Article publicat a HesaMag comme la première source de publication
Berta Chulvi
Periodista
La idea que la pandèmia travessa les fronteres i afecta tota la població mundial és només una veritat a mitges: les desigualtats socials són les úniques fronteres que el virus sembla respectar. I no es tracta d´oposar l´hemisferi Nord al Sud. Les fronteres de la classe social actuen a l’àmbit d’una mateixa ciutat. Ho mostren les dades epidemiològiques que l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha posat a la disposició de la comunitat científica i la societat civil: el mapa de la ciutat de Barcelona que mostra el nivell de renda dels barris calca el de la incidència acumulada del COVID -19. Viatgem fins allà per mostrar un dels casos on es veu més clarament l’efecte de les desigualtats socials en l’extensió de la pandèmia: el virus que arrasa al barri obrer del Besòs i el Maresme s’atura a l’Avinguda Diagonal, respectant escrupolosament el nivell de rendes del barri contigu, un districte de luxe de recent construcció. barri de luxe de recent construcció. L’Avinguda Diagonal, una avinguda que separa dos mons.
Al Besòs i al Maresme ens acull la Maria Lluïsa, viu en una casa de planta baixa amb un petit pati. Es tracta d’una arquitectura desgavellada que sembla recobrir una construcció provisional. És una dona de 66 anys que està cuidant els seus néts mentre els seus fills treballen. Viu en aquesta casa des que va néixer. Hi van arribar els seus pares des d’Albacete. Ha treballat tota la vida en neteja i cuina fins a la seva jubilació, fa només un any. Dels seus quatre fills, només un, l’home, va parar durant el confinament declarat durant l’Estat d’Alarma. Les tres filles van treballar tot el confinament: dues en sanitat i una d’un supermercat formant part d’aquest exèrcit de treballadores essencials durant la pandèmia. Aquests barris obrers han subministrat mà d’obra als sectors que han estat a primera línia.
Luisa, netejadora en un hospital, viu amb la seva mare al Besòs i el Maresme i ens explica que durant el confinament ella va anar acudint al seu lloc de treball cada dia: “em feia més por anar sola al metro que encomanar-me de COVID -19. La ciutat a les sis del matí estava deserta”.
I és que les persones amb salaris més baixos han estat les més exposades a la pandèmia i les que han continuat acudint a la feina encara amb símptomes. Així ho va posar de manifest l’Enquesta COTS sobre “Condicions de Treball i Salut durant la pandèmia” realitzada per ISTAS-CCOO i el grup POWAH de la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 29 d’abril i el 28 de maig de 2020. Hi van participar 20.328 persones que tenien un contracte de treball en aquell moment i els resultats mostren, entre altres coses, que el percentatge dels que van anar a treballar amb símptomes de COVID-19 durant la pandèmia és gairebé el doble entre els que afirmen que el seu salari no els permet cobrir les necessitats de casa seva (18,2%) que entre els que sí poden cobrir les necessitats bàsiques (10,5%). Entre el 26 d’abril i el 24 de maig del 2021, aquests dos grups de recerca van realitzar una segona edició de l’enquesta COTS, amb una participació de 25.100 treballadors i van trobar que l’efecte dels salaris baixos es manté com a l’esclat de la pandèmia: “En el conjunt de la població, un 7,2% afirma haver anat a treballar amb símptomes, però aquest percentatge puja al 10,6% entre els que afirmen que el seu salari no els dóna per cobrir les necessitats bàsiques i baixa al 5% entre els qui tenen salaris que sí que cobreixen les seves necessitats bàsiques”.
Potser, el cas que millor il·lustra com el nivell de renda fa de frontera per al COVID-19 el trobem al litoral nord de Barcelona. Un barri obrer, El Besòs i el Maresme, al nord-est de la ciutat, amb un nivell mitjà de renda per persona de 10.289 euros anuals limita amb un barri de luxe, Diagonal del Mar, on el nivell mitjà de renda se situa en 20.913 euros anuals. Al Besòs i al Maresme, un pis de 50 metres quadrats pot valer 60.000 euros. A Diagonal del Mar, un apartament dels mateixos metres quadrats no baixa dels 200.000 euros. Des de les terrasses amb piscina de Diagonal del Mar s’observen les finques obreres de maó caravista construïdes a finals dels anys 60 sobre els camps i masies properes al riu Besòs. Des del barri obrer, es veuen, al fons, les siluetes de les noves edificacions de fins a 14 plantes que semblen gratacels sense ser-ho: el contrast és una metàfora perfecta de la distància entre classes socials. A la frontera entre el veïnat ric i el pobre, els pisos més humils es revaloritzen, i com ja sabem que la “posició de classe” no coincideix amb la “consciència de classe”, algunes de les persones ja no se senten part de la comunitat més humil: “això no és el Besòs, és el Fòrum” explica una veïna que tendeix la roba a la finestra als peus d’una de les torres de luxe. Són dos mons oposats, un marcat per la precarietat i l’altre pel luxe.
