El pacte social en la Quarta Revolució Industrial

 

Mario Ríos Fernández

Politòleg

 

 

La globalització econòmica neoliberal dels darrers decennis, que tant ha transformat les economies i les societats que coneixem, va tenir en els canvis tecnològics associats a les noves tecnologies de la comunicació i de la programació un dels seus millors aliats, ja que ha permès que els intercanvis comercials, financers i econòmics entre empreses, Estats o particulars puguin tenir lloc en qualsevol moment i a qualsevol indret, sortejant les barreres físiques i temporals. Aquests canvis tecnològics, juntament amb la desregulació i liberalització dels mercats financers, comercials i laborals impulsada per la dreta liberal, ha permès una hípermobilitat del capital transformant-lo en un element transnacional, contra uns Estats que segueixen cenyits a la seva lògica territorial. La suma d’aquesta línia política i ideològica amb les transformacions tecnològiques de la dècada dels 70, 80 i 90, han canviat els àmbits econòmics, socials, laborals i culturals existents creant una societat més fragmentada, precària i desigual i alterant les arenes polítiques i institucionals.

Els canvis tecnològics i els canvis polítics que s’associen a ells sempre han mutat i alterat les societats en les que s’han produït. La revolució agrícola i la revolució industrial en són bons exemples. Van refer de nou les societats en les que es van produir creant nous àmbits de producció, nous sectors econòmics i revolucionant el món del treball i el de la distribució de riquesa entre els que disposaven de capital i els que no. Tot plegat va fer esclatar nous conflictes derivats d’aquests canvis el que va traslladar-se a la política. En aquest moment van néixer sindicats (camperols i obrers) i partits polítics (camperols, socialistes, comunistes) que van promoure i defensar els interessos i els drets de les persones que es situaven a banda i banda del conflicte social, laboral i econòmic.

L’entrada en el segon decenni del S.XXI ens porta un altre cop a grans canvis tecnològics que estan canviant el món que ens envolta. Comencen a aparèixer innovacions tecnològiques més pròpies de novel·les de ciència ficció o de pel·lícules futuristes. La imparable marxa dels robots, que comencen a introduir-se en molts sectors productius, l’automatització casi total de molts processos de fabricació o l’arribada de metaordinadors que són capaços de crear coneixement mitjançant l’agregació de múltiples variables, el que anomenem intel·ligència artificial, ja ha arribat. Són les innovacions pròpies del que ja es coneix com Quarta Revolució Industrial. Una revolució que no ens caldrà esperar gaires anys per veure com entra en ple funcionament i s’introdueix en gran part dels sectors econòmics i comercials que coneixem, mentre creen de nous.

És evident que tot això canviarà l’economia i la societat de principis del S.XXI. Són molts els estudis i informes, sense tenir en compte els més pessimistes i els més optimistes, que estableixen que la incorporació d’aquestes tecnologies afectarà al món del treball: molts dels llocs de treball que existeixen a dia d’avui perdran el seu sentit perquè s’automatitzaran o els podran realitzar robots, sobretot en el sector industrial. Ara bé, això no només afectarà al món de la industria, el sector terciari també es veurà molt afectat, ja que moltes de les tasques rutinàries que es fan habitualment les acabaran realitzant aquestes innovacions tecnològiques. Això, no cal dir-ho, farà incrementar l’atur en sectors de poc valor afegit i en els àmbits més administratius, fet que afectarà a amplies capes de la població. Un increment de l’atur que anirà acompanyat d’una reducció de jornada en molts casos, ja que hi haurà tasques o funcions de les que ja no s’ocuparan els treballadors que abans ho feien. Fins i tot, alguns dels llocs de treball que semblen estar més protegits contra aquests canvis, com aquells relacionats amb la creativitat o culturals, poden veure’s amenaçats en algun grau per l’existència del big data o de la intel·ligència artificial. Les conseqüències de tot plegat semblen apuntar a un increment de l’atur, que es coneixerà com atur tecnològic, una reducció de les jornades laborals, un increment de la precarietat i un fort augment de la desigualtat socioeconòmica, ja que el repartiment entre capital i treball de la riquesa creada en la producció afavorirà més al primer que substituirà gran part de la ma d’obra existent per aquestes innovacions tecnològiques.

Davant d’això, quina solució es pot oferir per combatre les conseqüències socials, laborals i econòmiques de l’aplicació de la Quarta Revolució Industrial? La resposta no és cap altra que refer el pacte social existent. Actualment, el pacte social entre capital i treball segueix una lògica o paradigma industrial que no té en compte les alteracions laborals, socials i productives que la tecnologia està creant. Cal apostar per un nou pacte social postindustrial i és aquí on les organitzacions del món del treball tenen molt a dir. És més necessari que mai formular respostes i polítiques innovadores que contrarestin els efectes negatius d’aquests canvis. Mesures com taxar els robots amb impostos destinats a polítiques socials, el repartiment del treball existent, l’existència d’una renda garantida ciutadana o negociar la implementació d’aquests canvis per sectors són opcions que les organitzacions sindicals han de defensar de cara a evitar el deteriorament del món del treball.

En conclusió, podem afirmar que els canvis tecnològics acostumen a modificar els sistemes de producció i de creació de riquesa. Aquesta modificació altera els sistemes econòmics i amb ell les relacions de producció que es donen en el sí de la societat, fet que influeix en el mercat laboral i en la distribució de rentes entre el capital i el treball. La distribució d’aquesta riquesa és allò que impulsa els conflictes en el si d’una societat i s’articula en unes determinades respostes polítiques i socials. La incorporació de les noves tecnologies de la quarta revolució industrial (robòtica, intel·ligència artificial, automatització, etc.) a les nostres economies alterarà profundament el funcionament laboral i, per tant, social allà on es doni. Per combatre les seves conseqüències negatives cal refer el pacte social incloent mesures i accions que ataquin la precarietat, l’atur o la desigualtat que aquestes innovacions tecnològiques puguin crear. És aquí on el treball organitzat ha de dir la seva i fer que les innovacions tecnològiques serveixin per millorar les condicions laborals i el benestar de la majoria social, no un deteriorament constant dels drets existents.

Barcelona, 24 de maig de 2017