Propulsem la historieta

 

Marc Charles

Col.laborador habitual en “13 millones de naves” i conductor del club de lectura de còmic a la llibreria Pebre Negre. Membre d’ACDCómic

 

 

El 8 d’abril, tot just finalitzada la trenta setena edició del Saló del Còmic de Barcelona, rebatejat amb el nom de Còmic Barcelona, el club de lectura de còmic de la llibreria Pebre Negre va dedicar una sessió al debat de quines mesures serien necessàries per propulsar el còmic a casa nostra incloent-hi a tots els actors implicats: autors, lectors, editors, investigadors, crítics, bibliotecaris i divulgadors[1]. En aquesta primera trobada van participar crítics, divulgadors, bibliotecaris, editors i autors i es va utilitzar com a punt de partida l’informe presentat enguany en la quaranta sisena edició del festival internacional de la BD d’Angoulême. Serveixi aquest article com a resum i document que convidi a l’inici d’un debat seriós sobre l’estat de salut de la Historieta a casa nostra.

Antecedents a França

El 2018, la llavors ministra de Cultura francesa, Françoise Nyssen – antiga editora d’ACTES SUD-, va encarregar a Pierre Lungheretti, director general de la Cité internationale de la Bande Dessinée et de l’image, un diagnòstic sobre les polítiques per la promoció del còmic. Un any després, el director general de la Cité de la BD d’Angoulême, entrega a l’actual responsable del ministeri, Franck Riester, un informe en el que es proposen 54 mesures per afavorir el món del còmic per un cost total de 2,4 milions d’euros.

Aquest no és el primer cop que es prepara un document similar al país gal. El primer precedent que hi ha foren les 15 mesures de l’informe Jack Lang del 1983 que va impulsar la construcció del Centre de la BD, amb el museu i el centre de documentació integrats sobre el paraigües del nou node. El centre és inaugurat l’any 90. Posteriorment hi ha un nou informe, presentat per la comissió Fred, d’on van sortir 15 mesures que va implementar el llavors ministre de Cultura, Philippe Douste-Blazy.

Al gener de 2008, el Centre de la BD i la imatge i la Maison des Auteurs s’uneixen per esdevenir com la Cité internationale de la bande dessinée et de l’image. L’any següent, obre les portes el nou museu en la seva ubicació actual.

Quines són les propostes i en quins eixos s’articulen?

Hi ha tres eixos bàsics:

Millores per als autors: tenir més en compte les limitacions de la professió, millorar el sistema de cotitzacions i pagaments de seguretat social, oferir formacions sobre qüestions fiscals, econòmiques i legals i mobilitzar a les administracions locals i departamentals per crear ecosistemes que afavoreixin als creadors.

L’informe esmenta especialment l’extensió d’un fons similar al del Fonds national pour l’emploi pérenne dans le spectacle (Fonpeps).

La promoció de la historieta: La mesura insígnia seria nomenar el 2020 com l’any del còmic. Aquesta idea, ja aplicada a Bèlgica el 2009 amb un cert èxit, fomenta la mobilització de tota l’esfera cultural amb la idea de millorar la visibilitat de la historieta en biblioteques, llibreries, jornades i festivals. Crear un local d’exposicions permanents a París i d’una xarxa per on itinerar-les i cofinançar-les. Una dotació econòmica per a un Premi de la Crítica.

La creació d’un observatori econòmic del còmic en totes les seves dimensions per conèixer la situació dels creadors, el món editorial i l’evolució i perfil del lector. A França comptaven fins el 2016 amb els informes anuals que elaborava el membre de l’ACBD, Gilles Ratier. El darrer informe que es pot consultar és el de 2016.

La implementació d’una política patrimonial per al còmic: El pressupost del Museu del Còmic és notòriament insuficient davant els alts preus dels originals. L’informe suggereix la creació de processos d’adquisició per a la conservació i la valorització de les col·leccions existents i dels arxius d’editors, sobretot mitjançant la creació de règims fiscals de donació o donació per al pagament o l’exempció d’impostos, per exemple, per als beneficiaris.

El govern francès ha rebut amb interès algunes de les propostes:

  • L’Any del BD el 2020, per un pressupost de 150.000€.
  • La facilitació de fons d’autor de referència per ingressar a les col·leccions nacionals mitjançant donacions.
  • La creació d’un espai d’exposicions permanent a París que seria una segona sala del Museu del Còmic d’Angouleme.
  • Una revalorització de la situació dels autors al final dels estudis.