La pobresa quasi multiplica per deu la incidència acumulada del COVID-19 en dues seccions censals colindants de la ciutat de Barcelona.
També la realitat davant del COVID-19, és diametralment oposada tot i que només els separa un carrer. Durant la segona onada, la incidència del COVID-19 al Besòs i al Maresme va ser de 3.634 casos per cada 100.000 habitants en els quatre mesos i mig que abraça la segona onada. A l’altra vorera, al barri Diagonal del Mar, la incidència acumulada va ser de 1870 casos per cada 100.000 persones. Si apropem la lupa encara més i revisem les dades per seccions censals, l’asimetria encara és més gran. Dues seccions censals enganxades, però a dos barris diferents són dos planetes diferents en termes del COVID-19: la secció pobra, amb un padró de 2059 habitants, registra una incidència acumulada de 8029 casos per cada 100.000 habitants en quatre mesos i mig, mentre que el veïnat ric, amb un padró de 2349 habitants, registra al mateix període, una incidència de 888 casos per cada 100.000 habitants. La conclusió és senzilla: la pobresa gairebé multiplica per deu la incidència acumulada del COVID-19.
El mapa de la pobresa i la incidència del COVID-19 a Barcelona
Totes aquestes dades provenen de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’ASPB fa dècades que investiga les desigualtats socials i els seus efectes sobre la salut. El 2005, l’ASPB va posar en marxa el projecte MEDEA I que analitzava els patrons de la distribució de la mortalitat per causes diverses en àrees petites de ciutats d’Espanya. Van utilitzar com a unitat d’anàlisi, el seccionat censal, una unitat geogràfica més petita que els barris que permet relacionar variables socioeconòmiques amb indicadors de salut. Tota aquesta experiència acumulada en el tractament de les dades ha estat clau en el moment en què va esclatar la pandèmia del COVID-19. El 8 d’abril, menys d’un mes després de la declaració del confinament a Espanya, l’Agència de Salut Pública de Barcelona posa en marxa un web interactiu, amb el títol “#COVID19aldiaBCN” on diàriament s’actualitzen els casos de COVID a la ciutat. Els contagis es geolocalitzen a partir de l’adreça dels afectats i ofereixen una valuosa informació sobre el comportament de la pandèmia a la segona ciutat més gran d’Espanya, amb 1.604.555 a l’últim cens de població.
Photo: © Tania Castro
Els treballs de l’Agència de Salut Pública de Barcelona formen part d’una potent línia de recerca el referent internacional més conegut de la qual és Michael Marmot, professor d’Epidemiologia i Salut Pública a la University College de Londres. Build Back Fairer: the COVID-19 Marmot Review – publicat el desembre de 2020 – sota la seva direcció mostra com la pandèmia ha afectat més els grups amb menors rendes i planteja com les desigualtats socioeconòmiques i ètniques anteriors a la pandèmia s’han aguditzat com a resultat de les mesures de contenció en l’educació i l’ocupació. L’originalitat del treball realitzat a Barcelona rau que aquestes desigualtats socials es mostren no només atenent els indicadors socioeconòmics de grups de població sinó sobre el mateix territori de la ciutat. Aquest enfocament permet intervencions específiques als barris més desafavorits en temps real. Treballs similars com aquest realitzat amb el COVID-19 a la ciutat de Barcelona, han estat desenvolupats també en altres ciutats europees atenent a la mortalitat per causes, de fet, entre setembre del 2009 i agost del 2012, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va coordinar el projecte INEQ-CITIES, un estudi sobre les desigualtats socioeconòmiques en matèria de salut i mortalitat a 16 ciutats europees.
