Enrique Rodríguez
Secretari general de la Unió Intercomarcal del Vallès Occidental-Catalunya Central
Sovint, allunyats dels nuclis urbans, l’accés als polígons industrials fa que l’ús del cotxe privat, per arribar a la feina, s’hagi convertit en una cosa gairebé imprescindible.
Sabem que aquest model, que obliga als treballadors i les treballadores a dependre del vehicle privat, provoca impactes ambientals, socials i econòmics negatius. Uns impactes que afecten al conjunt de la societat, al benestar i la qualitat de vida. Però els problemes de mobilitat i d’accessibilitat també repercuteixen sobre la competitivitat de les empreses.
Convençuts de que el transport públic ha de ser un mitjà fonamental de desplaçament a la feina, i la seva existència també ha de ser un requisit imprescindible, a CCOO portem molts anys intentant donar resposta, amb propostes, a aquesta modalitat que ha comportat desigualtats, injustícies i insostenibilitat i que avui dia estan agreujades, amb més intensitat, per la situació de crisi que patim els treballadores i les treballadores.
La Llei de Mobilitat de Catalunya de 13 de juny de 2003, és una Llei que aposta, entre altres coses, pels sistemes de transport segons la demanda als polígons industrials i per la integració de les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les de mobilitat, de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l’accessibilitat als centres de treball.
Modificar les pautes d’accessibilitat al treball no és una aposta fàcil en la societat actual. El suport institucional, les regulacions especifiques son vital per afavorir el canvi de tendència. Però també hem de saber convèncer als treballadors i les treballadores perquè optin per un mitjà de transport diferent, que en un primer moment li pot semblar incòmode. A més a més, la Negociació Col.lectiva ha de jugar un paper important i les propostes per millorar la mobilitat han de formar part de les nostres plataformes reivindicatives. No tant sols per que sigui una prioritat de les administracions i s’assumeixi per part de les plantilles, si no perquè ha de ser una responsabilitat més dels empresaris i empresàries que han d’aportar també els recursos necessaris per al seu finançament.
Propostes com: potenciar les línies urbanes i crear un servei regular d’autobusos, potenciant els serveis llançadora que connectin els polígons amb els principals transports o ampliar el servei ferroviari i que els horaris de transport s’adeqüin a la dels treballadors i les treballadores i la difusió d’horaris, plànols de transport, connexions siguin coneguts, així com aconseguir sufragar els títols de transport, ja sigui en la seva totalitat o parcialment, tenen un valor afegit que hem de sumar a la sostenibilitat, el costos o eficiència del transport públic. Una opció que redueix les desigualtats i evita l’exclusió laboral. Perquè no podem oblidar que hi ha persones que no condueixen, que no tenen vehicle propi, així com unitats familiar a on només existeix un sol vehicle o cap. Però també cal incidir amb contundència en la reducció de la sinistralitat in itinere que això suposa o la importància de la reducció de l’estrès i cansament de les persones treballadores. Hem parlat de polígons industrials però no ens podem oblidar que la tendència també ha tret fora de l’espai urbà els centres de salut o els espais de formació, entre d’altres, i aquí la mobilitat i l’accessibilitat han de ser tractades per igual.
Són conegudes diferents experiències posades en marxa en diferents països de la unió europea però a la nostra comarca també en podem parlar d’alguna:
L’Ajuntament de Terrassa va aprovar el Pla Director de Mobilitat, que incloïa actuacions als polígons industrials del municipi per millorar la seva accessibilitat en transport públic. Així, es va posar en funcionament un autobús d’enllaç des de l’estació de Les Fonts (FGC) fins als polígons del sud -on hi ha aproximadament 400 empreses en què treballen més de 6.000 persones- i que enllaça amb quatre línies urbanes de la ciutat. Es va treballar en l’adaptació dels horaris del transport urbà de Terrassa perquè els treballadors i les treballadores que comencen torn a les sis del matí i els que acaben a les 22:00 puguin utilitzar l’autobús d’enllaç. Els agents que han participat han estat l’Ajuntament de Terrassa, les associacions empresarials i els sindicats CCOO i UGT.
La dificultat per accedir de manera sostenible i segura als vuit polígons industrials que es concentren al sud de Sabadell i Sant Quirze del Vallès va motivar la redacció de un pla de mobilitat. Es tracta d’una zona on s’ubiquen un miler d’empreses que donen feina a 17.500 persones treballadores. Per garantir la consecució dels objectius del pla es va constituir la Taula de mobilitat, en la qual estan representats els diferents agents socials que intervenen en l’àmbit territorial del pla. Al gener de 2007 van finalitzar els treballs d’elaboració del pla, que preveu, entre altres mesures, millorar l’accessibilitat interna dels polígons, fomentar el transport col·lectiu, així com l’intercanvi modal i la pacificació de la xarxa viària. En el projecte van participat CCOO, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia.
Podríem mencionar més exemples entre d’altres la de Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès, que és una bona experiència també.
El que sabem és que hem de seguir treballant per canviar la tendència i posar en valor les actuacions que ja estan fetes i les que ens posaran en marxar així com reivindicar-ne de noves. L’ aposta per al transport públic ha de ser una prioritat sindical ferma a integrar en la NC, però també ha de ser política i personal. I es que, aquesta aposta genera molts avantatges per a tothom.
Apostem pel transport públic perquè la nostra qualitat de vida també depèn de la qualitat mediambiental, la sostenibilitat i la no discriminació. Invertim ara i tindrem millor present i un futur més amable i més just.
Barcelona, 6 d'octubre de 2016