Alfons Labrador
Director del CERES de CCOO Catalunya
Els canvis que s’han produït en la societat i en el món del treball fan encara més necessari el paper del Sindicat com a defensor d’interessos generals. És més, el futur del sindicalisme de classe passa en bona part per aquesta funció.
Visions clàssiques, com la divisió de funcions, pròpia de la socialdemocràcia entre partit i sindicat, o la corretja de transmissió en els partits comunistes han quedat avui del tot obsoletes.
En el primer cas, el sindicat atenia fonamentalment les qüestions laborals (millora dels salaris i de les condicions de treball) i delegava en el partit la responsabilitat de vetllar pels interessos generals de la classe treballadora.
Pel que fa a la corretja de transmissió entre el partit i el sindicat, deixant de banda visions simplistes que la reduïen a una relació purament instrumental, responia a la idea que la finalitat del sindicat ( considerada per essència reformista) devia subordinar-se a la del partit que era l’agent transformador de la societat.
L a superació d’aquestes visions ha vingut de la mà de la conquesta de la independència sindical. No està tan lluny en el temps. Només cal remuntar-se a la relació conflictiva entre UGT i el Govern del PSOE de Felipe González quan el sindicat es va negar a avalar la seva política. O en el cas de CCOO, quan va signar acords generals que entenia beneficiosos pel seu contingut per als treballadors i treballadores, mentre el PCE considerava que suposaven un “baló d’oxigen” per al Govern de torn.
El fet que Comissions Obreres s’hagi definit des del seu començament com un sindicat sociopolític ha afavorit aquesta transformació. En els seus Estatuts, CCOO “assumeix totes les reivindicacions que afecten de manera directa o indirecta la vida del conjunt de treballadors i treballadores, en la plena afirmació del paper fonamental i insubstituïble que el sindicat té en el desenvolupament de la societat democràtica i en la creació de les condicions per establir una societat socialista”.
Conquestes laborals i drets socials
Això comporta no només lluitar per conquestes laborals sinó també pels drets socials, és a dir, per aconseguir uns millors serveis públics en sanitat, educació, pensions, habitatge, transport, etc.
Des d’aquesta visió, el Sindicat coopera amb els partits d’esquerres per aconseguir uns objectius comuns, però no delega les seves responsabilitats. A la vegada, exerceix una funció crítica sobre l’acció de govern valorant-la pels seus fets.
Sense deixar en un segon pla el que és prioritari pel Sindicat, i d’on treu la seva força i legitimitat, com és l’organització i representació dels treballadors i treballadores en les empreses, aprofundir en la defensa d’interessos generals li pot permetre afrontar millor els greus problemes d’atur, precarietat i desigualtat que hi ha a la nostra societat i connectar amb els agents implicats en el canvi.
Estem assistint a canvis en el paper dels subjectes socials. S’ha anat generant una nova dinàmica sociopolítica de caràcter democràtic enfront la crisi i el seus responsables.
L’articulació d’aquesta majoria social, que pateix la situació d’atur i precarietat i les conseqüències de les polítiques de retallades, necessita de l’aportació del sindicalisme, de la seva força i representativitat, per estendre les mobilitzacions.
L’increment de les desigualtats té el seu origen en l’injust repartiment de les rendes del treball i en una fiscalitat regressiva que no afavoreix la redistribució de la riquesa, per això és del tot imprescindible la presència i el protagonisme dels Sindicats en la lluita per transformar la societat.
Barcelona, 13 de gener de 2017