Fátima Aguado
Secretària d’Internacional de la FSC de CCOO
La Federació Europea del Transport (ETF) de la qual la FSC-CCOO és afiliada, ha posat en marxa a finals del 2015 la Iniciativa Ciutadana Europea denominada “Fair Transport” (transport just), que hem volgut canviar pel nom “Transport Social” perquè entenem que els transports a l’Europa liberalitzadora del mercat únic han de reunir condicions de treball justes, dignes i sostenibles per als seus treballadors, per al medi ambient i per a la ciutadania en el seu conjunt.
Així, amb aquest objectiu, anem a recollir un milió de signatures entre tots els estats membres (mínim 45.000 signatures a Espanya) i exigir així a les Institucions Europees que es posin mans a l’obra i combatin el dúmping social que porta anys afectant a les condicions de vida i treball de milers de treballadores i treballadors de tots els sectors, però en particular als que treballen en el sector transport, les condicions salarials i laborals s’han deteriorat considerablement al llarg dels últims anys, molt particularment des de l’entrada en vigor del Llibre Blanc de Transports 2011: Full de ruta per a un únic espai europeu dels transports cap a un sistema de transport competitiu i econòmic en recursos “en què, davant d’una obertura total de tots els sistemes de transport europeus, s’ofereixen poques solucions o cap per al manteniment d’una ocupació de qualitat en el transport1.
Si tira endavant aquesta iniciativa, la Comissió Europea i el Parlament hauran d’atendre les exigències sindicals per legislar millor i fer més eficaç el compliment dels drets fonamentals de la ciutadania europea (dret al treball, a condicions d’ocupació i salaris dignes) combatent les pràctiques abusives d’aquelles empreses que, aprofitant-se de la lliure circulació de béns i serveis a dins del mercat únic, contracten treballadors pitjor protegits amb salaris més econòmics i condicions de treball més baixes per així millorar els marges de benefici d’aquestes. Aquest últim concepte seria una de les definicions de dúmping social.
Per exemple, en el sector del transport urbà, el dúmping es manifesta en els procediments de licitació i/o en la subcontractació i externalització de serveis i els licitadors de les quals retallen en primer lloc en salaris. Una cosa semblant passa en l’àmbit ferroviari en què a més la competència deslleial entre les empreses ferroviàries es produeix per l’incompliment de les normes sobre els temps de treball, conducció i descans, de manera que els maquinistes treballen més hores sense el descans adequat i estan exposats a possibles abusos, alhora que es posa en risc la seguretat. Les diferències salarials estan cada vegada més presents en les operacions transfrontereres. Els maquinistes i el personal de bord treballen a canvi de salaris inferiors en una xarxa de països en els quals regeixen salaris superiors als del país d’origen.
No cal dir que el dúmping social causa estralls en el transport marítim: per entendre el context en què opera el transport marítim, cal recordar que els vaixells amb pavelló de conveniència (PDC) que utilitzen els ports de la UE i desenvolupen les seves activitats entre països de la UE no estan regulats al mateix nivell que els vaixells amb pavelló nacional europeu, els quals estan obligats per les directives de la UE. Amb massa freqüència, els armadors recorren a un PDC per reduir els costos de dotació a costa dels mariners europeus.
O en el cas del sector aeri, on les companyies low cost no només exerceixen competència deslleial, sinó que el creixent recurs als falsos autònoms i empreses de treball temporal pressiona a la baixa els costos laborals. Els principals motors del dumping social són les companyies aèries amb múltiples bases, que deslocalitzen als treballadors dels seus països d’origen.
En altres casos, com en el sector de carretera, les pràctiques abusives estan a l’ordre del dia (incompliment hores de descans i treball, contracte en països amb pitjors condicions laborals a través d’empreses bústia) i de fet es ve denominant l’esclavitud del segle XXI, perquè llança un dels pitjors historials d’Europa pel que fa al compliment de la legislació social i laboral europea2.
La liberalització del sector transport, l’absència d’un procés paral·lel d’harmonització social en l’ocupació i les condicions de treball o els buits normatius generats en la Directiva de Desplaçament dels Treballadors 96/71/CE3, continuen sent el cavall de Troia per al moviment sindical en el transport europeu. En efecte, les diferències existents en les estructures del mercat social i laboral entre els diferents països de la UE segueixen sent amplis. Aquest fet, juntament amb la ineficiència dels mecanismes nacionals per garantir el compliment de la legislació de la UE ha generat buits en la legislació que permeten la proliferació de pràctiques de competència deslleial i aquest dúmping social els resultats de les quals es tradueixen en falsos treballs autònoms, desplaçaments fraudulents, agències il·lícites i altres qüestions similars.
Per això des de la FSC-CCOO, com a part activa del comitè de direcció de la ETF, anem a prendre molt seriosament la tasca de recollir el major nombre de signatures possibles. Tal i com vam fer en el seu dia amb la campanya de recollida exigint que “L’aigua és un dret humà” i l’èxit s’ha traduït en l’exclusió de l’aigua de la directiva de concessions i contractació pública entre altres qüestions4.
Si vols contribuir signa la Iniciativa:
https://sign.fairtransporteurope.eu/?lang=es
https://twitter.com/fairtransport
https://www.facebook.com/FairTransportEurope/
[1] http://www.fsc.ccoo.es/comunes/recursos/99922/doc84812_Resolucion_de_la_CES_sobre_el_Libro_Blanco_de_Transportes.pdf
http://es.slideshare.net/faguadoq/libro-blanco-transportes-fsc-ccoo
2 http://www.etf-europe.org/files/extranet/-75/37900/ETF%20brochure%20Modern%20slavery%20in%20modern%20Europe%20EN.pdf
3 Al albor de las sentecias Viking, Laval, Rüffert y Comisión contra Luxemburgo, el intenso debate en el seno de las Instituciones Europeas y de la lucha en el marco de la Confederación Europea de Sindicatos, ha tenido como resultado la sigue la recientemente aprobada Directiva 2014/67/UE de ejecución de la directiva sobre desplazamiento de trabajadores en el marco de una prestación de servicios transnacional que, según las diversas fuentes consultadas, mejora algunos aspectos relativos a la cooperación administrativa entre autoridades laborales de los diferentes Estados Miembro justificando al menos una mínima intervención normativa pero no resuelve sin embargo otros problemas relativos a la definición de trabajadores desplazados, no se consigue clarificar la situación de los trabajadores desplazados en el marco de las ETT, entre otras cuestiones. FOTINOPOULOU BASURKO, Olga. Panorámica general de la Directiva 2014/75/UE de ejecución de la directiva sobre desplazamiento de trabajadores en el marco de una prestación de servicios transnacional, Revista de Derecho Social, núm.70. Bomarzo, Albacete, 2015. pp.126-132.
4 http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A8-2015-0228+0+DOC+XML+V0//ES Barcelona, 2 de febrer de 2016