L’acció social en canvi? On és el paper professional?

railway-508568_640

 

Rafel López i Zaguirre

Educador social

 

 

Són temps convulsos per als serveis socials. Per a mi, que vinc del món local encara més. La màquina atropelladora del neoliberalisme no para i segueix posant en risc el nostre estat del benestar i, concretament, l’acció social que tants i tants anys ens ha costat construir.

Hi ha, en aquests moments, tres processos que d’una o d’altra manera tindran influència en el futur immediat dels professionals de l’acció social i, més preocupant encara, en les ciutadanes i els ciutadans (usuaris i consumidors diuen les noves tendències!) que són els receptors del nostre treball en el dia a dia: l’aplicació de la  llei reguladora de les bases de règim local, modificada per la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)[1], que a priori només ha d’afectar els serveis socials municipals; el projecte de Llei de serveis i col·legis professionals[2] i, finalment, la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa al reconeixement de qualificacions professionals [3].

Fem un petit repàs d’aquestes iniciatives que, d’una o una altra manera, influiran el devenir dels i de les professionals de l’acció social.

Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)

Els serveis socials bàsics o d’atenció primària, per als qui encara ens agrada mantenir el romanticisme de “la primària”, han de patir, teòricament, una modificació substancial a partir de l’1 de gener de 2016.

La RSAL, entre d’altres qüestions, ha canviat les funcions que es defineixen com a pròpies de les entitats locals i que històricament venen definits per la llei reguladora de les bases de règim local (LRBRL). En concret, fins a l’aprovació per la LRSAL, l’article 25.2 lletra k de la LRBRL definia coma funció pròpia dels municipis la “Prestación de los servicios sociales y de promoción y reinserción social”. En aquests moments, aquesta funció s’ha sostret dels municipis que només poden fer la “Evaluación e información de situaciones de necesidad social y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social” (article 25.2. lletra e) deixant els serveis socials, en el seu sentit més ampli, com a competència de les comunitats autònomes. Òbviament, les comunitats autònomes poden delegar en els municipis aquestes funcions, però sempre que vagin acompanyades del corresponent finançament.

Aquest fet, en aquests moments i, malgrat la disposició transitòria segona punt 1 de la LRSAL, disposa que “Amb data 31 de desembre de 2015, en els termes que preveuen les normes reguladores del sistema de finançament autonòmic i de les hisendes locals, les comunitats autònomes han d’assumir la titularitat de les competències que es preveien com a pròpies del municipi, relatives a la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social” està provocant ja canvis més que substancials en els ajuntaments com: limitacions de contractacions de serveis d’atenció domiciliària o de la gestió dels centres oberts, no més enllà del 31 de desembre de 2015; sol·licitud per part dels interventors/es municipals d’informes contradictoris al Departament de Benestar Social i Família sobre la prestació d’alguns serveis de serveis socials, informes desfavorables en les tramitacions d’ajuts econòmics a les famílies o de subvencions a entitats sense afany de lucre que tenen com objecte el suport a les famílies.

Hi ha qui pensa que l’1 de gener de 2016 no passarà res, però hi ha qui estem veient que JA està passant, tot i que podríem tenir la “sort” de què com que la llei de serveis socials és anterior a l’aprovació de la LRSAL i que les competències en matèria de serveis socials són de les comunitats autònomes, no passi res. No val a badar, JA està passant.

Projecte de Llei de serveis i col·legis professionals

És d’esperar que aquest projecte de llei no vegi la llum en el mandat que queda del Partit Popular al davant del govern de l’Estat. Però els divendres són tenebrosos i, en qualsevol moment, el llop ataca.

Aquesta iniciativa deixa els i les professionals de l’acció social totalment desprotegits i desemparats davant una societat que requereix cada dia més una acció professional de qualitat.

