David Fernández de Arriba
Barcelona, 1985. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra en l’especialitat d’Història. Profesor d’educació secundària des de l’any 2010, ha impartit diverses assignatures en els camps de las ciències socials i de les llengües, tractant d’incloure el còmic com utensili didàctic. Membre d’ACDComic
En les últimes dècades, la relació entre el còmic i la representació de la memòria i la història s’ha anat estrenyent. Des de la publicació de Maus, la gran obra d’Art Spiegelman que retrata les vivències dels seus pares a Auschwitz, el gènere històric ha gaudit d’una forta presència a les vinyetes. Han estat centenars les obres que s’han acostat al passat per retratar una gran diversitat d’esdeveniments i de períodes històrics: des de la prehistòria fins al passat més recent. En el cas del còmic espanyol, és impossible no fer referència a Carlos Giménez i la seva Paracuellos, obra pionera que narrava les vivències de l’autor en una llar de l’Auxili Social durant el franquisme.
El llenguatge del còmic, que combina el millor del text i de la imatge a més d’infinitat de recursos propis, permet als i les dibuixants submergir-nos en qualsevol escenari. Tornant a Maus, és impossible no patir amb els personatges, tot i el distanciament inicial que pot provocar l’ús d’animals per representar els diferents pobles. La reconstrucció de les vides dels seus pares que du a terme Spiegelman va acompanyada d’una profunda reflexió al voltant de la memòria històrica i la necessitat de preservar el passat per comprendre el present. Seguint l’estela de Maus, multitud d’autores i autors han relatat el passat a través de les vinyetes: Marjane Satrapi, que en Persépolis explica com va viure de nena la revolució iraniana de 1979; amb un altre enfocament, el periodisme en vinyetes de Joe Sacco, que en diverses obres ens acosta a Palestina i a les guerres de l’antiga Iugoslàvia; o Jacques Tardi amb els seus treballs sobre la Primera Guerra Mundial, són només alguns dels noms més destacats del panorama internacional en les últimes dècades. En el nostre còmic obres com L’art de volar, Els solcs de l’atzar, Mai tindré 20 anys o doctor Uriel han mostrat les virtuts de les vinyetes per reflectir la història.
Un altre aspecte clau en la relació entre història i còmic és el poder de la subjectivitat que posseeix aquest mitjà. Els i les dibuixants ens mostren la seva visió de forma directa, sense intermediaris, i en cap moment intenten vendre’ns una suposada objectivitat impossible d’assolir, ja que el dibuix és un llenguatge totalment personal. Els dubtes i les reflexions que els van sorgint durant el procés d’elaboració de les seves obres generalment són presents, de manera que com a lectors som interpel·lats directament a participar en el procés de recuperació de la memòria. Així mateix, és destacable que en molts casos els còmics històrics se centren en episodis familiars o personals que afecten directament a qui els creen, de manera que el procés d’identificació amb els personatges té molta més força. És molt complicat llegir obres com Estamos todas bien,, d’Ana Penyas i no pensar immediatament en les nostres pròpies àvies.
El particular ritme de lectura del còmic, que a diferència de mitjans com el cinema, no ens ve imposat des de fora, permet que avancem i retrocedim o fins i tot ens aturem quan així ho creiem necessari. Una única vinyeta té la capacitat de transmetre una gran quantitat d’informació, aprofitant la potència del llenguatge propi del mitjà. El dibuix, més enllà del major o menor grau de realisme, té una potència que ens colpeja frontalment i no permet que siguem indiferents al que ens és narrat. El procés de documentació que sempre porten a terme autors i autores, en molts casos col·laborant amb el món acadèmic, certifica que els còmics històrics són una gran opció per aprendre del nostre passat.
Finalment, l’establiment del còmic com un mitjà artístic de primer ordre, allunyat ja del tòpic que el convertia en un simple entreteniment infantil, ha aconseguit que gaudim d’una diversitat de títols de qualitat aclaparadora. S’han creat còmics sobre qualsevol època històrica i situats pràcticament en qualsevol escenari; existeixen biografies, assaigs i adaptacions literàries en vinyetes; historietes curtes, volums amb centenars de pàgines, innombrables estils gràfics… Les opcions són pràcticament infinites i per poc que busquem serem capaços de trobar fàcilment obres que satisfacin àmpliament els nostres interessos. A tall d’exemple aquí van algunes recomanacions de còmics publicats tan sols en l’últim any:
12 nacimientos de Miguel Mármol, de Dani Fano (Astiberri)
El dibuixant basc Dani Fano narra la vida de Miguel Mármol, històric sindicalista salvadorenc i fundador del Partit comunista del país centreamericà. L’estructura narrativa, basada en una narració d’Eduardo Galeano, relata les peripècies del protagonista a partir dels dotze moments en què va estar a punt de morir. Una història de lluita, de sacrificis personals i de voluntat indesmaiable per millorar el món en què li va tocar viure. El magistral dibuix, entre el realisme dels escenaris i la caricatura dels personatges, unit a un magnífic ús del gris i les seves múltiples tonalitats, completen una obra d’altíssim nivell.
