Marta Reina
Coordinadora del cercle de Polítiques de Seguretat
Podemos Catalunya
Quan la política es converteix en part de la teva vida, i és un assumpte no solament laboral, sinó també personal, entens que són nombrosos els factors que dia a dia es van potenciant, i més quan la teva perspectiva política és comunista.
Des de l’any 2011 en què, sense poder ser-hi a la famosa plaça de Catalunya amb el 15M, però si recolzant i seguint-la, i des del 16 de gener de 2014 que es funda PODEMOS fins avui, puc dir que cada dia que passa creo més en la gestió política de PODEMOS per fer un gir a les polítiques d’aquest país. La corrupció, la mala gestió política en totes les seves facetes i una casta política que creu que el congrés dels diputats és la casa seva i “l’aquí mano jo”, fa que vegis que aquest país necessita un canvi polític per donar la volta a tot un sistema podrit
Però ser Policia i contribuir amb una política de seguretat com dic comunista, no és gens fàcil, i et sorprens en veure i observar que la Policia està oblidada dels programes electorals i més encara dels seus càrrecs polítics. És per això que decideixo entrar a PODEMOS i ajudar a donar una embranzida a aquestes polítiques, ja que tan important són les altres secretàries com la d’interior o la de seguretat.
Al capdavant del Cercle de polítiques de Seguretat a Catalunya, estic molt orgullosa d’estar en PODEMOS i poder contribuir en aquest tipus de polítiques, necessàries i útils per a la nostra societat.
Quan parlem de la policia, a la majoria de la població li ve al cap ordre públic, aquells policies de dos metres que van amb roba militar i disparen pilotes de goma que, en general són els pitjors mirats, ja que estem acostumats a veure’ls en manifestacions on habitualment la societat es manifesta per reclamar els seus drets. És per això que és complicat tenir una visió positiva de la policia en les polítiques d’esquerra. De fet, ja hem vist en alguna ocasió que el més habitual quan s’arriba a un càrrec polític, és reduir o eliminar a les unitats d’intervenció, ho vam veure a Barcelona amb Ada Colau, retirar la UNOC era un dels seus objectius.
Sens dubte la policia és molt necessària en la nostra societat i més en un món globalitzat on són nombrosos els delictes que traspassen les nostres fronteres, per citar alguns: tràfic d’éssers humans, terrorisme. Aquests serien els dos més actuals, però ni molt menys els més importants. Realment ens acordem de la policia quan la necessitem i no reconeixem el treball que dia a dia realitza per mitjà de les tantes unitats que disposa una institució com la policia.
Però molt diferent és, quan parlem de la policia en l’àmbit polític, la majoria bufem i pensem que el millor que ens pot passar, és que sempre hàgim d’elogiar les actuacions de la policia, més que haver de sortir en mitjans de comunicació a donar explicacions per alguna mala praxi. Però això ha de canviar les males praxis o els policies corruptes o simplement aquells que no compleixin amb el seu deur han de ser sancionats com qualsevol ciutadà, i no pel fet de ser funcionaris de policia han de tenir cap privilegi.
Les polítiques de seguretat estan oblidades en la gran majoria dels partits polítics, que als seus programes tan municipals com a autonòmics i estatals són deficitaris, pobres i d’escàs contingut sobretot en formacions d’esquerra on realment la policia mai ha estat ben vista.
Cal destacar que els partits polítics de dretes, la policia és per a ells una estructura beneficiosa més que un mal de cap. En un país on la separació de poders existeix a mitges, la policia es converteix en una eina fàcil de manipular mitjançant la cadena de comandament que està més en contacte amb el govern. Justament aquí és on la gran majoria de casos de corrupció s’han donat. Les clavegueres de l’estat és un vídeo on es pot observar el grau d’implicació de caps de policia i el ministre de l’interior Jorge Fernández Díaz.
La llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat la que encara mantenint que la seguretat pública és competència exclusiva de l’estat, afegeix que les comunitats autònomes i les corporacions locals a través dels seus propis cossos de seguretat, participaran en el manteniment de la seguretat pública.
Per tant, serà la resta d’ordenament jurídic, bé estatuts d’autonomia o reformes en la llei la que anirà millorant el model.
Un tercer bloc que crec és molt important citar en aquest sistema tridimensional és la coordinació del CNI i servei de vigilància Duanera.
No obstant això, tres comunitats autònomes Catalunya (Mossos d’Esquadra) País Basc (Ertzaintza) i Navarra (Policia Foral) han aconseguit aquesta competència implantant cossos policials propis i integrals. Canàries i Galícia han creat el seu propi cos, però sense totes les competències transferides una i encara sense plantilla l’altra.
