Mario Martín Moreno
Secretari General de el sector estatal de Carretera FSC-CCOO
Qualsevol transformació ha de tenir en compte la banda social
No podem tenir un sistema en òrbita de milionaris
La societat actual demana una alta i variada mobilitat, el que requereix un sistema de transport complex i apropiat a les necessitats socials modernes, que garanteixi els desplaçaments de persones i mercaderies d’una forma econòmica, eficient, segura i saludable.
El transport té un pes molt considerable en el marc del desenvolupament sostenible ambiental, social i econòmic. És un sector estratègic que crea ocupació, ingressos i comerç, contribuint a Espanya amb prop de el 6% de l’PIB, donant ocupació directa i indirecta a un 4,5% del total de la població activa; però, és un gran consumidor d’energia que prové en la seva major part de combustibles fòssils, i per aquest motiu es troba en el punt de mira en tenir un paper clau en la conservació dels recursos i en la reducció de l’escalfament global.
No podem estar d’esquena a l’evolució dels esdeveniments, ni quedar-nos amb ancoratges al segle XX. Igual que hem evolucionat de la carreta al camió, hem de contribuir al progrés de nous sistemes capaços de fer un món més respirable, que amb tota seguretat comporten una “metamorfosi” en l’ocupació.
Els nous al·legats amables que parlen de sostenibilitat i que tracten de pal·liar el canvi climàtic deixen una reguera de danys col·laterals perquè l’evolució dels esdeveniments, la protecció de l’entorn s’oblida de l’ocupació i de la sostenibilitat de les persones.
Hem de mantenir l’ocupació, i hem de sostenir-la amb lleis complementàries o plans d’acompanyament. Ser capaços de dotar la pèrdua d’unes funcions determinades per eliminar uns mètodes a favor d’altres més saludables, però dotant-los d’un pla social, que no només arribi a l’empleat/a amb indemnitzacions milionàries per tancar protestes incontestables, sinó que doti l’entorn on s’ubica aquest empleat/a d’aquest pla estratègic i el protegeixi.
La pèrdua d’ocupació comporta una lesió a la societat, no només a qui el perd perquè els treballadors/es trets del sistema d’aportacions, es converteixen únicament en prenedors, no aporten, però si reben, i aquesta manca de participació repercuteix de manera directa a la ciutadania.
La sostenibilitat ecològica és l’equilibri entre la societat i la natura, entre els éssers vius i el seu entorn, però sense ser dominant una sobre l’altra. És una emergència la sostenibilitat ambiental, com és una necessitat la sostenibilitat de l’ocupació, com és una urgència la sostenibilitat del sistema d’aportacions.
Entorn i social són compatibles per conservar i protegir de forma indefinida a les persones.
Madrid, 22 de novembre de 2019