Natalia Castro
Gestora de la Reserva de la Biosfera d’Omaña-Luna
La Serralada Cantàbrica a la seva cara sud, espai poblat durant mil·lennis per la raça humana, dibuixa un paisatge modelat per una economia de subsistència, d’aprofitament de tots els recursos que oferia el territori. Aquest territori, avui dia, ofereix una gran riquesa natural i cultural reconeguda per la UNESCO mitjançant la declaració de set Reserves de la Biosfera.
A les Reserves de la Biosfera es valora l’equilibri aconseguit entre les poblacions humanes i el territori que han habitat durant generacions i es reconeix la seva capacitat d’actuar com a laboratoris de sostenibilitat on assajar bones pràctiques que puguin ser extrapolables a altres llocs de similars característiques.
En els anys 60 es va iniciar en aquesta zona el primer èxode de pobladors rurals cap a les ciutats i amb ell va arribar l’abandonament dels usos agraris i la despoblació; el canvi dels usos de terra i la funció de les muntanyes en la societat tradicional fan que aquests espais siguin avui illes de biodiversitat en precari equilibri ja que una de les seves espècies clau, l’ésser humà, és a punt de desaparèixer de l’ecosistema.
El model econòmic que va crear els paisatges que avui defineixen aquests territoris de muntanya pràcticament ha desaparegut a mans d’una economia d’escala que marca noves regles de relació entre els éssers humans, noves maneres d’habitar els territoris i nous fluxos de recursos i serveis des dels espais rurals cap a les grans urbes.
El gran problema que està asfixiant els territoris despoblats en l’actualitat es presenta quan criteris econòmics de rendibilitat i eficiència s’apliquen també als serveis bàsics que mantenen el contracte social, privant als escassos pobladors de sanitat, educació, proveïment d’aigua i aliments , infraestructures, comunicació….
En un rural disseminat i escassament poblat el cost d’oferir els mateixos serveis als pobladors, habitants d’aquests mons rurals, que als ciutadans, els que habiten les ciutats, suposa un cost per individu molt més elevat sota criteris d’economia clàssica. La rendibilitat política (escàs nombre de vots) i l’econòmica, estan empenyent a empreses i administracions a retirar els seus esforços d’aquests espais.
Però, què passa si deixem de parlar d’economia clàssica i passem a parlar d’economia ambiental? Què passa si introduïm el concepte de serveis ecosistèmics?
La comunitat científica és unànime pel que fa a la pèrdua de biodiversitat al planeta i el deteriorament dels ecosistemes. La bona salut dels ecosistemes és imprescindible per garantir el benestar de pobladors i ciutadans i per mantenir el sistema econòmic ja que l’ésser humà sempre ha depès i dependrà dels béns i serveis dels ecosistemes en forma de menjar, aigua, fertilitat de terra o qualitat de l’aire, entre molts altres.
Zones com la Reserva de la Biosfera d’Omaña i Luna, amb menys de 4 habitants per km2, aporta aquests serveis sense rebre compensació per això, donant-se el cas, per exemple, que en el seu territori s’ubiqui l’embassament de Luna, sota les aigües descansen la meitat dels pobles de la Vall de Luna i les seves millors terres de conreu, que permet donar de beure a tota la ciutat de Lleó i hectàrees i hectàrees de regadiu al sud de la província, mentre que els pobladors del territori tenen problemes de proveïment d’aigua ja actualment, dificultats que es preveu s’agreugin en un futur proper.
Des de l’econòmica ambiental, es veu necessari valorar quantitativament aquests serveis, incloent-los en els comptes que parlen de l’eficiència d’invertir en aquests territoris. Cada euro d’inversió en mantenir un món rural viu, amb una dinàmica demogràfica sanejada, millora la provisió de serveis ecosistèmics i per tant el benestar de la població, urbana i rural, i el manteniment de la pròpia economia.
I fent un pas més, parlaríem d’economia basada en els ecosistemes que porta a canviar d’estratègia en la planificació territorial passant dels tradicionals models de “gestió de recursos” a nous enfocaments de “gestió ecosistèmica”, assumint principis ètics de sostenibilitat i equitat . Dit en altres paraules, incloure intangibles i decidir i establir prèviament les línies vermelles que no es poden traspassar, assumint la prioritat de respectar els drets de tots els habitants de l’estat i de les generacions futures.
Com a societat no ens podem permetre aquesta confrontació CIUTADANS VERSUS POBLADORS: que els uns generin creixement econòmic a costa i inserits en uns serveis ecosistèmics que mantenen els altres, que van perdent cada dia més drets que sustenten el contracte social per no complir els criteris d’eficiència de la lògica econòmica.
Es perfila com a solució la integració d’aquest concepte de serveis ecosistèmics no només en el pagament directe per aquests, sinó amb criteris d’economia basada en els ecosistemes, incloent la valoració d’intangibles i assumint la prioritat de respectar els drets de tots els habitants de l’ estat i de les generacions futures.
Març de 2020