Xavi Navarro
Responsable d’Estudis i Cultura de CCOO
Què és cultura, què entenem per cultura? Les respostes poden ser amplíssimes, diverses, i fins i tot controvertides, ja que aquestes no estan exemptes de càrrega ideològica. No intentaré donar una resposta exhaustiva i profunda, només plantejar alguns conceptes que tenen a veure amb el nostre temps i la nostra realitat plural. Cal assenyalar que la posició ideològica modula i matisa les respostes al qüestionament inicial.
El terme cultura prové del llatí cultus, i fa referència al cultiu del cos humà i de les facultats intel·lectuals de l’home però, contextualitzant el terme, avui fem una definició genèrica molt més àmplia i entenem per cultura aspectes diversos i variats de l’activitat humana, una mena de teixit social que abasta les diferents formes i expressions d’una societat: hàbits, modes de vida, llengua, tradicions, valors, coneixements…
Cada cultura, per tant, representa una visió del món com a resposta a la realitat que viu cada grup social. Podem parlar de tantes cultures com a grups o realitats socials. És per tant una mica polièdric, amb diferents visions i interpretacions, totes lligades a diferents realitats socials, econòmiques, històriques i antropològiques.
La nostra societat tendeix a fer definicions i determinades agrupacions de caràcter molt simplista, sense atendre la realitat complexa, fruit de la posició dominant de determinades posicions ideològiques. Aquest és el cas, quan es parla de cultura d’una comunitat, tendint a ressaltar allò que és considerat identitari i obviant la resta de la realitat diversa i complexa.
Seguint l’afirmació que cada cultura representa una visió del món en relació a la realitat de cada grup social cal afirmar, per tant, que no hi ha grup social inculte encara que sí que pot ser dissonant davant del dominant.
En una mateixa societat, segons la ideologia dominant (la de la classe dominant), predomina la classificació dels conceptes de cultura segons la classe social, l’ordre socioeconòmic. Tot i que s’ha pogut introduir elements que trenquen el monopoli exercit per les oligarquies més vetustes (educació universal, biblioteques, temes literaris i creació reconeguda amb caràcter crític amb l’ordre social), les elits dominants continuen exercint el domini amb el desenvolupament de les cultures de masses que sota el domini del neoliberalisme imposa l’homogeneïtzació de la cultura i de manera especial en tot allò que afecta el conflicte social.
Allò social, la cultura del món del treball, de les classes populars, del sindicalisme, ocupa un lloc subordinat, i fins i tot en alguns espais ni se la reconeix. Els mitjans de comunicació construeixen una realitat on allò social no existeix, i en molts casos es desprestigia directament o indirectament, i en canvi es realcen els valors del capitalisme neoliberal i en alguns casos aquests s’uneixen a conceptes identitaris excloents en allò col·lectiu. Ningú no està immune al constant bombardeig de la ideologia neoliberal que domina l’escenari.
Revertir la situació, disputar l’hegemonia és una de les feines fonamentals del sindicalisme de classe que representen les CCOO. No és una tasca fàcil, ni està prou incorporada a l’ordre de prioritats de les diferents organitzacions del sindicat i els seus quadres. És una carrera de llarga distància en què ja s’han fet alguns interessants passos, fonamentalment en la relació amb creadors, actrius i actors, músics (un grup ampli i heterogeni pel que fa a disciplines i que l’hem anomenat món de la cultura). En el combat per l’hegemonia, l’aliança del sindicalisme i amb el món de la cultura és molt important en la mesura que es visibilitza el món del treball, del sindicat i es genera opinió i visió crítica de la realitat.
Al costat d’aquest important treball, que ha de ser molt més exhaustiu i descentralitzat, hem de desenvolupar una important actuació impulsant tot el potencial creatiu, crític, social, que es troba al món del treball, a les capes populars. Hem d’explorar diverses fórmules per desenvolupar aquestes actuacions, territorialment i sectorialment, en seccions sindicals, i sobretot, aquestes han d’anar acompanyades d’un ingent treball comunicatiu tant a nivell intern com al conjunt de la societat ja que no es tracta només de satisfer-se sinó de generar dinàmiques favorables. Per tant, és important que el conjunt de l’organització assumeixi el treball cultural com un element clau en una organització com la nostra amb un important component sociopolític.
La disputa del poder, el combat per l’hegemonia, es configura com una cosa fonamental en aquest extens i complex camp, ja que per més que avancem en allò social i econòmic, això s’ha d’acompanyar d’un cos ideològic i cultural on assentar-se.
Novembre 2021