Província de Sòria: quan els drets no són iguals per a tots

 

Plataforma Soria YA!

 

 

 

Tots i cada un dels sorians ‘practiquem’ l’article 31 de la Constitució i contribuïm al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la nostra capacitat econòmica. Tots els anys, unes 400 famílies sorianes envien lluny als seus fills per donar-los una educació superior, sabent que no tindran l’oportunitat d’aplicar professionalment a la seva província natal quan concloguin. Els joves sorians no retornen perquè aquests “poders públics” de l’article 40 de la Constitució no promouen aquí “les condicions favorables per al progrés social i econòmic” ni contribueixen a distribuir “una renda regional i personal més equitativa”.

La província de Sòria és el territori amb menor densitat de població a Espanya i un dels més baixos d’Europa. I malgrat això ‘exporta’ el seu capital humà més qualificat contribuint al creixement d’altres territoris. I no només ara, sinó que aquest èxode porta produint-se des de mitjans de segle XX, moment en el qual la província de Sòria comptava 156.472 habitants. Avui no arribem a 89.000…

Aquest escenari és fruit d’una història de discriminacions que es materialitza en el repartiment de pressupostos que les administracions regional i nacional realitzen en funció del nombre d’habitants (i per tant nombre de votants) i que fa que no arribin les inversions necessàries en matèria de telecomunicacions, infraestructures (energètiques, de transport, etc…) o serveis. I mentrestant, no oblidem que els sorians seguim ‘practicant’ l’article 31 de la Constitució i contribuint al sosteniment de les despeses públiques, alhora que aportant recurs humà a el desenvolupament d’altres territoris.

La Confederació de Consumidors i Usuaris va realitzar fa uns anys un estudi per comunitats autònomes de quant costa criar un fill fins als 18 anys. D’este informe es va derivar una dada que evidenciava l’incompliment de l’article 14 de la Carta Magna, sobre la igualtat de tots els espanyols. Va resultar que criar un nadó a Castella i Lleó pot arribar a ser un 4% més car que a Madrid. La diferència creix fins a un 27% si es tracta d’un adolescent. No hi ha referència de les diferències dins d’una comunitat autònoma, però haver-n’hi, n’hi ha. D’això els sorians, sabem molt.
Tantes com desigualtats existeixen a l’hora de repartir els fons públics, entre d’altres el de Compensació Interterritorial. En l’última anualitat fiscalitzada, dels diners que l’Estat va destinar a Castella i Lleó només va arribar a Sòria un 0,79%. Uns minsos 152.000 euros per a la província més despoblada d’Espanya i la menys cohesionada de Castella i Lleó.

Així que el sorià, per raó de naixement o residència (dret aquest recollit també en l’article 19 de la Constitució), no pot gaudir de les infraestructures que han contribuït al desenvolupament d’altres províncies, alhora que veu com la seva vida s’encareix per la manca de serveis que ha de buscar en altres territoris amb un alt esforç personal i familiar a què no estan obligats altres compatriotes.
Emmalaltir a la província de Sòria resulta més car que en altres províncies: el limitat catàleg de serveis de l’hospital sorià obliga a derivar pacients a altres hospitals, de vegades tan allunyats de Sòria com el de Salamanca, deslocalitzant al pacient i obligant al familiar acompanyant a costejar unes despeses que es disparen en funció del temps d’hospitalització. En aquest punt, sapiguem que “l’ajuda” per allotjament que ofereix l’administració sanitària, és de 18 euros per dia i de 5 euros per a manutenció diària… Al 2018, 3.872 sorians van ser derivats a hospitals d’altres províncies. Sobren les paraules i és evident que aquesta no és la igualtat de l’article 1 de la nostra Constitució. Sembla que els poders públics no estan vinculats amb els drets constitucionals dels sorians, l’esforç per créixer i assegurar el futur d’aquesta terra no troba correspondència en l’obligació legal que tenen de promoure les condicions perquè “la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives” (article 9.2 de la Constitució).

Els principis constitucionals del nostre ordre polític deixen clares les regles de joc que haurien de servir per construir Espanya. Fins i tot pel que fa a la despesa. En aquest sentit, l’article 31 marca la necessitat “d’una assignació equitativa dels recursos públics” sota els criteris “d’eficiència i economia”. També la Unió Europea estableix la necessitat de promoure accions encaminades a reforçar la cohesió econòmica, social i territorial al mateix temps que predica “especial atenció” a les zones rurals i a les regions que pateixen desavantatges demogràfiques “greus i permanents”. Malauradament aquests mecanismes no han arribat mai a el territori sorià.

Ara sembla que tots els governs diuen tenir una sensibilitat amb el repte demogràfic, tot i que cap ha anat més enllà de l’anàlisi de la situació i la inacció política continua sent la tònica dominant.
Per part de la Plataforma Soria YA! portem 20 anys denunciant aquest abandó institucional, aquesta desigualtat de drets a què ens veiem abocats els sorians. I no només denunciant, sinó també proposant solucions a aquest gravíssim problema. Només falta que els polítics escoltin, que vulguin corregir el problema, afrontar-lo de manera integral més enllà del que dura una legislatura i que tractin de forma desigual als desiguals… Com en la música, l’harmonia territorial s’ha de construir amb accions simultànies i diferents, però acords sempre amb la realitat d’un problema, el demogràfic, que exigeix ​​passar ja a l’acció. I això és el que demanem des de Soria YA! Ja n’hi ha prou de plans, de paraules, de promeses… Necessitem fets: polítiques ambicioses per problemes complicats com és el de la despoblació que ajudin d’una vegada per totes al fet que tots els ciutadans, amb independència d’on visquem, gaudim dels mateixos drets.

Març 2020