Situació a casa nostra

A casa nostra  l’associació Tebeosfera prepara un informe anual des de l’any 2013. El darrer va sortir el 23 de març. El principal handicap d’aquest estudi és que només disposa de dades quantitatives sobre novetats editorials. No hi ha dades de tirades, venda o volum de negoci. Els autors de l’informe pregunten a llibreries especialitzades quins han estat els títols més venuts en tres categories – europeu, americà i oriental- i elabora un ranking, tot i que no posa xifres. Per aconseguir xifres aproximades, cal indagar a través de dades que arriben a xarxes de manera indirecta. Per exemple, el títol més venut en la categoria d’europeu l’any 2018 ha estat El tesoro del cisne negro de Paco Roca y Guillermo Corral i, gràcies a una nota de premsa emesa per la pròpia editorial, sabem que la primera edició de 20.000 exemplars va ser completament distribuïda en 24 hores i Astiberri va fer una segona impressió de 10.000 exemplars que encara no està esgotada. Un es pot fer una idea de les vendes i les tirades de Roca, però, ridículament, no pot tenir la dada concreta de vendes. És complicat fer-se a la idea de la situació del sector del còmic a casa nostra, sense aquestes dades.

Tenim una iniciativa similar per part del membre de l’ACDCómic, José A. Serrano a la seva web/compte de twitter @guiadelcomic. Les dades que ha publicat sobre 2018 es poden seguir en aquest fil. La situació és la mateixa.

A casa nostra no hi ha cap informe que expliqui els ingressos i les condicions dels professionals de casa nostra. L’any 2012, el mateix José Serrano va recopilar dades d’aquí i d’allà i les va presentar a la seva web.

Una font d’informació per avaluar el tamany i la salut del sector editorial del còmic són els informes que elabora anualment la federació del gremi d’editors. El darrer disponible és el de 2017. Un any més la matèria que factura més a casa nostra és el llibre de text no universitari que suposa el 35,7% del total de facturació del sector editorial (826,96 milions d’euros). La literatura suposa el 19,5% i el còmic, amb 62,7 milions d’€ només el 2,7%. No obstant, si entrem en les submatèries dins de la literatura, el còmic només queda per darrera de la novel·la contemporània, que factura un 10,5% (244,5 milions d’euros i més de 20.869.000 exemplars venuts) i del llibre infantil i juvenil, una matèria a banda de la literatura, tercera en importància a tot l’Estat. El còmic factura més que la literatura clàssica, la novel·la policíaca i la romàntica.


Extraient dades dels informes del gremi d’editors també podem traçar el canvi del mercat editorial de còmic en els darrers 20 anys. Són dues dècades marcades per una caiguda sostinguda tant en facturació com en tirada promig i per una producció disparada de títols (de 752 l’any 1998 a 2.722, el 2017).

Evolució de la facturació del sector del còmic entre 1997 i 2017Font: informes del Comercio Interior del Libro en España de la Federación del gremio de editores

Evolució títols publicats a l’estat entre 1998 i 2017.

Font: informes del Comercio Interior del Libro en España de la Federación del gremio de editores

Evolució de tirada promig entre 1998 i 2017.

Font: informes del Comercio Interior del Libro en España de la Federación del gremio de editores

A nivell patrimonial, aquest s’està perdent a marxes forçades. Incorporem a l’article  les reflexions d’en Pepe Gálvez sobre aquest assumpte

Què se n’ha fet del projecte del Museu del Còmic de Catalunya? La seva evolució es pot representar mitjançant una seqüència historietística en la que els traços de les imatges es van difuminant mentre les paraules que repeteixen l’anunci de la seva propera realització es perden en una boira cada cop més espessa que ocupa tota la vinyeta. Ara bé, el fet de que s’hagi formulat el projecte ja implica un primer grau de reconeixement de l’existència d’un patrimoni cultural vinculat al desenvolupament de la nostra Historieta. La seva frustració en canvi es un indicador prou fidedigne de que aquest reconeixement de la importància de la historieta en la nostra cultura és encara molt, massa, feble tant social com institucionalment.

