Isàvena Opisso Atienza
Bibliotecària
Aquest any el món bibliotecari celebra que en fa cent d’un canvi de paradigma. L’any 1915 la Mancomunitat de Catalunya, fruit de la reflexió sobre com havia de ser el sistema bibliotecari català, va crear una xarxa de biblioteques amb seccions diferenciades per adults i infants, i que apostava pel préstec d’obres.
Aquest centenari coincideix en un moment on el sector també s’està plantejant quina ha de ser la seva funció i els serveis que ha d’oferir. L’aparició d’internet i els seus motors de cerca, i de webs de descàrrega de llibres electrònics fa que sigui necessari replantejar el servei de la biblioteca com a lloc de cerca d’informació i la necessària incorporació de nous formats en el préstec d’obres.
La reflexió conceptual s’està duent a terme al mateix temps que el sistema bibliotecari rep les conseqüències de la política de retallades: el pressupost destinat per les diferents administracions públiques ha estat dràsticament reduït, fet que ha afectat principalment l’adquisició de documents. La idoneïtat del fons de les biblioteques no és una qüestió només de la quantitat d’obres que disposen sinó que també passa per una qüestió qualitativa: les biblioteques han d’estar dotades del material apropiat per respondre a les necessitats de la diversitat d’usuaris, i això passa per la revisió del fons i, indiscutiblement, per l’adquisició de documents que responguin als objectius de la biblioteca. Si una de les finalitats és que el personal de les biblioteques faci la funció de prescriptors literaris i culturals que facilitin el contacte entre continguts i persones, i amb el territori en el qual s’ha decidit viure, les biblioteques han d’estar dotades d’un fons escaient i renovat de manera sistemàtica, i per tal que puguin adquirir documents han de tenir pressupost per fer-ho.
No només el fons sinó també els serveis s’han d’adaptar a les necessitats reals dels usuaris, per això, ara més que mai cal focalitzar els objectius a fer front a la situació d’emergència social, i han d’actuar com espais culturals, educatius, de promoció de la lectura i de cohesió social, tenint així finalitats molt més àmplies que el de ser centres on es faciliti l’accés a documents. Són nombroses les biblioteques que estan efectuant bones pràctiques en aquest aspecte, analitzant i oferint alternatives a realitats socials del seu territori però calen polítiques globals perquè la funció social es dugui a terme de manera sistemàtica, organitzada i al llarg de tot el territori.
Les seccions infantils de nombroses biblioteques públiques estan portant cap a polítiques per pal·liar les deficiències de les biblioteques escolars, les grans oblidades del sistema bibliotecari català. Les biblioteques escolars han de complir una funció bàsica del desenvolupament i adquisició del coneixement dels infants i així com de foment de la lectura, amb la característica que estan situades, físicament i organitzativament, dins de les escoles. Les campanyes de promoció de la lectura en la infància serien molt més eficients si les escoles estiguessin dotades de biblioteques amb bons equipaments, fons documental i personal competent.
Durant els darrers anys s’ha prioritzat, també pressupostàriament, la construcció i adequació d’edificis, unes obres sovint necessàries però que la seva utilitat pot arribar a ser dubtosa si no els bastim amb una reflexió sobre quin ha de ser la seva funció.
Sovint la notícia que les administracions competents ens fan arribar sobre les biblioteques és que són el servei cultural més ben valorat en la societat, i que un 48% de la població en té el carnet. Per assolir que les biblioteques generin un valor social afegit, s’han de situar dins l’agenda política local i governamental, valorar indicadors no quantitatius, executar polítiques, estratègies i objectius per fer front a la demanda dels usuaris en la seva pluralitat, i dotar-les de recursos econòmics suficients per poder executar la seva funció, ja que sinó ens arrisquem a tenir molta població amb un carnet d’un servei que no respon a les seves necessitats.
Dilluns, 5 d'octubre de 2015