QUINS AJUNTAMENTS NECESSITEM

37

 

Salvador Lara i Navarro

Responsable d’acció sindical del sector de l’Administració local de la FSC-CCOO Catalunya

 

 

Els Ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, són en la pràctica els principals proveïdors de serveis públics de proximitat, és a dir, sobre tot els adreçats directament als ciutadans i ciutadanes: serveis socials, oci, cultura, esport, activitats del lleure, neteja de la via pública, enllumenat, subministrament de l’aigua, escoles bressol, promoció econòmica….

A més a més son els que tenen o haurien de tenir un coneixement més real de quines son les necessitats de la seva ciutadania, i on la relació entre la ciutadania i la representació política és més directa.

Els serveis municipals es divideixen en tres grans blocs:

  • Els serveis obligatoris, és a dir, els que venen regulats per llei;
  • Els serveis delegats, és a dir, els que corresponen prestar a altres administracions públiques i es deleguen als Ajuntaments
  • Els serveis voluntaris, és a dir, els que presten els Ajuntaments segons les necessitats de la seva població i la voluntat política dels Consistoris.

El finançament d’aquests serveis és per traspassos dels Govern central, el Govern autonòmic, les taxes i impostos municipals i convenis i subvencions.

El Govern del PP, mitjançant  la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals ha buidat de contingut els serveis municipals de la següent manera:

  1. Al reduir les competències obligatòries: desapareixen competències obligatòries dels ajuntaments, com per exemple: Control sobre begudes i aliments; obligació d’escorxador en poblacions de -20.000 habitants;dispensar serveis de lectura descentralitzada a partir de 30.000 habitants; no hi ha cap referència a l’obligació de transport adaptat a partir de 50.000 habitants; desapareix l’atenció social primària, ; s’eliminen moltes llicències municipals; eliminen la promoció de les polítiques per promoure la igualtat de gènere, etc, etc.
  2. Al limitar el nombre d’Ajuntaments que puguin prestar competències voluntàries (impròpies que diuen ells),
  3. I en principi havent de traspassar competències educatives, de serveis socials i sociosanitàries al Govern de la Generalitat .

Això en la pràctica hauria pogut comportar la instauració de municipis i ciutadans/es de 1ª i de 2ª o 3ª .

També, si les entitats municipals no complien els principis d’estabilitat financera  al 31/12/2014, s’havien de dissoldre.

I en els  Ajuntaments de -20.000 habitants les Diputacions coordinaran la prestació dels següents serveis: recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d’aigua, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies i tractament de residus avaluat els serveis municipals en el seu conjunt. També prestaran els serveis supramunicipals, i en el seu cas supracomarcals.

En determinats casos seran les Diputacions les que acabaran prestant serveis de competència municipal, podent acordar fins i tot externalitzar el servei, és a dir, que el prestin empreses privades.

Cal remarcar que tot això es fa per donar compliment  al principi de l’estabilitat pressupostària i financera, que ha esdevingut un “principi fonamental”,

I tot això quan son més necessaris que mai els serveis de proximitat, i s’ha fet vulnerant el principi constitucional d’igualtat de drets, perjudicant a la gent que més ho necessita, i quan els Ajuntaments son l’Administració Pública que genera menys dèficit, només el 4%, i ha més a més és la única administració que acaba , en el seu conjunt en superàvit..

A més a més cal tenir en compte que hores d’ara ja força serveis públics s’han externalitzat, i això en molts casos ha incrementat els costos, sense millorar, ans el contrari,  la qualitat dels serveis.

Aquestes externalitzacions, comporten a més a més en molts casos la manca d’un control real i rigorós de com es presten aquests serveis i de la seva qualitat i una degradació de les condicions laborals dels i de les treballadors/es subrogats

En aquests moments de crisi econòmica, i no només econòmica sinó de credibilitat de la política, cal ser molt curosos en la defensa dels serveis públics i la seva qualitat, atès els atacs que s’estan produint des d’alguns mitjans de comunicació i des de la concreció de polítiques impulsades des de les posicions més de dretes destinades al buidatge de les polítiques públiques de prestació de serveis i del personal al seu servei, i el desviament cap a la gestió privada dels mateixos, és a dir,  del desviament dels recursos econòmics públics cap a les empreses privades, sent exemple clar el que estan fent no només des dels  Governs de la Generalitat, de l’Estat i de moltes altres CCAA sinó també des de molts ajuntaments..

El que realment necessiten els Ajuntaments és garantir els seu finançament. Hores d’ara només reben el 15% del seu finançament, quan s’està demanant des de fa molts anys que s’arribi al 25%.

S’ha de potenciar al màxim la prestació de serveis municipals, donat que l’Administració Local és la més propera a la ciutadania, i precisament per això l’Administració Local és la que millor coneix les necessitats de la població.

Per tot això és fonamental derogar LRSAL, i millorar el finançament de les Corporacions Locals.

Cal també acabar amb els processos d’ externalització dels serveis municipals, ja que resulten més cars (21% IVA en la majoria dels casos, benefici i despeses de gestió 15%) i també s’escapen més al control de les Administracions Publiques. Per no parlar de les condicions sociolaborals dels treballadors/es de les empreses privades, que acostumen a ser pitjors que les del personal municipal.

En aquest sentit cal estudiar els serveis que estiguin externalitzats i valorar la reversió del servei a la gestió directa. Però en compte, ja que el que no és desitjable és que acabin sent els treballadors i treballadores els més perjudicats, ja que acaben perdent la seva condició de personal fix.

Cal també introduir en els plecs de condicions millores sociolaborals i fins i tot un salari garantit, de forma que s’avanci en un procés d’equiparació de les condicions sociolaborals.

I cal també potenciar la participació ciutadana, garantint la pressa de decisions, cosa que ara no es produeix en cap cas. Cal donar veu i vot a les usuàries i usuaris dels serveis municipals.

En definitiva cal recuperar l’Autonomia Municipal, cal garantir la prestació dels serveis que necessiti la població, cal millorar el finançament de les Administracions Locals, i cal ser més transparents i participatius.

Dilluns, 20 de juny de 2016