Estat de la qüestió

Actualment, la historieta està molt lluny de tenir la repercussió massiva que va assolir a mitjans del segle passat a la nostra societat, però no només resisteix i es renova sinó que ha incorporat cada vegada més una visió crítica que reivindica la seva història i la conservació de la seva memòria, és a dir del seu patrimoni tant de publicacions com d’originals. Malgrat tot, la realitat de la situació del patrimoni historietístic continua sent molt precària i es caracteritza pel perill de desaparició, per la dispersió, la feblesa de les polítiques públiques i la manca de coordinació de les institucions. Una bona part dels originals que han sobreviscut pertanyen a col·leccions particulars, amb el cas particular d’Edicions B que és l’hereva de Bruguera; la resta es reparteix entre institucions. Una primera mesura a realitzar ja, seria l’elaboració d’un cens del que existeix, per establir tot seguit les polítiques de conservació i difusió necessàries.

En el terreny de les publicacions s’ha de reconèixer la tasca realitzada pel món de les biblioteques, especialment a Catalunya, tant en la vessant de la conservació com en la de la difusió, però també s’ha de senyalar la limitació de recursos amb que treballen. Per això, l’actuació més immediata seria incrementar aquests recursos, així com coordinar tant els fons existents com les activitats de les biblioteques públiques, especialment de, especialitzades en aquest matèria. Seria lògic anar a la creació d’un centre de referència tant per a afavorir i estimular els estudis sobre el mitjà com per a garantir el dret a gaudir d’un amplíssim ventall d’obres de gran riquesa plàstica i narrativa.

Finalment, més enllà de la necessitat de la resurrecció del projecte del Museu del Còmic o la generació d’un de nou, el més urgent és que existeixi una política pública dirigida a salvaguardar el relat històric del mitjà i reconèixer i analitzar la seva aportació a la nostra cultura popular. Un objectiu complementari seria el de potenciar la memòria del mitjà, amenaçada tant pels talls generacionals com pels provocats per les diferents crisis de la seva indústria.

Propostes concretes per a la recuperació, la conservació i la difusió del patrimoni historietístic:

  1. Realitzar un catàleg d’originals d’historieta existents tant en mans privades (col·leccionistes) com de propietat pública.
  2. Establir una política coordinada de compra d’originals per part de les entitats públiques.
  3. Creació del Museu del còmic o de la historieta que guardi el dipòsit d’originals en mans d’entitats públiques i estableixi i desenvolupi una política pública de conservació, estudi i difusió del contingut artístic de la historieta, de la seva evolució, la seva relació amb altres mitjans i arts, així com la seva relació amb la societat.
  4. L’apartat anterior, s’acompanyarà de la realització d’exposicions permanents i temporals, així com d’una política de publicacions, i implicarà el coneixement i el reconeixement general i concret dels/les autores d’historieta.
  5. Complementariament s’ha de crear un Centre de Documentació del còmic o de la historieta, amb la finalitat de recollir i catalogar totes les publicacions, tant impreses com audiovisuals o digitals, exclusivament historietístiques del nostre mercat, les que han incorporat parcialment historietes i les destinades a l’estudi o la divulgació del mitjà. Al mateix temps, hauria de tenir una secció de documentació de còmic de la resta del món.
  6. Coordinació i cooperació del Centre de Documentació de la Historieta amb la xarxa de biblioteques públiques.
  7. Coordinació de les polítiques museístiques i de documentació, en l’estudi i difusió del mitjà.
  8. Política acadèmica d’estudi del còmic:
    1. Creació de càtedres universitàries d’estudi del mitjà.
    2. Incorporació del còmic com a objecte d’estudi dins de la formació reglada. .
    3. Foment i reforç teòric dels estudis de formació professional especialitzats en còmic.
    4. Cooperació de las entidades públicas museísticas y de divulgación del medio con el mundo académico para la realización de estudios, así como para definir las líneas pedagógicas.
    5. Política d’ajudes tant a la investigació sobre el mitjà com a la difusió dels resultats de la mateixa.

Un univers lector en paradoxa

En quant a la lectura, el darrer informe d’hàbits de lectura a Espanya indica que només un 9,3% dels lectors consumeixen còmic; passant del 14,5% l’any 2010 al 9,3% actual, un tant per cent similar al que s’obté de les dades de préstec a les biblioteques de Barcelona. La comparació amb França és devastadora: més de la meitat de la població llegeix historieta. La dada s’ha extret d’un informe sobre hàbits de lectura a França elaborat pel Centre Nacional del Llibre.

