Joan-Francesc Pont Clemente
Catedràtic de Dret tributari de la UB
L’Administració Pública pot ser contemplada des de diverses perspectives. Massa sovint l’Administració Pública es destinatària dels mes variats atacs, injustificats molts cops, com per exemple la manca de rendiment, l’absència de dedicació o la inexistència de creativitat. Vull negar de forma radical i rotunda que en l’actualitat aquestes crítiques a l’Administració puguin tenir el més mínim sentit. Potser trobaríem casos excepcionals d’una prestació incorrecta del servei públic, però aquesta es una circumstància que es pot donar en tots els àmbits de l’activitat humana.
Al contrari, en l’àmbit de l’Administració Pública trobem un munt de persones que han demostrat el seu mèrit i la seva capacitat i que molt probablement podrien obtenir ingressos superiors en el sector privat. L’Administració Pública requereix d’una vocació especial, aquella en la que la persona obté com a compensació pel seu esforç, no solament les unitats monetàries que li corresponen, sinó també un alt grau de satisfacció en el servei als interessos generals.
El repte de l’Administració Pública d’aquesta segona dècada del segle XXI es el de continuar mantenint el seu atractiu per ser capaç de captar el bo i millor del talent que els nostres conciutadans de la Unió Europea siguin capaços de oferir-nos. En efecte, com formem part d’un espai comú de llibertat, seguretat i justícia, un espai comú de ciutadania, l’accés a la funció pública està obert a tots els ciutadans de l’Unió Europea i això hem de considerar-ho com un enriquiment de la nostra funció pública.
Com podem mantenir aquest atractiu del que acabo de parlar? Resulta necessari superar a la funció pública alguns esquemes heretats del passat en els que prima l’obediència cega sobre l’acceptació intel·ligent de la jerarquia. Resulta innegable que l’Administració Pública ha de articular-se en una cadena de comandament, però, al igual que al sector privat, aquesta cadena de comandament no té perquè mantenir l’esperit d’origen militar en el que va ser concebuda quan no existia cap altre remei, sinó que ha de ser capaç d’assolir els principis del lideratge compartit propi de les entitats impregnades d’un sentit de la qualitat. Qualitat, si es vol, escrit amb una majúscula inicial. La Qualitat ha de ser la guia del servei públic.
Que l’Administració Pública sigui atractiva pel seus recursos humans, que l’Administració Pública presti el millor servei possible als ciutadans, i, que l’Administració Pública adopti com a propis els paràmetres de la Qualitat són només tres aspectes d’una mateix dimensió: l’objectiu de que l’Administració Pública no només sigui conscient de la transcendència que té en el funcionament d’una societat bona, sinó que, a més, aquesta consciència es transformi en una millora permanent dels resultats obtinguts. Anar a demanar un servei a l’Administració Pública ha de convertir-se amb una experiència positiva de la vida normal d’un ciutadà.
Potser com a deformació professional, crec que la formació dels funcionaris en paral·lel a la formació dels ciutadans perquè esdevinguin bons ciutadans, constitueix la pedra de foc de la construcció d’una Administració cada cop millor. Tinc l’impressió de que la modernització de les nostres Administracions Públiques sovint es confon amb la subjecció dels funcionaris al controls burocràtics administratius a través d’aplicatius informàtics. Una escriptora coneguda deia que l’aplicatiu és la causa de la mala vida dels funcionaris. I certament no hem de confondre els mitjans, propis de qualsevol modernització amb els fins que són els de tenir un treball de Qualitat al servei d’uns ciutadans satisfets. Per tant, la formació que rebin els funcionaris ha de ser, no només circumscrita a la utilització d’aquesta o aquella nova eina, no ha de consistir en seminaris de dues hores que es fan només per poder desprès dir a l’expedient que s’han fet. Molt al contrari, la formació rebuda pels funcionaris ha de ser capaç de situar-se en un increment constant de la seva capacitat de pensar lliurement. Per tant, cal prioritzar la formació humanística dels funcionaris i desprès la formació en àrees específiques.
L’Administració que jo veig i l’Administració a la que intento servir és un espai de realització personal en el què els ciutadans tenen la doble satisfacció d’exercir correctament una feina apassionant i de fer-ho de cara al públic en general.
Dilluns, 20 de juny de 2016