La disposició transitòria 4ª de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i més concretament en el relacionat a: “…l’obligació de col·legiació en aquells casos i suposats d’exercici en què es fonamenti com a instrument eficient de control de l’exercici professional per a la millor defensa dels destinataris dels serveis i en aquelles activitats en què puguin veure’s afectades, de manera greu i directa, matèries d’especial interès públic, com poden ser la protecció de la salut i de la integritat física o de la seguretat personal o jurídica de les persones físiques…”. Els i les professionals de l’acció social, tenint present les funcions que ens atorguen les diferents legislacions vigents, atenem habitualment en els nostres serveis persones que es veuen afectades en matèria de seguretat personal, jurídica i fins i tot en la seva integritat física, motiu pel qual sempre hem cregut que és imprescindible el control de l’exercici professional per part del o dels col·legis professionals.

Per què?

El Tribunal Constitucional, en Sentència 194/1998, diu que “l’obligatorietat d’incorporar-se a un col·legi professional per a l’exercici de la professió es justifica no en atenció als interessos dels professionals sinó com a garantia dels interessos dels destinataris dels seus serveis”.

L’existència de col·legiació obligatòria està directament relacionada amb diversos aspectes, que asseguren que els professionals que exerceixen els compleixin en pro de les finalitats de:

  • Ordenar en l’àmbit de la seva competència, l’activitat professional dels col·legiats, vetllant per l’ètica i dignitat professional i pel respecte a causa dels drets dels particulars i exercir la facultat disciplinària en l’ordre professional i col·legial.
  • Vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi als interessos de la ciutadania.

Aquests aspectes són:

  • Complir amb els codis deontològics de les professions, en tant que conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta professional.
  • Exercir unes funcions professionals determinades i no unes altres, evitant així situacions d’intrusisme professional.
  • Donar un servei de qualitat encaminat a cobrir les necessitats de la ciutadania. Les persones receptores finals dels serveis tenen la garantia que l’atenció social es duu a terme per un professional que té la formació i experiència professional adequades per a l’exercici professional.

Doncs bé, el projecte de Llei de serveis i col·legis professionals fa cas omís a aquestes qüestions, deixant l’obligació de col·legiació per a només unes quantes professions,  cap de l’àmbit social.

Directiva europea relativa al reconeixement de qualificacions professionals

L’objecte d’aquesta directiva és establir les normes segons les quals un estat membre que subordina l’accés a una professió regulada o el seu exercici, al seu territori, a la possessió de determinades qualificacions professionals, reconeixerà per a l’accés a aquesta professió i el seu exercici les qualificacions professionals adquirides en un altre o altres Estats membres i que permetin al titular de les esmentades qualificacions exercir en ell la mateixa professió.

Bàsicament parlem de la circulació de professionals entre estats membres, però mentre que sempre s’havia parlat de la “lliure” circulació, ara ens trobem amb “condicions”.

La Directiva defineix entre d’altres:

  • «professió regulada», activitat o conjunt d’activitats professionals l’accés, l’exercici o una de les modalitats d’exercici de les quals, estan subordinades de manera directa o indirecta, en virtut de disposicions legals, reglamentàries o administratives, a la possessió de determinades qualificacions professionals; en particular, es considerarà modalitat d’exercici l’ocupació d’un títol professional limitat per disposicions legals, reglamentàries o administratives a qui posseeixi una determinada qualificació professional.
  • «qualificacions professionals», les qualificacions acreditades per un títol de formació, un certificat de competència (definit en l’article 11, lletra a), incís i), i/o una experiència professional;
  • «títol de formació», els diplomes, certificats i altres títols expedits per una autoritat d’un Estat membre, designada conforme a les disposicions legals, reglamentàries i administratives d’aquest Estat, que sancionen una formació professional adquirida de manera preponderant en la Comunitat.
  • «formació regulada», tota formació orientada específicament a l’exercici d’una professió determinada i que consisteixi en un cicle d’estudis completat, si escau, per una formació professional, un període de pràctiques professional o una pràctica professional.

