TV3 és el NO-DO i el NO-DO és TVE

 

Xavier Sitjà

Periodista de Televisión Española

 

 

 

En plena crisi sobre el procés d’independència de Catalunya, un dirigent de Ciutadans ha afirmat: “TV3 es el NO-DO” i algú va retituejar: “Y el NO-DO es TVE”.

TV3 porta anys retransmetent en directe les massives manifestacions catalanistes. Són part del seu ADN i l’audiència li correspon. TVE les minimitza o les amaga i les audiències l’abandonen.

TVE es va bolcar en la cobertura de la massiva demostració espanyolista del 8 d’octubre a Barcelona. La va retransmetre en directe per La 1 i el canal 24h. No obstant això, mai abans ho havia fet amb les grans protestes independentistes a Catalunya: Diada de l’11 de setembre, referèndum de l’1 d’octubre o aturada general del 3 d’octubre.

Així, en moments de màxima tensió informativa, com la de l’octubre passat, les audiències televisives són irrefutables. A tota Espanya TVE és duplicada per La Sexta i a Catalunya sextuplicada per TV3.

“Hay que controlar de manera democrática los medios de comunicación públicos [de Cataluña], que son una vergüenza”, va arengar Josep Borrell el 8 d’octubre a la manifestació a favor de la unitat d’Espanya a Barcelona. I els manifestants van corejar a l’uníson: “TV3, manipuladora!”. En aquell moment de màxima exaltació espanyolista en viu i en directe es van oblidar que ells mateixos eren els protagonistes de l’altra gran manipulació. Així és com s’entén la televisió pública a Espanya.

Televisión española va néixer el 1956 com aparell de propaganda innovador del règim de Franco. Fins llavors, la dictadura sustentava la seva comunicació audiovisual en el que s’anomenava NO-DO, acrònim de Noticiaris i Documentals que es va projectar setmanal i obligatòriament en els cinemes abans d’exhibir cap pel·lícula fins a 1976. Durant els seixanta-un anys d’existència de TVE, aquest enorme aparell informatiu ha passat per diferents etapes, però en la immensa majoria de la seva història ha estat controlada bastament pel govern de torn.

El 1983 van arrencar les primeres televisions autonòmiques: la EITB basca i TV3 catalana van ser les primeres. Els van seguir la TVGa gallega, Canal Sur a Andalusia, Tele Madrid i Canal 9 a València. En general, les cadenes de televisió autonòmiques han seguit un patró semblant al de TVE. A Espanya, s’assumeix com a normal que els governs utilitzin la radiotelevisió pública com a part del seu aparell de propaganda, de vegades fins i tot d’agitació i propaganda (agitprop).

Amb la seva política partidista aconsegueixen marginar segments socials que s’allunyen de les televisions públiques per considerar-les parcials. Tot el contrari del que correspon a un mitjà públic que, per ser propietat de tota la ciutadania, hauria d’esforçar-se per incloure a tots i totes en els seus informatius i programes.

En el cas concret de les dues cadenes públiques més representatives d’Espanya, totes dues han construït el seu relat de l’actualitat en coincidència amb les polítiques dels seus governs. Ara, TVE només dóna veu als partidaris de la unitat d’Espanya i rarament, apareixen portaveus independentistes. De manera semblant, TV3 restringeix l’aparició d’espanyolistes que, segons les enquestes, representen a la meitat de la població catalana.

Durant els governs de Rodríguez Zapatero a tota Espanya i de Maragall a Catalunya es van modificar les lleis per triar per consens als màxims responsables de TVE i TV3. Quan PP i CiU van recuperar el poder, les van laminar per designar directament als seus prosèlits.

En la llei de l’Audiovisual de Rodríguez Zapatero també es reconeixia l’existència dels anomenats Consells d’Informatius a RTVE, formats majoritàriament per periodistes elegits cada dos anys per les respectives redaccions. La seva missió és vetllar per la independència, qualitat i pluralisme de les emissions informatives de RTVE. A TV3 també hi ha un comitè professional de les mateixes característiques, però les seves resolucions són poc conegudes fora de Televisió de Catalunya.

El Consell d’Informatius de TVE denuncia la manipulació sistemàtica i documenta la censura, ocultació o deformació de la realitat en els Telediarios, Informe semanal o al canal 24 hores. I tot i la contundència dels seus dictàmens públics, els responsables de TVE designats pel Partit Popular els ignoren. En els últims anys els CdI han interpel·lat als partits polítics perquè modifiquin la llei que permeti l’elecció democràtica del president de la corporació RTVE.

2018 ha de ser l’any del canvi en la principal empresa pública de comunicació d’Espanya, l’última esperança dels professionals i dels espectadors expulsats de TVE. Si s’aconsegueix aixecar el setge a Televisión española, tots sortirem guanyant.

Barcelona, 18 d’octubre de 2017