Polítiques d’acció sindical de mobilitat a polígons d’activitat econòmica

La campanya del Trambaix al Pla i l’aposta sindical pel dret a la mobilitat sostenible

 

Jose M. Romero Velarde

Secretari general CCOO Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf

 

 

Els polígons d’activitat econòmica (PAE)

A Catalunya hi ha prop de 1.750 polígons dels quals gairebé un 42% estan ubicats a la regió metropolitana de Barcelona. Un 89% dels 164 municipis metropolitans tenen algun PAE i es calcula que en ells treballen al voltant de 300.000 persones. La majoria són de dimensions reduïdes i han envellit malament a causa d’un manteniment i una inversió escassa.

La transformació del treball i els reptes de futur ens obliguen a afrontar aquesta realitat per readaptar i renovar aquests espais, amb l’objectiu que segueixin sent espais de valor afegit per a la indústria i altres activitats econòmiques productives del sector terciari. La política urbanística i d’ordenació territorial no han estat coherents amb una lògica de desenvolupament econòmic compatible amb una base industrial forta de futur.

Cal contribuir a desterrar una idea del passat més recent on els polígons eren espais on s’instal·lava tot allò que no es volia en el nucli urbà. Les seves conseqüències encara perduren en termes de convivència difícil entre diferents activitats productives que coexisteixen en el mateix lloc i la generació incessant d’un flux important de vehicles. Convé no oblidar que els accidents de trànsit ja són la primera causa de mort per accident laboral a Espanya. Els polígons del futur han d’evolucionar a models més integrats, a una activitat productiva que inclogui sectors innovadors, dinàmics, connectats i reincorporats a la trama urbana i punta de llança d’ocupació digna, de qualitat i segura.

A CCOO continuem reivindicant l’execució del Pacte Nacional per a la Indústria i inversió pública en espais industrials i de logística, sense deixar de banda la responsabilitat de les empreses, que no poden delegar-la en garantir una formació de qualitat, inversió en innovació i l’estabilitat de l’ocupació com a elements per complementar l’estabilitat de la demanda amb una millora de la productivitat.

La nostra responsabilitat en la negociació col·lectiva i en tots els diferents espais de concertació sectorial i territorial on participem ha de seguir posant l’èmfasi en concertar polítiques industrials i urbanístiques que contribueixin a desenvolupar models energètics sostenibles i una mobilitat segura i sostenible. Contribuir que les ciutats siguin espais urbans capaços d’atreure activitat econòmica productiva. Ciutats amb la màxima qualitat de vida on a la vegada es fomenti i es garanteixi el dret al treball de forma inclusiva.

Els reptes del canvi climàtic i la mobilitat sostenible

Estem en un moment on l’emergència climàtica i la mitigació de les seves conseqüències viu un moment de reivindicació massiva i mobilització global, amb l’estimulant presència massiva de persones joves que exigeixen accions decidides a la política i a la resta d’actors socials. Hem de reconduir aquest desafiament inajornable de dimensió global i el sindicalisme de classe, que té un important bagatge i una dilatada trajectòria en aquest sentit, també ha de redoblar esforços i ser més ambiciós en les polítiques contra el canvi climàtic. Hem de significar les empreses i els centres de treball com un àmbit d’actuació concret, comprometent un treball sistematitzat i amb objectius en totes les dimensions de la nostra acció sindical i social per aconseguir una transició justa cap a un planeta per a la vida i el benestar dels seus habitants. Aquestes accions es concreten en treballar decididament per incrementar les energies renovables; fomentar el reciclatge, la reparació i la reducció de residus a les empreses; concertar plans de salut en el treball; pressionar per a la concreció d’una política alimentària de quilòmetre zero com a element de vertebració territorial i de lluita contra la intermediació abusiva; reivindicar la construcció d’infraestructures públiques sostenibles i demanar un pla de xoc d’inversió pública i privada per a la rehabilitació d’habitatges amb criteris de sostenibilitat.

Una estratègia sindical que ha d’apostar per un creixement sostenible, harmònic amb el planeta que dissenyi i articuli mesures que signifiquin un increment significatiu de transport col·lectiu, especialment en aquells espais de treball amb grans concentracions de persones.