A més a més, destacar que en la LOFCS existeixen els mecanismes de cooperació política mitjançant el Consell de política de seguretat i la junta local de seguretat respectivament, en els tres àmbits (Estatal, autonòmic local) però tots ells han i continuen fracassant en les seves competències, per la inexistència de canals operatius permanents, no hi ha mecanismes de coordinació operativa.
Per tant, un dels grans problemes del model policial espanyol és l’absència d’estructures interpolacions de coordinació operativa.
D’altra banda, cal destacar que el model policial espanyol és un model que està comptant amb nombrosos problemes de cooperació internacional en l’àmbit autonòmic, això repercuteix en les recerques sobre delictes transnacionals que requereixen una ràpida i efectiva resposta policial. En nombrosos casos aquests canals tenen uns filtres molt lents i dificultosos per a les policies autonòmiques i evidentment per a les policies locals.
El sistema actual espanyol és el més car de la unió europea, però paradoxalment els seus membres perceben els salaris baixos. A més, podem afegir que està ple d’ineficiències i desequilibris estructurals, d’aquesta manera el que és important és tenir el control i la seguretat que la policia està controlada per protegir als governs en totes les seves facetes.
La majoria d’analistes coincideixen que el nostre model policial no reuneix els mínims exigibles en un sistema on actuen diversos cossos policials. En relació a aquest punt no existeix una lògica ni en l’estructura ni en les competències dels diferents cossos policials que conformen el model espanyol.
A més, Espanya manté la xifra més alta de funcionaris policials de tota Europa sent la ràtio el desembre del 2012 del 5,3; en el cas dels països de l’eurozona la ràtio europea seria 3,62. Seria inviable haver de reduir plantilles, però no seria descabellat obrir canals d’inspecció per controlar de manera exhaustiva la plantilla que presta els seus serveis en oficines o en seguretat d’edificis.
La policia ha d’encarregar-se de la seguretat ciutadana i de la recerca de delictes, en nombroses ocasions aquestes unitats que requereixen una especialització es veuen disminuïdes sobretot en policies autonòmiques, i en moltes ocasions es solapen les recerques amb altres cossos policials. La cooperació entre cossos policials és el gran problema en la majoria dels casos.
La coordinació entre ells té tot tipus de mancances, la més notòria seria la unificació de les bases de dades sent alguna cosa fonamental per combatre la criminalitat.
Les millores han de ser per ambdues parts, sistema policial i sistema judicial, ja que la col·laboració és important en l’àmbit de la recerca policial i judicial.
Quan parlem del sistema judicial, cal posar l’accent en la necessitat de reduir despeses amb la presència de policies en la vista judicial com a testimonis i utilitzar les vies telemàtiques per a la gran majoria d’actes judicials, la presència física de policies és una despesa econòmica que en molts casos es pot reduir.
Sens dubte hem de plantejar-nos molt seriosament realitzar un estudi en l’àmbit estatal on es millorin aquestes estructures policials i s’unifiquin les FFCCSS de tal manera que prioritzi la seguretat en tots els seus conceptes abans que benefici polític.
Al nostre país la configuració ha de ser i és a mitges un model de servei públic integral que inclou la realització de funcions preventives com de recerca i restabliment de la seguretat, així com protegir el lliure exercici dels drets fonamentals per part dels ciutadans, i que a més involucra a la institució policial en el desenvolupament d’activitats d’ajuda i satisfacció de les necessitats de la comunitat que, sense tenir un contingut estrictament policial, no obstant això forma part de la seguretat pública amb la qual els membres dels cossos policials estan compromesos.
Les relacions amb la comunitat són bones i es realitzen campanyes de difusió i divulgació de l’actuació de la policia amb la finalitat d’augmentar la valoració dels ciutadans i la seva confiança en la institució, difonent una imatge de proximitat i disposició de servir a la societat, és a dir, es tracta de maximitzar la percepció de la policia com un servei públic més de la comunitat.
És el model típic de les democràcies més avançades, i forma part de l’anomenat estat del benestar, aquest és el model espanyol actual.
Sens dubte i per acabar, com bé dic, el model a dalt citat seria el model a seguir pel nostre país, però s’allunya molt de l’actual, i retrocedeix a causa d’unes polítiques de dretes fent que sigui més un model autoritari que un model de servei públic, ja que confon i altera les que haurien de ser les seves relacions ordinàries amb les institucions al servei dels ciutadans.
Hem de treballar per un futur millor i unes polítiques de seguretat serioses i ben gestionades, on la base sigui l’aplicació dels drets humans i el codi ètic policial, una policia model, on la diversitat i la paritat sigui el reflex de la societat actual.
Dimecres, 14 de febrer de 2018