Rita Bosaho Gori
Diputada per Alacant
G.P. Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea (GCUP-EC-EM)
Algun cop ens hem aturat a pensar com són representades les minories ètniques/racials pels mitjans de comunicació? Hi ha comunitat afrodescendent a Espanya?
Com ja podeu imaginar per la signatura de l’article el meu nom és Rita Bosaho Gori, el que moltes persones no sabreu és que sóc la primera diputada afrodescendent al Congrés, i algunes ni tan sols heu pensat en això perquè no sabíeu que hi havia una diputada negra.
Abans de centrar-me en l’enfocament que vull donar a aquestes paraules, vull deixar plasmat que si d’aquí a uns anys segueix pesant en mi el cartell de primera diputada afrodescendent al Congrés, és que alguna cosa no estem fent bé.
Els mitjans de comunicació són creadors d’imaginaris socials, són màquines ideològiques que inventen i representen fantasies per les quals es guien les psiques de les persones. Per la qual cosa, tenen un gran poder d’influència en la presa de decisions de les persones, en la forma en la qual ens pensem i imaginem als altres o a les altres.
És per això que la forma en la qual els mitjans de comunicació representen, a les diferents minories ètnic/racials que hi ha al nostre país, pot donar-nos pistes de si anem encaminades cap a una democràcia avançada, o si anem en camí de seguir negant la diversitat que ja tenim als carrers dels nostres barris.
Llastimosament, molts mitjans de comunicació fomenten la cristal·lització dels prejudicis socials existents cap a les diferents comunitats ètnic/racials, creant una representació caduca que exclou a una part de la societat i, sobretot, que no educa la mirada dels nostres cap el respecte i la riquesa que suposa la diversitat.
La comunitat africana i afrodescendent a la qual pertanyo només apareix en els mitjans de comunicació lligada a la migració. I sempre parlant-se d’ella des dels termes d’assalt, invasió, allau, etc., amb una imatge deshumanitzada de les persones, llevant-los tota capacitat d’acció, tota història vital, reduint a l’individu per a convertir-lo en cosa migrant.
No dic que no hi hagi la migració, només discuteixo la forma en què s’informa de la situació de violència sistemàtica que pateix una part de la comunitat a la frontera sud, hem de canviar aquests marcs, les narratives s’acaben convertint en còmplices absoluts del que succeeix a la frontera sud.
En l’informe del 2016 del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’ONU (CERD) s’assenyalava que la comunitat africana i afrodescendent pateix racisme institucional. És a dir, més enllà del prejudici existent hi ha unes estructures de poder que alimenten la discriminació cap a la comunitat africana i afrodescendent. I una d’aquestes institucions són els mitjans de comunicació que segueixen invisibilitzant l’heterogeneïtat de la comunitat de la qual parlem. Quan parlarem de les persones afrodescendents que han nascut i s’han criat en aquest país? Quan deixarem de ser “la primera” per als mitjans? Quan sortirem dels estereotips que ens empresonen en simplificacions?
Per finalitzar aquest breu article, vull assenyalar dos punts de l’informe del CERD perquè comencem a reflexionar sobre la representació que fan els mitjans de comunicació de les minories ètnic/racials.
Necessitem uns mitjans de comunicació a l’alçada de la societat que volem moltes i molts.
Assenyala el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial els següents punts:
- El Comitè observa l’existència d’estereotips negatius respecte de diverses minories en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. També pren nota d’informes que donen compte de la tendència dels mitjans a informar sobre fets delictius, fent referència a l’origen ètnic o racial dels presumptes autors.
- El Comitè recomana a l’Estat part que prengui les mesures necessàries per superar els estereotips en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, incloent la creació o adequació d’un òrgan independent i imparcial amb els recursos necessaris, perquè vigili l’efectiva implementació de les mateixes. El Comitè insta una vegada més a l’Estat part al fet que, de conformitat amb els articles 4 i 7 de la Convenció i a la llum del Pla Nacional del Regne d’Espanya per a l’Aliança de les Civilitzacions, promogui l’ús responsable dels mitjans de comunicació per combatre incitacions a l’odi i a la discriminació racial i que promogui una sensibilització general a la diversitat en totes les àrees dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Madrid, 18 d’octubre de 2017