Juan López Lafuente
Ex-dirigent sindical de la FSC-CCOO
Res és casual
Pràcticament, en tots els indicadors d’opinió apareix com a primer problema l’ocupació. Quan busquem respostes, trobem que l’origen està en la crisi mundial. Sent cert, als ciutadans en aquest país, la crisi ens ha sortit molt més cara.
Encara segueix en la nostra memòria el cost que ha suposat per al conjunt de la ciutadania el rescat a la banca, “Dels 51.303.000 d’ajudes que el govern va atorgar des de 2009 al sector financer, les arques públiques només han recuperat 2.686 milions d’euros, un 5,2% del total” (font Diari El Mundo). Novament aflora un altre rescat, aquesta vegada al sector d’autopistes de peatge deficitari, al tancament d’aquesta edició la xifra pot ascendir a més de 5.500 milions d’euros, un fiasco més que unit als interminables casos de corrupció organitzada, vinculats fonamentalment al Partit Popular i a Catalunya a l’antiga Convergència i Unió, suposen milers de milions de pèrdues i sobrecost que la societat ha de patir, en detriment de perjudicar cada vegada més, el nostre minvat estat del benestar.
Si unim a això que durant aquest temps i a causa de l’absència de polítiques energètiques, s’ha debilitat encara més el nostre teixit industrial. “La retallada a l’energia solar per part del Govern va arruïnar a milers de petits inversors” (font Diari La Vanguardia) que va finalitzar recordarem, imposant-nos l’anomenat “impost al Sol”. Un dels països de més llum solar de tot Europa apostant per energies fòssils, escasses, cares i contaminants. Tindrà això alguna cosa a veure amb les “anomenades portes giratòries” ens preguntem?
No podem acabar aquest repàs sense parlar de les reformes laborals, ja que si bé les anteriors ja van ser nefastes, l’última està fonamentalment enfocada a perjudicar i empobrir al conjunt de la classe treballadora, atacant alhora a les seves organitzacions sindicals, per tal de fer el procés irreversible. Efectivament no és casual la situació, l’ultraliberalisme de l’anterior govern del Partit Popular, que avui ens torna a governar, pretén acabar amb el model de societat i de relacions laborals que tantes lluites ha costat, empenyent-nos cap a models tercermundistes d’absoluta dependència i submissió.
Atur i precarietat
A Catalunya l’última dada de l’EPA en relació amb la taxa d’atur, el situa en un 14’6%, 552.000 persones. Si bé és cert que hi ha una petita reducció respecte de l’any anterior, des de CCOO venim denunciant que l’ocupació que es crea és temporal, precari i de molt baixa qualitat.
Jose Cachinero, Secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de la CONC i Salvador Seliva, responsable de RSE, Contractació i subcontractació de la CONC, ens expliquen que la temporalitat en la contractació està en taxes del 90%. Que determinades empreses no només utilitzen les moltes possibilitats que la reforma els ofereix en contractació, sinó que a això s’afegeixen altres formes fraudulentes, és a dir, falses cooperatives, etts, temporalitat, contractes precaris i a temps parcial sense control, falsos autònoms i per si fos poc està apareixent una nova xacra sobretot en les grans empreses, que subcontracten o creen la seva pròpia empresa de multiserveis, oferint fer de tot i sense referència de conveni, provocant que les condicions de treball es vagin deteriorant cada vegada més. Nous models de contractació que porten a limitar fins i tot les condicions com a persona (et faig servir com vull, per les hores que vull, i quan jo vull).
Tenim una estructura d’empresa que no s’aguanta. A Catalunya al voltant del 90% de les empreses tenen menys de 10 treballadors/es i amb poca cultura associativa; en aquest marc hi ha dificultats per formar les plantilles. Som un dels països amb menys inversió en R+D ja sigui de l’Estat o de la iniciativa privada, configurant un tipus d’empresa no competitiva i menys en una situació de crisi.
Què fem com a sindicat per posar-hi remei?
Ens expliquen que per reactivar l’economia del país i oferir una estructura industrial solvent i en condicions de competitivitat, CCOO des del seu últim Congrés va plantejar la creació del “Pacte Més Indústria”, que consisteix a organitzar a tota la societat civil (sindicats, organitzacions empresarials , universitats, col·legis professionals). Això es va materialitzar amb l’aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya, el 13 de juliol 2016, del “Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya”.
Igualment són tan notòries, com poc conegudes, les nostres iniciatives institucionals sobre la problemàtica esmentada (Consell Economic i Social, Inspecció de Treball, etc) i tants altres treballs, informes, denúncies i propostes.
A això no és aliè l’apagada informativa que es dóna en els mitjans de comunicació en general, a les lluites i propostes que emergeixen des del món sindical. Problemàtica que comporta no només a desinformar, sinó a afavorir el desconeixement de la ciutadania dels treballs que des de CCOO realitzem. La importància de les nostres lluites i propostes ens obliga a continuar aprofundint en noves formes que trenquin el cèrcol informatiu. La campanya desenvolupada pel nostre sindicat davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre indemnització per extinció de contractes temporals, amb més de 500 consultes és un bon exponent. Potser hauríem de valorar l’assessorament de situacions semblants, que com la recent sentència del mateix tribunal sobre les clàusules sòl, afecten de forma col·lectiva a una bona part del conjunt de la ciutadania. És necessari aconseguir que els problemes reals que ens afecten i les possibles solucions arribin als treballadors i treballadores de forma seriosa i sense frivolitats, on apareguin les propostes socials i progressistes que diàriament generem. A la nostra tasca en les xarxes socials i al treball pedagògic i divulgatiu dels nostres representants sindicals, hem de sumar altres formes imaginatives i interactives. Un bon moment pot donar-se en els treballs preparatoris del nostre proper congrés.
Barcelona, 13 de gener de 2017