Un altre informe significatiu és el sector del libro en España, publicat l’abril de 2018 per l’observatori de la lectura i el llibre. En aquest estudi queda palès el pes de la indústria de la historieta dins del món editorial, la seva facturació suposa el 2,6% del total amb una facturació de 60,2 milions d’euros l’any 2016. Els còmics només superen al subsector dels diccionaris i enciclopèdies i al calaix de sastre altres. La literatura suposa el 19,3% (447,3 milions d’euros) i l’infantil i juvenil el 12% (277,2 milions d’euros).

Si tornem a comparar la situació a casa nostra amb el país veí, segons l’estudi sobre el sector del llibre a França entre 2017 i 2018 publicat el mes de març de 2019 a la web del ministeri de Cultura francès, la historieta factura un 10,5% del total de beneficis anuals de la indústria del llibre (278,6 milions d’euros).

Línies d’actuació en la difusió i estudi del medi

Els aparadors més potents del còmic de cara a la societat, son els diversos salons i festivals. Ara per ara, l’event més semblant a Angoulême, per prestigi entre el sector, arrelament i consolidació entre públic i indústria és el Saló del Còmic de Barcelona. Caldria assegurar la viabilitat del Saló, potenciant aquells aspectes més conflictius o més fluixos: exposicions, preu de les entrades, valorar altres ubicacions, major pes de la part professional, etc. Seria convenient un major grau de coordinació i cooperació entre els diferents festivals.

A València ha començat a funcionar l’Aula de Còmic i la Primera Càtedra d’Estudis del Còmic, dirigides pel professor Álvaro Pons, un dels principals divulgadors de la historieta a casa nostra. És el segon espai que una universitat espanyola dedica al còmic: la Universitat d’Alacant disposa també d’una Aula de Còmic. L’Aula de Còmic neix com un espai per a la reflexió i la divulgació del novè art, a través d’activitats variades que van de xerrades amb autors i taules rodones a la celebració de jornades i tallers sobre Historieta.

Altra iniciativa d’universitats estatals encomiables la trobem a Saragossa on el proper mes de maig es durà a terme el II Congreso Internacional de Estudios Interdisciplinares sobre Cómic, del que n’ha sortit una publicació i altres actuacions interessants relacionades amb la investigació sobre còmic, com la recuperació de Neuróptica, revista pionera en el tema d’estudis sobre el còmic, dirigida pel darrer guanyador del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, el guionista i teòric Antonio Altarriba.

En quant al premi de la crítica, enguany l’ACDCòmic fallarà el primer premi a millor obra nacional i millor autor/a emergent. És una iniciativa que ve a sumar-se a la selecció semestral d’essencials i que vol divulgar la Historieta entre la població en general.

Cal reforçar la formació sobre historieta a bibliotecaris i comunitat educativa per fomentar la visibilitat del còmic. Actualment a Catalunya hi ha iniciatives molt interessants:

  • Per una banda, disposem del volum Memòria i vinyetes: La memòria històrica a l’aula a través del còmic, vuitè número de la col·lecció “Eines de memòria”, del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, dedicat als còmics, escrit i coordinat pel professor David Fernández de Arriba. El llibre inclou onze propostes didàctiques i els articles que les acompanyen formen un conjunt molt valuós, que vol esdevenir una referència i una guia per a la difusió de la memòria històrica i de la novel·la gràfica entre els joves. És un llibre adreçat als professionals de l’educació, peça fonamental en la creació d’una societat democràtica i coneixedora del seu passat, i que sorgeix amb la ferma voluntat de que el còmic sigui un recurs cada cop més present i utilitzat a l’aula. L’autor i els experts que hi han col·laborat han fet i fan tot un seguit de presentacions arreu del territori estatal, aconseguint que el manual ja disposi d’una segona edició, així com una edició en llengua castellana.
  • Els responsables de còmic de la xarxa de Biblioteques de Barcelona i de la Diputació de Barcelona porten anys conformant pastilles formatives per a companys seus que volen aprendre sobre el còmic i les seves vicissituds. En aquestes formacions i participen autors, teòrics, editors i altres professionals, normalment amb un gran èxit de convocatòria.
  • Un altra tasca que es fa des de la xarxa de Biblioteques és la d’organitzar clubs de lectura, conferències, tallers, presentacions i altres activitats relacionades amb el còmic. Són propostes que tenen una gran acceptació per part dels usuaris de les biblioteques i que es multipliquen per tot el territori.
  • Cal tenir en compte que segons els resultats d’una enquesta encarregada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i fet públic el 30 d’abril, els usuaris atorguen al servei i l’atenció rebuda a les biblioteques públiques amb una puntuació mitjana de 8,8 sobre 10. Aquesta valoració no varia territorialment i és idèntica tant a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana com a la resta del país. L’enquesta també mostra que el 32,5% dels catalans han visitat alguna biblioteca pública durant el darrer mes.

