Francis Cabezos
Responsable de medi ambient de l’FSC-CCOO
No existeix la recepta màgica, però eficiència, reconversió i innovació, major i millor planificació i menys moviments són alguns dels ingredients necessaris per abordar el desafiament.
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient el transport representa un terç del consum d’energia final dels països membres de la UE i és responsable de més d’una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el vell continent. També és responsable de bona part de la contaminació atmosfèrica i acústica urbana. A més, el transport, en concret les seves infraestructures, té efectes molt seriosos sobre el paisatge, perquè compartimenta els espais naturals i té una incidència negativa en la protecció d’espècies animals silvestres, algunes d’elles en perill d’extinció.
El transport és el sector que més energia consumeix a Espanya, aconseguint un 43% del total estatal i d’aquesta els turismes representen el 17,6% de tota l’energia final que consumim al país. Segons l’últim informe corresponent a 2018 a Espanya es van emetre 332’8 milions de Tones de CO2 equivalent. Segons el PNIEC, Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, per al període 2021-2030 es fixa per a l’últim any l’últim mitigar una de cada tres tones de CO2 equivalent entre el moment present i el final de el Pla, 2030. El 27% del total de les emissions corresponen al transport i d’elles 1/3 es concentren en les aglomeracions urbanes. És en aquestes aglomeracions, en les grans ciutats, on s’ha d’intervenir de manera urgent per disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i protegir la salut pública.
Potser aquest sigui l’espai més “fàcil” i ràpid a l’hora d’introduir canvis positius com poden ser el posar barreres al vehicle privat, foment del transport públic i col·lectiu amb vehicles eficients des del punt de vista de les emissions, introduir altres mitjans de locomoció, intermodalitat, darrera milla, plans de mobilitat, llançadores a polígons i centres empresarials, fiscalitat, entre moltes altres, són mesures que es mostren necessàries per ser implementades més d’hora.
Si ens aturem en el transport de mercaderies i persones a llarga distància a través d’avions i vaixells la cosa sembla fer aigües, ja que no existeixen fins al moment alternatives realment viables per a la transició dels derivats de petroli, querosè i gasoil fonamentalment, a altres fonts procedents d’energies renovables. Biocombustibles agregats en percentatges determinats al querosè per a aeronaus presenta un problema enorme ja que, més enllà de la legislació europea i que ara per ara i en un termini llarg de temps una aeronau no està preparada per volar amb un altre combustible que no sigui un derivat del petroli, no sembla encertat dedicar extensions importants de terres a la producció de determinats cultius que serien utilitzats per al seu ús com a combustible i, en un altre ordre, moure vaixells amb gas com a solució intermèdia tampoc resulta fàcil ja que no és ni barata ni fàcil la reconversió de les flotes actuals i les companyies navilieres han de veure profit a les seves inversions més enllà que el gas, encara que en menor quantia que altres hidrocarburs, emet gasos d’efecte hivernacle i tampoc és que ens ajudi com a país a independitzar-nos energèticament parlant d’aquells països productors de petroli i derivats.
I després tenim el transport per carretera que és el responsable del 92’9% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, en un país amb la segona major flota de camions d’Europa i que mou un 16% del total de mercaderies al continent, el que equival a 76.442.000 de tones per quilòmetre segons l’Associació del Transport Internacional per Carretera (Astic). Moltes tones i molts camions per “transportar” canvis pel que fa a reducció d’emissions.
Aquí val la pena fer una parada per analitzar l’anomenada última milla, concepte referit a l’última baula en el lliurament d’un producte, fonamentalment en les grans ciutats i que té una relació directa amb el comerç electrònic, comerç que el 2017 va suposar a Espanya 30.000 milions d’euros segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest transport, prenent com a exemple l’àrea metropolitana de Barcelona, es realitza majoritàriament en furgonetes amb més de 12 anys d’antiguitat i que suposen el 20% del total de vehicles que circulen i emeten el 40% de les emissions contaminants, segons es desprèn de que recull un article de metròpoli oberta.
Sobre això, afegint trajectes a llarga distància i transport informal, permetint-me una pregunta després de llegir les dades que proporciona la DGT que ens diuen que el nombre d’accidents amb furgonetes ha augmentat un 54% entre 2012 i 2017, quan decidim fer una compra, és acceptable voler un producte el més barat possible, de lliurament immediat i si pot ser amb transport gratis?
Ens falta el tren, peça clau en positiu, però que no sembla, parlant d’Espanya, que sigui tingut en compte en la mesura que mereix, aquí hem prioritzat el tren d’alta velocitat que porta aparellada una alta dosi d’inversions econòmiques per projectar-lo, executar-lo i després mantenir-lo i hem deixat de banda el tren convencional de mitjà i llarg recorregut i les rodalies a les grans ciutats se’ns col·lapsen per no parlar del paupèrrim dada a moure mercaderies, només el 4%.
Per completar aquest primer bloc parlem d’ocupació. Segons l’informe elaborat per la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres el passat mes de setembre “El transport a Espanya. Reptes sindicals en l’ocupació “prop de 981 mil persones treballen en el sector del transport a Espanya, comptant els 4 principals mitjans, carretera, aeri, mar i ferroviari a més de l’emmagatzematge i activitats annexes. I aquest nombre cal tenir-ho molt en compte a l’hora de prendre decisions.
Per tot l’anterior i per a una organització sindical com Comissions Obreres cal cridar l’atenció sobre el concepte de transició justa. La societat poc a poc va assumint la tremenda magnitud del que implica un escenari d’emergència climàtica, llevat de quatre despistats que per ignorància o interessos espuris i amb cert poder mediàtic i financer encara caminen negant la realitat.
El reforçament de les institucions, dels governs, de les administracions, dels serveis públics en el seu conjunt, i amb ells de la societat, és determinant per consolidar un procés d’acompanyament i de transició cap a un altre model més respectuós amb el medi ambient de la gent treballadora que veurà els seus llocs de treball en perill, i amb això la seva forma de vida. Cal crear espais estables i continuats de diàleg i discussió que ens brindin la possibilitat de trobar solucions compartides a la crisi ambiental i social en què estem immersos.
Com hem vist estem, tots i totes, davant un repte enorme i molt difícil.
Per anar concloent, ens toca mirar-nos a nosaltres mateixos. Fa unes setmanes, coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, es posava en marxa una campanya des de l’FSC-CCOO titulada Cal moure’s! http://www.fsc.ccoo.es/noticia:397810–_Hay_que_moverse! que contempla elements sobre mobilitat sostenible, la qual ha de ser eficient, segura, equitativa, saludable, participativa, competitiva i capaç de satisfer les necessitats de la societat de moure’a lliurement, accedir, comunicar, comercialitzar o establir relacions sense sacrificar altres valors humans o ecològics bàsics actuals o de futur.
Dins de les diferents iniciatives de la campanya trobem un còmic que analitza el binomi transport urbà/ciutat i que ens planteja unes preguntes ¿com, quan, per què i per a què ens movem? Són preguntes que ens hem de fer per buscar respostes que ens permetin adaptar-nos i modificar determinats hàbits que tenim assumits, i amb això canviar a millor, per trobar una altra forma de moure’ns, de planificar les nostres ciutats i de conviure millor entre nosaltres, i millorar la nostra salut i la de l’planeta i on el compromís personal és fonamental.
Així que ja saben, cal moure’s, però potser menys i d’una altra manera a la qual ens estem acostumant, pel nostre bé i pel d’aquells i aquelles que estan per arribar.
Madrid, 22 de novembre de 2019