A més de l’efecte de la classe social, els estudis realitzats per equips com els que lidera el professor Michael Marmot han mostrat que les minories ètniques també han estat més exposades al COVID-19. Al Besòs i al Maresme, hi ha també força població immigrant que ha vist com els seus ingressos desapareixien amb la pandèmia. És el cas de Namarata originària del Nepal que té dues filles, una de quatre anys i una altra de 4 mesos. El seu marit, l’únic que treballa a casa seva, és en un ERTE des que va començar la pandèmia i encara no s’ha incorporat a treballar. “Sense l’ERTE – mesures adoptades pel govern d’Espanya per mitigar els efectes de la desocupació- no hauríem pogut menjar” explica Namarata.
Amb les dades que arriben del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’ASPB ha pogut conèixer cada dia com evolucionen els contagis a la ciutat, situant cada persona contagiada a la seva secció censal. La secció censal és una unitat geogràfica amb una població mitjana d’unes 1500 persones. Per a cada unitat censal es coneix el nivell de renda gràcies a la informació aportada per l’Institut Nacional d’Estadística que prové directament de la declaració de la renda de la població espanyola destinada al pagament d’impostos. Per fer aquesta investigació, els ingressos personals dels habitants de les 1068 seccions censals de la ciutat de Barcelona han estat agrupats en cinc nivells de renda. Es disposa d’una renda mitjana per a cada secció censal i es contrasta aquesta dada amb el nivell d’incidència acumulada del COVID-19 (contagis per cada 100.000 habitants al llarg del període estudiat) a cadascuna de les seccions censals. La figura 1 mostra els resultats obtinguts al llarg del període qualificat com a “segona onada del COVID-19” que abasta des del 16 de juliol al 30 de novembre de 20201.
Els barris del nord i del sud de la ciutat de Barcelona són els que presenten una incidència acumulada més elevada i també són els que disposen de rendes personals més baixes. Per exemple, durant els quatre mesos i mig que va durar la segona onada de la COVID-19, la incidència acumulada a la ciutat de Barcelona era de 2.909 casos per cada 100.000 habitants, però, una xifra sensiblement superior es registra als barris amb menor nivell de rendes com Torre Baró (4.456 casos per cada 100.000 habitants), La Trinitat Nova (3.805 casos) o Les Roquetes (3.997 casos) al nord de la ciutat.
Com explica, Marc Marí Dell’Olmo, Dr. en biomedicina, expert en estadística i salut pública i tècnic de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: quan s’observen els contagis per nivells de renda, s’aprecia una relació estadísticament significativa entre nivell de rendes d’una àrea geogràfica i la incidència del COVID-19 a aquesta àrea. El risc de contraure COVID-19 a les àrees amb menors ingressos gairebé duplica al risc que corren les persones que viuen en àrees amb més ingressos. Com es pot apreciar a la figura 1, per als dos sexes, el mapa de contagis de COVID-19 a la segona onada reprodueix amb molta exactitud el mapa del nivell de rendes a la ciutat de Barcelona: Si el nivell de rendes en una secció censal puja, la incidència acumulada de la COVID-19 baixa”.
La intervenció municipal a peu de barri
Conscients que el codi postal és un determinant de la salut més potent que el codi genètic, l’Agència de Salut Pública de Barcelona elabora informes de salut per barris i des de la seva creació va apostar per desplegar a tota la ciutat, especialment als barris amb més problemàtica social, una xarxa d’agents de salut comunitària. Amb l’arribada de la pandèmia, la informació facilitada per l’ASPB ha estat molt útil per al desenvolupament de les polítiques de salut a la ciutat de Barcelona.
Ho explica Carme Borrell i Thió, gerenta de l’ASPB. “Sempre hem treballat molt a prop dels responsables de la gestió de la ciutat, però mai no havíem tingut una experiència com aquesta. La pandèmia ha provocat que un instrument d’informació engegat per l’ASPB s’hagi convertit en una eina de treball quotidiana a moltes àrees de gestió de l’Ajuntament de Barcelona” explica Carme Borrell.