 Les biblioteques, unes grans aliades

  • Pel que fa a lectura i difusió de la Historieta. Tenim dades de préstec de còmic a les biblioteques de la xarxa pública de la província de Barcelona. Són dades importants per dimensionar la penetració de la historieta entre l’univers lector a casa nostra. Les seccions dedicades al novè art en les biblioteques de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona ja disposen d’un fons amb 433.301 referències -el de novel·la és de 1.150.529-. El préstec de còmics augmenta i el 2018 ja suposà el 9,12% del total de préstec de llibres, amb 665.168 cessions -per fer-se una idea de l’evolució, l’any 2000 es prestaven 90.132 exemplars-. La novel·la, gènere estrella, amb 1.619.951 de manlleus, suposa el 22,27%. A hores d’ara no disposem de dades per conformar una sèrie que reflecteixi l’evolució comparativa al llarg dels anys.
  • També disposem de dades d’una de les dues biblioteques especialitzades en còmic, la d’Ignasi Iglésias-Can Fabra, de Barcelona. Aquestes son les dades de còmic del període 2014-2017:


En aquesta biblioteca els préstecs de còmic adult són més nombrosos que els d’infantil, la proporció s’inverteix.

Alternatives a la precarietat

L’any 2016 es fan públics els resultats de “l’enquête sur la situation des auteurs”, estudi realitzat a França pels États Généraux de la Bande Dessinée (EGBD) a més de 1500 professionals del sector entre el 15 de setembre i 15 de novembre de 2015. En aquest document es fa palesa la situació en precari i depauperada del sector.

Destacar de l’enquesta 10 aspectes:

  1. Augment de la feminització del sector: un 27% de les participants són dones, una proporció molt més alta que la xifra del 12,4% normalment esmentada.
  2. Una professió jove: el 56% dels autors enquestats tenen menys de 40 anys. L’edat mitjana de les dones és de 34 anys, l’edat mitjana dels homes és de 41 anys.
  3. Una feina precària: un 15% dels entrevistats es consideren aficionats, un 53%  professionals precaris i un 32%, professionals instal·lats.
  4. Un alt nivell de formació: el 79% té estudis superiors, gran part relacionats amb les Arts.
  5. Jornades molt llargues: el 36% treballa més de 40 hores setmanals i un 80% treballa almenys un parell de caps de setmana al mes.
  6. Pluriocupació: el 71% té una feina paral·lela a la del còmic.
  7. Minsa seguretat social: el 88% dels professionals mai no s’han beneficiat d’una baixa per malaltia. El 81% no s’han beneficiat mai d’un permís de maternitat, paternitat o d’adopció.
  8. Ingressos pobres: el 2014, el 53% els enquestats tenen un ingrés més baix que el Salari mig anual brut de 17.345,00€ i un 36% d’aquests es troben per sota del llindar salarial de la pobresa (12.024,00€ bruts anuals). Si només tenim en compte les dones, el 67% tenen un ingrés més baix que el Salari mig anual brut i el 50% està per sota del llindar de pobresa.
  9. Un futur incert: el 66% dels autors enquestats crec que la seva situació empitjorarà en els propers anys.
  10. Bona relació amb els editors: El 68% dels enquestat consideren la relació amb els seus editors bona o molt bona. Només un 5% la considera dolenta o molt dolenta.