Polígons i accessibilitat en transport públic

Alguns estudis metropolitans, amb una visió al nostre parer massa optimista, apunten que només un 2.5% dels PAE de la Regió metropolitana de Barcelona no són accessibles en transport públic, però puja al 27% els que tenen una accessibilitat molt deficient, tot i que no s’adapta a les necessitats horàries ni a les freqüències a l’entrada-sortida de la majoria de la persones treballadores. Si sumem les dues categories aquesta realitat afecta de manera directa a més de 37.000 persones treballadores. El Baix Llobregat és la segona comarca en superfície de PAE i amb més personal. Un 64% tenen bona o molt bona accessibilitat i un 21% la tenen deficient.

Desplaçar-se de manera sostenible i segur fins al lloc de treball és un repte de futur, imprescindible per a la sostenibilitat social i ha de ser considerat un dret. Abordar aquesta realitat també requereix fer-ho des d’una mirada inclusiva, a través d’actuacions que permetin reduir les actuals bretxes i desigualtats en l’accés i desplaçaments a la feina en termes de gènere, edat o de perfil sociocultural. Les polítiques públiques urbanístiques i d’ordenació territorial han de contemplar aquesta realitat, millorant inevitablement el transport públic col·lectiu i la reducció dràstica de la presència de l’automòbil privat. Cal abordar aquest factor de risc laboral que com dèiem té una relació directa amb la sinistralitat laboral (accidents de treball in itinere i en missió en horari laboral) i incideix de forma directa en els factors psicosocials i d’organització de la feina.

És imprescindible generalitzar la concertació i l’acord de pactes per a la mobilitat en els polígons amb administracions, empreses amb la veu qualificada dels legítims representants dels treballadors i treballadores. Avançar decididament en experiències de canvis d’usos i al seu torn, exigir als poders públics que unifiquin polítiques i creïn organismes públics per a la gestió de la mobilitat que treballin transversalment i unifiquin criteris en les disciplines que concorren en els diferents espais territorials existents.

L’estratègia sindical ha de seguir posant l’accent en la responsabilitat que tenen les empreses, assumint que aquesta problemàtica creixent no els és aliena i s’han d’implicar activament, negociar i buscar solucions. Un instrument ideal és acordar Plans de Desplaçament d’Empreses (plans de transport al Treball -PTT – en la seva caracterització estatal) que facin diagnòstics, plantegin mesures, destinin recursos econòmics i humans i facin un seguiment que permeti dimensionar els beneficiós obtinguts.

També hem d’articular propostes a través de la mobilització i la reivindicació, creant xarxes i complicitats amb entitats socials, organitzacions ecologistes i plataformes pro-mobilitat sostenible. Continuar fent una tasca important de sensibilització i formació i exposar els nostres arguments i la nostra capacitat de proposta reivindicant l’accés caminant per aquells PAE integrats i propers a nuclis urbans; la millora d’accessibilitat en transport públic col·lectiu; incorporar la millora de l’oferta d’autobús amb horaris i freqüències adaptades a les empreses; fomentar l’aparcament dissuasori a les estacions de tren o d’autobusos; afavorir el cotxe compartit i multiusuari i seguir amb l’impuls decidit de la bicicleta.

La campanya per prolongar el Trambaix al polígon el Pla de Sant Feliu a Molins de Rei

El nostre sindicat al Baix Llobregat és pioner en propostes d’acció sindical en matèria de transport sostenible i d’accés a polígons industrials. En el nostre 4t congrés, allà per l’any 2001, vam assumir com a compromís fer una acció decidida d’anàlisi i posada en marxa de mesures efectives en relació amb l’accés de transport col·lectiu, públic o privat en els polígons industrials. Teoritzàvem sobre recorreguts, parades, aplicació d’horaris capaços d’adequar-se a les noves realitats i vam elaborar un estudi detallat d’accessos als centres de treball que va servir de base per a un altre més general elaborat pel Consell Comarcal. Es van crear coordinadors de treballadors en diferents polígons (Pratenc, Aeroport de Barcelona, ​​del Pla de Sant Feliu i Molins de Rei, etc.) i després d’aquestes experiències inicials vam incorporar aquesta temàtica en la nostra acció sindical quotidiana organitzant jornades, seminaris, cursos i tallers de formació per als nostres representants a les empreses i també hem aconseguit reflectir les nostres demandes sobre la necessitat d’infraestructures i línies d’actuació de mobilitat en tots els espais de concertació social existents del Baix Llobregat.