El codi postal és un determinant de la salut més potent que el codi genètic
L’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha prestat una atenció especial a tots els temes que tenen a veure amb la salut i les cures i l’actual regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, és, precisament una Dra. en Biologia Molecular, els treballs de recerca de la qual s’han centrat en la relació entre salut i desigualtat. Tarafa denunciava recentment en un mitjà especialitzat del sector sanitari -El diari de la Sanitat- la necessitat d’actuar a les desigualtats en salut: “la crisi sanitària ha accentuat les desigualtats que ja existien. Durant la pandèmia hem pogut observar que hi ha més contagis en aquelles zones amb pitjors indicadors socioeconòmics, i això s’explica bàsicament per tres causes. En primer lloc, no és el mateix confinar-se a un pis de 150 metres quadrats amb terrassa que a un pis de 30 o de 50 metres quadrats. Un segon element és que, a zones amb pitjors indicadors socioeconòmics, moltes de les persones tenen llocs de treball que no permeten fer teletreball i, per tant, estan més exposats al virus. La tercera causa és que sabem que les persones amb pitjors indicadors socioeconòmics també tenen més patologies cròniques a causa de la mateixa situació vital i, per tant, tenen més risc de patir afectacions més greus amb relació al COVID-19.
Davide Malmusi, director dels Serveis de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, explica la col·laboració entre l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública de Barcelona tractant de mitigar aquestes desigualtats: “la disponibilitat de dades sobre les desigualtats en la incidència del COVID-19 va generar un impuls polític a l’Ajuntament de Barcelona que va portar a maximitzar els esforços per desenvolupar polítiques que abordessin aquestes desigualtats. Entre un amplíssim ventall de respostes locals per fer front a la pandèmia i a les seves conseqüències socials i econòmiques, els serveis municipals van actuar als barris d’alta incidència i amb els residents més vulnerables per reforçar els missatges i les mesures preventives, donar suports pràctics al domicili als subjectes amb COVID-19 i sense condicions adequades d’aïllament, desenvolupar campanyes de cribratge massiu o establir punts de suport per a la programació de la vacunació”.
Photo: © Tania Castro
Photo: © Tania Castro
Lliçons de salut laboral
Les dades que mostren els efectes diferencials de la pandèmia atenent el nivell d’ingressos han suposat un recolzament per a una de les reivindicacions clàssiques dels sindicats en matèria de salut laboral: els salaris baixos i la precarietat laboral són en si mateixos un factor de risc no només per a les malalties cardiovasculars o els trastorns musculoesquelètics sinó per a tots els problemes relacionats amb la salut, també davant d’una patologies infecciosa en un pandèmia tan global com la COVID-19. Unai Sordo, secretari general de CCOO, ho expressava amb claredat en presentar els resultats de l’enquesta COTS el mes de juliol passat: “Quan estem negociant un increment salarial o mesures per acabar amb la temporalitat dels contractes sembla que ens estiguem ocupant de qüestions merament econòmiques i no és així, estem defensant la salut i la vida de la classe treballadora. La correlació entre baixos ingressos i el contagi més gran per la COVID-19 és irrefutable”. Davant d’una situació com aquesta no n’hi havia prou amb exigir equipaments de protecció individual als llocs de treball i molts experts assenyalen la importància que han tingut els Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTEs) com a mesura de salut laboral en reduir la inseguretat com a factor de risc: El govern va apostar per facilitar que les empreses enviessin temporalment a la desocupació als seus treballadors, fent-se càrrec d’aquest increment pressupostari, per evitar acomiadaments massius. Perquè s’entengui l’impacte que han tingut els ERTEs, cal tenir en compte que segons xifres oficials a l’abril del 2020 el nombre de beneficiaris de prestacions contributives va pujar a 3,4 milions de persones, un augment del 274% respecte al mes anterior. D’altra banda, les mesures flexibilitzadores dels ERTEs es van acompanyar de mesures en matèria de bonificacions de Seguretat Social per a les empreses i de la limitació temporal per acomiadar les empreses que es beneficiessin d’aquestes bonificacions.
1 Aquest reportatge ens hem centrat en la segona onada perquè a la primera onada, l’escassetat de proves de diagnòstic, va provocar que es realitzessin les PCR només als casos més greus i això introdueix un biaix important a les zones amb població més jove el contagi va donar lloc a casos més lleus i per tant a un nombre menor de PCR. L’ASPB disposa de la informació on line des de la primera onada de la pandèmia (de l’1 de març al 15 de juliol del 2020) i fins a l’actualitat.
Abril de 2022