Mies, de l’Agustín Ferrer Casas (Grafito)
Ludwig Mies van der Rohe és una de les figures més importants de l’arquitectura al segle XX. Director de l’escola de la Bauhaus, creador d’obres com el Pavelló Alemany de Barcelona o la Nova Galeria Nacional de Berlín, la seva vida personal i sobretot la seva ambigua relació amb el nazisme el converteixen en un personatge controvertit. Agustí Ferrer Casas ha elaborat una biografia en vinyetes que tracta de glossar una vida tan complexa. Una conversa entre el protagonista i el seu nét és el fil conductor que permet al dibuixant navarrès reconstruir el periple vital del genial arquitecte. És especialment destacable la bellesa de la multitud de dibuixos dels dissenys de Mies van der Rohe que poblen les pàgines del còmic.
Irmina, de Barbara Yelin (Astiberri)
L’àvia de la dibuixant alemanya Barbara Yelin va ser una jove valenta i independent que als anys 30 es va traslladar tota sola a Londres per estudiar. Allà va mantenir una relació amorosa amb un dels primers estudiants negres d’Oxford. Com va poder algú així acabar sent l’abnegada esposa d’un oficial de les SS i una convençuda defensora del nazisme? Aquestes qüestions són les que tracta de respondre l’autora, de manera que investigant sobre la seva àvia aborda el delicat tema de la responsabilitat del poble alemany en els crims del nazisme. Les belles aquarel·les i la cura del color componen un aparell gràfic molt efectiu que ens permet reflexionar sobre la complexa naturalesa humana.
Nieve en los bolsillos, de Kim (Norma)
El còmic històric a Espanya s’ha acostat amb freqüència a la guerra civil, a la dictadura franquista i la transició democràtica, però davant la magnitud d’aquests temes encara queden molts buits per omplir. Joaquim Aubert, Kim, després de triomfar a El Jueves amb el seu mític personatge Martínez el Facha i després de contribuir a la recuperació de la memòria històrica dibuixant els guions d’Antonio Altarriba en El arte de volar y El ala rota, per fi va decidir narrar la seva pròpia història: la seva estada a Alemanya a principis dels anys 60. Els centenars de milers d’emigrants espanyols que van buscar prosperar lluny del franquisme són el protagonista col·lectiu de Nieve en los bolsillos. La forma en què Kim enllaça les seves vivències amb les dels que es va trobant en el seu camí és magistral i permeten al dibuixant denunciar molts elements de la dictadura: el classisme, el masclisme, l’homofòbia… Estem davant d’una obra molt necessària.
Modotti. Una mujer del siglo XX, de l’Ángel de la Calle (Reino de Cordelia)
Tina Modotti, fotògrafa, actriu, model i comunista, va tenir una vida tremendament convulsa, que li va permetre viure en persona alguns dels grans esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XX. Va passar pel Berlín d’inicis dels anys 30, el Moscou de les purgues estalinistes, la revolució asturiana de 1934 o la guerra civil. Tot això va captar l’atenció d’Ángel de la Calle, que es va llançar a crear la millor biografia possible de Modotti. Després de diverses edicions i en estar ja descatalogat, l’autor asturià va decidir crear l’edició definitiva amb noves pàgines que inclouen les més recents investigacions sobre la misteriosa mort de la protagonista. Tant el dibuix com la treballada estructura narrativa la converteixen en una obra de primer nivell.
Mandela y el general, d’Oriol Malet i John Carlin (Penguin Random House i Comanegra en català)
Vint anys després de les primeres eleccions democràtiques en la història de Sud-àfrica, després de més de quaranta anys d’apartheid, la figura de Nelson Mandela segueix provocant fascinació. Multitud de llibres, pel·lícules i documentals s’han acostat a la vida i el llegat del llegendari líder i per fi el còmic ha generat una obra digna d’un protagonista tan carismàtic. John Carlin, periodista britànic que va exercir de corresponsal a Sud-àfrica entre 1989 i 1995, i el dibuixant Oriol Malet han unit les seves forces per retratar Mandela i un dels seus interlocutors en els moments més tensos de la transició sud-africana: Constand Viljoen. El militar afrikaner, líder de l’extrema dreta, va evolucionar des d’una postura obertament favorable al conflicte armat a apostar per la lluita en el terreny parlamentari. El dibuix de Malet, que recorre alguns dels instants més icònics del període, converteix la relació entre Mandela i Viljoen en una obra memorable.
Soldados de Salamina, de José Pablo García i Javier Cercas (Penguin Random House)
José Pablo García ha adaptat al còmic amb mestria la famosa novel·la de Javier Cercas que recupera un de tants episodis personals de la guerra civil: com sobreviure a un afusellament l’escriptor i fundador de Falange Rafael Sánchez Mazas gràcies a que un militar republicà el va deixar marxar. Després d’adaptar amb gran èxit les obres de Paul Preston La guerra civil espanyola i Muerte en Guernica, el jove dibuixant malagueny ha consolidat un llenguatge propi que torna a aplicar amb encert en aquesta ocasió. Realitat i ficció es donen la mà per analitzar com es relacionen el passat i el present.
Angola Janga, de Marcelo d’Salete (Flow Press)
El dibuixant brasiler Marcelo d’Salete, premiat en diversos certàmens internacionals, recupera la història del Quilombo dos Palmares, el regne que van crear esclaus fugitius al Brasil colonial del segle XVII. És un episodi desconegut fora del Brasil, però que mostra la cruesa del racisme i el colonialisme que van imposar els europeus quan van arribar a Amèrica. Una història emocionant, plena d’acció, que s’endinsa en un passat pràcticament mític de la mà d’un dibuix en blanc i negre molt expressiu i ple de força.
Barcelona, 20 de maig de 2019