Al 2019, juntament amb la Plataforma pel Transport Públic i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes del Baix Llobregat hem unit forces per tirar endavant una campanya que permeti perllongar el Trambaix de Sant Feliu de Llobregat a Molins de Rei pel polígon El Pla .

Les obres per al soterrament de les vies de tren de Sant Feliu previstes per al 2020, contemplen un acord perquè el tramvia es quedi a les portes del polígon El Pla. Tot i que encara queda pendent la millora mitjançant l’enllaç directe de la T3 per Laureà Miró a Esplugues, reclamem l’extensió del tramvia pel polígon perquè permetria connectar quatre ciutats que sumen més de 108.000 habitants i donaria un servei a un espai amb una important dimensió econòmica de més de 150 empreses on predominen els sectors de la metal·lúrgia, el comerç, la logística i emmagatzematge, indústria de l’alimentació i transport amb milers de llocs de treball.

La prolongació permetria crear una nova línia de tramvia de caràcter comarcal, promoure més transport públic, consolidar el dret a accedir sense impediments i de manera segura als centres de treball i espais públics i impulsar decididament la millora de la qualitat de l’aire i de la salut de la ciutadania. Aquest projecte és de relativa facilitat constructiva ja que les necessitats d’urbanització són mínimes i els costos d’execució són baixos en comparació amb altres intervencions urbanes similars. Aquesta intervenció ja estava prevista al Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 de la Regió Metropolitana de Barcelona.

La nostra campanya demana la complicitat de les administracions, de les persones treballadores del polígon, associacions veïnals, entitats i administracions de la comarca perquè s’incorpori l’execució d’una primera fase d’extensió del tramvia fins al Pla i Molins de Rei en el nou PDI 2021-2030 que permeti la seva execució material el més aviat possible. En una segona fase s’ha de fer l’estudi i el projecte complet previst de prolongació del Trambaix fins l’estació de Quatre Camins dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Vicenç dels Horts i Pallejà.

El tramvia des de la seva posada en marxa el 2004, és el mitjà de transport més ben valorat per la ciutadania i s’ha demostrat com un dels transports públics més eficaç, còmode i accessible arribant el 2018 a més de 19 milions de viatges entre Barcelona i el Baix Llobregat. Aquesta xifra ha igualat els viatges efectuats entre la línia 9 i 10 de Metro de Barcelona i avalen que el Trambaix es converteixi en garant d’un bon intercanvi modal i de connexió amb les xarxes de rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat i la xarxa d’autobusos.

La campanya va ser presentada en roda de premsa el passat 25 d’octubre al polígon El Pla i conté diferents elements de difusió, un manifest i una recollida de signatures adreçada a les persones treballadores i seccions sindicals del polígon, entitats, administracions, etc. que seran lliurades a la Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Autoritat Transport Metropolitana (AMB) i Síndic de Greuges.

També hem elaborat una moció per ser aprovada en els Ajuntaments per on passaria la prolongació demanant la seva aprovació, una resolució al Parlament de Catalunya que doni suport la seva inclusió al proper PDI 2021-2030; divers material gràfic complementari i en el futur tenim previst fer una marxa simbòlica, des de l’Ajuntament de Sant Feliu fins al de Molins de Rei fent el recorregut de tramvia reivindicat amb els seus corresponents parades.

Com a conclusió apuntaríem que el dret a una mobilitat segura i sostenible a la feina és un tema de futur. Els costos ambientals, socials i econòmics de la mobilitat dels treballadors justifica abordar el problema d’una manera global i amb el conjunt d’actors implicats. Una problemàtica que requereix d’una actuació europea que pugui servir de marc de referència per a impulsar polítiques favorables a l’ecomobilitat i on és imprescindible invertir per poder tenir resultats a curt i mig termini. Com apunta l’expert i bon amic de CCOO, Manel Ferri en el seu llibre “La mobilitat a la feina: un repte pendent” estem davant d’un “forat negre” i que per transformar el model actual de mobilitat quotidiana necessitem comptar amb instruments legals, fiscals, de planificació i gestió innovadors que permetin avançar cap a un nou escenari més eficient.

Barcelona, 22 de novembre de 2019