Presentació
Perspectiva núm. 9:
Xavier Navarro
Secretari de Comunicació de la FSC-CCOO Catalunya
Parlar de classes, de classe treballadora, de ciutadania com subjecte de drets i de sindicat com expressió organitzada de la classe, ens porta a fer a un debat interessant i encara més en els moments que vivim. Amb aquest modest escrit, vull plantejar alguns apunts útils per la reflexió i emmarcar el debat que es proposa en aquest número de PERSPECTIVA.
La classe treballadora no sorgeix com el sol i la lluna, a una hora determinada, sinó que és un procés de construcció i de canvi on intervenen diferents elements. Parlem de classe i no de classes perquè en parlar en plural fem expressions força descriptives sobre diferents situacions i fenòmens però s’eludeix el concepte globalitzador i unificador. La classe és un fenomen històric unificador, quelcom que es conforma en la mesura que persones amb experiències comunes tenen la necessitat d’articular els interessos entre ells i front d’altres interessos diferents i contraposats. Les relacions productives estan immerses en un canvi profund, generant per tant, un procés de canvi, no conclòs, el que fins llavors enteníem i identificàvem com a classe treballadora.
Hem de ser conscients que el sentiment de grup conforma la classe, en un elevat grau. La vinculació emocional, de pertànyer a un grup. La consciència és la manera com es tradueixen sistemes de valors, idees… i organitzacions com a formes institucionalitzades. La consciència de classe es conforma en diferents llocs i àmbits, però mai de la mateixa manera ja que les experiències són diferents. Avui tenim una classe en mutació, en plena transformació perquè allò que la conforma (les experiències ) s’han modificat profundament amb els canvis importants en les relacions productives.
L’organització, l’expressió organitzada de la classe, és a dir, el sindicat, en les seves anàlisis som capaços de veure els canvis socials i productius, de vegades una mica a contrapeu, i som també capaços de fer breus descriptors de la realitat, però, per contra, no avancem tant com hauríem, en l’adequació de l’organització a aquesta nova i canviant realitat, per intervenir en ella, per fer actuacions i discursos que permetin generar vincles emocionals afavoridors de la consciència entre els treballadors i treballadores no vinculats al model productiu que el va fer néixer.
Un darrer element estretament lligat als anteriors, és la necessària i important incidència de la classe en la política, perquè ens cal possibilitar que el món del treball torni a jugar un paper central en la política, en el discurs i l’acció política de les forces que es reclamen com alternatives i transformadores.
Aquests canvis es produeixen en el marc de la intensa ofensiva conservadora del capital financer, que té per objectiu destruir drets laborals i la privatització o destrucció de les seves conquestes socials que generalitzades i universalitzades han conformat fins la data els drets de ciutadania en una societat democràtica.
El debat plantejat és, doncs, pertinent i necessari, i més encara en el marc del debat del procés congressual que viuen el conjunt de les CCOO. Desitgem doncs, que les diferents aportacions no quedin en un interessant exercici intel.lectual sinó que ajudin a elaborar estratègies que permetin abordar els reptes que es plantegen.
En el conjunt dels articles, trobarem aportacions i reflexions, no totes coincidents, amb un caràcter global, i d’altres que parteixen de realitats concretes ( les pluralitats que ens referíem a l’inici d’aquest escrit): cultura, infància, joventut,feminisme com un important factor que aporta elements importants a la configuració de la classe…., totes elles complementàries i que donen pistes i peu a d’altres debats que abordarem des de PERSPECTIVA.
Barcelona, 13 de gener de 2017