En defensa del que és públic, el de totes i tots

shutterstock_75406288

 

Francis Cabezos

Secretari de Salut Laboral, Medi Ambient i Àrea Pública de la FSC-CCOO

 

 

 

“Tot aquell que amb 30 anys encara viatgi en transport públic es pot considerar un fracassat”. Sempre m’entendreixo -deixem-ho aquí- amb aquesta frase de Margaret Thatcher, a la qual, en la meva modesta opinió, no recordarem com una ferma defensora de tot allò que implicava que és comú, allò col·lectiu, el de totes i tots, allò públic.

L’Estat de benestar no és un regal de les elits. És una conquesta de la gent treballadora. Aquest Estat de benestar, amb més o menys grau de desenvolupament en la vella Europa i a la vella Espanya, s’assenta en diversos pilars. Un d’ells el conformen els serveis públics que han de ser atesos i prestats per les diferents administracions públiques, valgui la redundància, que no és intranscendent quan parlem del que és de totes i tots.

Què és un servei públic? Un dret de la ciutadania. Un objectiu individual i social en si mateix. Una idea de cohesió entre i per a totes i tots. És per això que les diferents administracions que regeixen l’esdevenir de la societat han de garantir que tots tinguem accés a aquest dret en igualtat de condicions i per a què tinguem igualtat d’oportunitats.

Com han de ser les administracions públiques? Aquesta és la pregunta del milió sobre la qual treballem i hem de seguir treballant en el dia a dia per aconseguir una resposta amb el major consens possible, que pugui recollir les següents idees:

Properes a la ciutadania, que agrupen la majoria social per seguir tirant del carro en el projecte de construir una societat en la qual l’important siguin les persones i els seus interessos.

Eficaces i eficients, ja que això les converteix en el major enemic de la corrupció i batalladores en contra de polítiques ultraliberals que persegueixen la seva fi.

Dinàmiques, per, si no liderar, jugar un paper protagonista en creació d’activitat econòmica i generació d’ocupació que permeti una millor i més ràpida sortida de la crisi.

Equitatives i igualitàries, per garantir un principi bàsic: la igualtat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa.

Modernes, per donar resposta a les necessitats de les persones de manera ràpida i solvent.

Inclusives, per construir una convivència digna i que les persones puguin realitzar els seus projectes vitals.

Democràtiques i participades, per impedir la presa de decisions arbitràries que persegueixin el distanciament del bé comú.

Compensades en les despeses i en els ingressos, que no és el mateix que econòmicament rendibles. Això per descomptat sempre estarà sotmès a atacs més o menys virulents que diran que l’ocupació pública i, per tant, els serveis públics, són més cars que els privats. Això sí, em temo que les bases sobre les quals sustentar tan gran cop de pedra mancaran de fermesa, realitat i credibilitat. Però ja s’ha aconseguit un objectiu: generar el dubte i activar la part més insolidària del nostre ésser per tal que part de la població mantingui la sospita sobre la idoneïtat de la cosa pública.

– I finalment, ben dimensionades, en estructures, personal i mitjans materials, d’acord amb el que vulguem -i exigim- d’elles.

Una cosa que sempre m’ha resultat xocant quan em dóna per fer una mirada als nostres representants de la classe política, és veure com moltes i molts d’ells, que porten vivint d’allò públic tota la vida -fins i tot algun és empleat públic en excedència-, són els més donats a qüestionar-lo i combatre’l. Això sí, cap renuncia al seu treball. Fins aquí podíem arribar!

Molts són els interessos especulatius que hi ha sobre el que és públic, Administracions i serveis. Moltes són les amenaces i moltes les ofenses que sobrevolen les institucions democràtiques. En un món on ràpidament es globalitzen els interessos econòmic-financers i on es formalitzen tractats de lliure comerç negociats a esquenes de la ciutadania que persegueixen la privatització de serveis públics i la pèrdua de drets laborals i socials, ja m’agradaria a mi que es globalitzessin drets i llibertats amb la mateixa rapidesa i solvència que es mundialitza l’especulació econòmica.

Per tot això, hem de defensar amb ungles i dents el que paguem, i que per tant és nostre. Lluitar per millorar-lo dia a dia. Fer ostentació del nostre compromís amb allò que existeix per cohesionar el conjunt de persones que integren una societat. Comprometre’ns d’aquesta manera amb allò públic ens converteix en una societat més responsable, solidària, culta, progressista i informada. Ens queda encara molt camí per recórrer, però des de CCOO estem disposats a seguir treballant dia a dia en defensa del que és públic, el de totes i tots.

Dilluns, 20 de juny de 2016