A casa nostra seria necessari realitzar un estudi similar, però ja podem dir que la situació coincideix en les línies principals, amb l’agreujant d’un mercat i una industria molt mes petites. La precarietat que domina la professió depèn en gran manera d’aquesta feblesa de la industria i del mercat del còmic. Es per aixó que eixamplar aquest darrer es necessari per assegurar la continuïtat en la publicació i unes dignes condicons retributives. Però  a més cal crear un sistema d’ajuts a nivell estatal de prou envergadura com per garantir la carrera professional d’autores i autors reconeguts i premiats que deixen el tauler de dibuix per la incapacitat de poder tenir unes condicions dignes de vida. Serveixi com a exemple les reflexions a propòsit del tema d’un dels darrers guanyadors del Premio Nacional del Còmic, el canari Rayco Pulido.

Caldria impulsar un programa de beques per als estudiants que vulguin formar-se en l’ofici del còmic. Tant pels que ho fan a centres de formació pública com les diverses escoles privades o concertades arreu del territori estatal.

S’ha de tenir en compte que amb l’ajuda que rep una pel·lícula d’ajuda mitjana (1,2 milions d’euros) podria concedir-se 80 beques de 15.000 euros a 80 projectes de còmic. Diners suficients per garantir unes mínimes condicions dignes de vida als autors mentre realitzen un projecte (1.250€ al mes).

 Ajudes, concursos i premis actuals

Des de l’any 2007 hi ha un premi nacional del còmic amb una dotació de 20.000€.

El Govern Basc otorga una sèrie de subvencions anuals per a impulsar la creació de còmics o llibres il·lustrats. La dotació d’enguany és de 105.000€ que es repartiran de la següent manera: 60.000€ per a còmics (quatre subvencions de 15.000€) i 45.000€ per llibres il·lustrats (15.000€ per a cada projecte). Reserva una subvenció de cada modalitat per un creador de menys de 30 anys i una altra subvenció per a dones. A la convocatoria del 2018 es van presentar 38 projectes, 18 per a còmic i 20 per a llibre il·lustrat. Des del 2008, existeix el premi FNAC-Salamandra, amb una dotació de 10.000€ i la publicació del còmic per part de Salamandra Graphic. Arriben a presentar més de 100 projectes anuals. El 2010 s’instaura el Premi Ciutat de Palma de còmic, que convoca l’Ajuntament de Palma i que té una dotació de 10.000€ en concepte de drets d’autor i royalties de la primera edició de l’obra. El període d’entrega de les obres inèdites és de setembre a octubre i s’anuncia el guanyador al final de gener de l’any següent. Enguany s’estrena el I Premi Bruguera de Cómic i de Novel·la Gràfica. Té un premi de 12.000€ i la publicació de l’obra. El 2018, es convoca el concurso nacional de Cómic Biblioteca Insular de Gran Canaria. Dotació econòmica de 3.000€ i publicació per part d’Astiberri. Segon premi 1.500 € i un tercer premi de 1.000 €. Accèsits de 400€. Premis València Nova 2019 Categoria Novel·la gràfica. Es premia amb 8.000€ i l’edició de l’obra. Limitat a menors de 35 anys i preferiblement de temàtica social o de defensa dels drets humans. La guanyadora de la primera edició, l’any 2018, fou Núria Tamarit per l’obra Dos Monedas que acaba de publicar La Cúpula.Premi Divina Pastora de Novel·la Gràfica social. 5.000 € i publicació.Premi de Novel·la gràfica Ciudades Iberoamericanas. 6.000 € i publicació per part editorial Sexto Piso.

Més informació sobre concursos i beques:

https://www.tregolam.com/job-category/concursos-literarios-comic/

https://www.escritores.org/recursos-para-escritores/-concursos-teatro-guion

Tot el que es planteja en aquest document són aportacions de sortida, per iniciar un debat acurat amb tots els actors implicats, amb l’objectiu de fer arribar la Historieta al major nombre de població. Una quimera ben factible.

[1] Van participar en aquest primer debat: Pepe Gálvez (guionista, teòric, crític i membre de l’ACDCómic); David Fernández de Arriba (historiador i divulgador, membre ACDCómic); Jordi Canyissà (periodista i teòric, membre ACDCómic); Breixo Harguindey (teòric, editor i investigador); José A. Serrano (llibreter, teòric i membre d’ACDCómic); Jaume Vilarrubí (bibliotecari i membre ACDCómic); Lluïsa Pardo (responsable de còmic de la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona); Pablo Ríos (autor); Jordi Coll (editor).

Barcelona, 20 de maig de 2019