Així doncs, el reconeixement de les qualificacions professionals per a l’estat membre d’acolliment permetrà al beneficiari accedir en aquest estat membre a la mateixa professió que aquella per la qual està qualificat en l’estat membre d’origen i exercir-la amb els mateixos drets que els nacionals. Per tant, la professió que es proposa exercir el sol·licitant en l’Estat membre d’acolliment és la mateixa que aquella per la qual està qualificat en el seu Estat membre d’origen si les activitats cobertes són similars.

Però l’àmbit de l’acció social és el gran absent d’aquesta Directiva. El Govern de l’Estat ha començat a treballar, des del Ministeri d’Educació i en relació amb l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) aquesta qüestió, però molt probablement les professions de l’àmbit social no estiguin entre les que es prioritzin regular en el nostre Estat.

A més a més, hi ha elements que no posen fàcil la translació entre estats dels diferents estudis de l’àmbit social ja que es donen diferències en la durada dels estudis, en les possibles sortides professionals i en la manca d’uns criteris clars per establir els ensenyaments claus d’aquestes professions.

El paper dels i de les professionals de l’acció social en aquest panorama

Davant d’aquest panorama, a voltes desolador, cal tornar a plantejar-nos que hem de ser els altaveus d’aquelles persones que, com a conseqüència de les polítiques socials que s’estan duent a terme, es troben cada cop més amb situacions de desigualtat, pobresa i patiment.

Crec que algunes de les línies a treballar, per part dels professionals de l’acció social, són les que es van manifestar en la Declaració de Valencia[4], amb què va concloure el VI Congrés Estatal d’Educació Social “Noves visions per a l’Educació Social, experiencies i reptes de futur”, que són:

  • Compromís a buscar solucions a les alternatives que s’estan donant per superar l’actual crisi econòmica, oferint propostes basades en la dignitat, les capacitats i fortaleses de les persones, trencant el fatalisme imperant.
  • Compromís a plantejar-nos la nostra acció des d’una posició ètica de critica i denúncia, assumint la veu dels quals sofreixen per un sistema injust.
  • Implicació en la creació de les condicions socials, educatives, econòmiques, participatives, necessàries perquè totes les persones puguin exercir plenament tots els seus drets.
  • Ànim i desig de retornar a la ciutadania el fet de ser conscient dels seus propis drets i de les seves responsabilitats reals en la construcció de l’estat de benestar social, que sabem possible i viable.
  • Aposta per un contracte social, per treballar i fomentar una educació social de qualitat, entesa com a dret de ciutadania, per fer un món més just i solidari.
  • Actuació efectiva i amb fermesa, col·laborant amb altres institucions, organitzacions i entitats socials i educatives, cap a l’establiment de programes de formació permanent, d’acció socioeducativa i cultural, de recerca-reflexió, entre uns altres, donant resposta a les inquietuds i necessitats de les i dels educadors socials.
  • Col·laboració i comunicació estreta i intensiva amb les i els professionals de l’àmbit social que persegueixin la cobertura de les necessitats de la ciutadania, creant les condicions perquè emergeixin nous subjectes socials de representació professional de l’acció social.

Però tot això difícilment ho aconseguirem si no prenem consciència de la necessitat de “militar” activament en les organitzacions socials que poden prendre el pols als dirigents polítics actuals i quan dic militar em refereixo tant en les organitzacions sindicals, com col·legis professionals, com associacions de persones afectades, com la Marea Taronja, com…

 

El futuro tiene muchos nombres. Para los débiles es lo inalcanzable. Para los temerosos, lo desconocido. Para los valientes es la oportunidad.”
 Victor Hugo (1802-1885)

 

[1] http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2013/12/30/pdfs/BOE-A-2013-13756-C.pdf
[2] http://www.redaccionmedica.com/contenido/images/anteproyecto_ley_colegios_11N.pdf
[3] http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2005:255:0022:0142:es:PDF
[4] http://www.eduso.net/res/res/?b=23&c=250&n=791