Per la suspensió de les negociacions d’un tractat de lliure comerç amb els EUA!

Per uns tractats de lliure comerç amb una harmonització al més alt nivell possible de les normes sobre medi ambient, treballadors i consumidors!

 
no al ttipCGIL Llombardia
CISL Llombardia
DGB Nieder Sachsen
DGB Baden Wurtenber
CGT Rhones Alpes
CCOO Catalunya
SERTUC UK

 

 Actualment, la Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA) estan negociant un tractat de comerç transatlàntic (Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió, TTIP, segons les sigles en anglès). Des del nostre punt de vista, les converses sobre comerç entre la UE i els EUA serien profitoses si es fessin servir per ajudar a definir una política de comerç que posés les bases d’unes normes per a una globalització més justa. L’objectiu ha de ser aportar una major prosperitat per a un segment més ampli de la població, millorar les normes econòmiques, socials i mediambientals, i crear estructures per una competència justa així com bones condicions laborals.

En aquest sentit, les actuals negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA s’encaminen en el sentit equivocat. Tant les regles confidencials com la manca de transparència estan evitant l’adequat debat públic. Alguns elements que han sortit a la llum pública causen gran preocupació i crítiques generals. La principal raó per a la preocupació radica en els diferents nivells de protecció per a les persones consumidores, el medi ambient i els treballadors i treballadores. Sota determinades circumstàncies, un tractat de comerç que encara liberalitzés més els mercats, tot incrementant per tant la intensitat de la competència, podria pressionar els reglaments europeus o erosionar la cogestió i els drets sindicals.

  • Sis dels vuit drets fonamentals de les normes bàsiques del treball de l’OIT no han estat ratificats pels EUA. Entre ells, hi ha convencions d’importància vital per als sindicats, relatius a la llibertat de reunió i el dret a la negociació col·lectiva. És absolutament necessari que els dos socis contractuals es comprometin a ratificar i implementar els convenis internacionals i les normes sobre la protecció del medi ambient, el treball i el consum, al més aviat possible. Això inclouria, abans de cap signatura, la ratificació de les normes bàsiques del treball de l’OIT, altres normes del treball que l’OIT considera rellevants i les directrius de l’OCDE per a les empreses multinacionals.
  • En els camps de la protecció del medi ambient, la protecció del consum, i la regulació de la banca i del mercat financer, el TTIP pretén crear l’harmonització i el reconeixement mutu de procediments de regulació i aprovació que poden ser perillosos, tot permetent que nivells de protecció més baixos (amb corresponents preus i costos baixos) es converteixin en la norma. Això seria el resultat tant d’acordar una norma “més feble” com de mecanismes de mercat que desplacen productes amb uns estàndards “més alts” (i preus i costos més alts) a favor d’altres amb estàndards “més baixos”.
  • La liberalització dels serveis desitjada pel TTIP podria posar els serveis públics sota la pressió de la privatització. Les proteccions especials també en altres àrees de serveis que els sindicats consideren necessàries podrien ser eliminades. Cal excloure els serveis públics de les negociacions amb els EUA, com ara l’educació i la sanitat, els relacionats amb el mercat laboral i social, els serveis audiovisuals i culturals, i també el proveïment d’aigua corrent i els serveis postals o de transport públic municipal. Tots ells no haurien de ser temes de negociació, fins i tot si una de les dues o bé les dues parts contractuals els haguessin ja liberalitzat. Les autoritats públiques locals o regionals han de veure garantida una àrea permanent i exhaustiva d’operacions per designar serveis d’interès econòmic general.
  • Les negociacions amb els EUA han de servir per reforçar el principi d’adquisició pública responsable ecològicament i socialment. És a dir, lligar la concessió de contractes a l’acompliment dels convenis col·lectius, al pagament de salaris mínims i a condicions similars. Sota cap concepte, els mercats d’adquisició liberalitzats en el context del TTIP poden dur a situacions on es deixin d’aplicar les regles existents en la contractació pública.
  • En cas que el TTIP introdueixi regles que permetin una àmplia interpretació de termes com ara “expropiació indirecta” o “tractament just i equitatiu”, els inversos estrangers podrien definir tota nova legislació mediambiental o de drets laborals reforçats com una infracció dels seus drets com a inversors. Tot fent ús de drets especials d’indemnització (Acord sobre la disputa estat-inversor, ISDS, segons les sigles en anglès), els inversors privats podrien atacar aquestes lleis davant de tribunals opacs d’arbitratge. No es pot acceptar que la protecció dels drets dels treballadors i treballadores, dels drets mediambientals i altres mesures governamentals per al bé públic estiguin subordinades als interessos dels inversors estrangers. Les regulacions de protecció de la inversió no són necessàries en un acord entre els EUA i la UE, i no han de ser introduïdes a través d’un TTIP. Cal rebutjar, en qualsevol tipus d’acord, l’arbitratge inversor-estat i les definicions mal fetes sobre termes legals com ara “tractament just i equitable” o “expropiació indirecta”.
  • S’ha sabut de plans per utilitzar el TTIP de cara a crear un “consell de cooperació reguladora” transatlàntic que controlaria i avaluaria noves normes i lleis un cop l’acord hagi entrat en vigor. Això podria preparar el terreny per a la influència dels lobbys i restringir les possibilitats que tindrien els governs i els parlaments d’aprovar lleis sensates a favor de l’interès públic. S’hauria d’excloure el fet de posar en perill, afeblir o sortejar el dret democràtic de fer regles pensades per protegir temes de benefici comú. Els parlaments i els governs tenen l’autoritat d’aprovar lleis i regulacions per a benefici dels seus ciutadans i ciutadanes i d’acord amb els seus desitjos. No es pot permetre que tot això sigui més difícil gràcies a la creació d’un “consell de govern” en el context de la cooperació reguladora.

Ateses aquestes preocupacions, caldria suspendre les actuals negociacions del TTIP. Caldria establir nous objectius. Caldria utilitzar aquesta suspensió per redefinir una autoritat negociadora de la UE que sigui transparent, de cara a establir un nou enfocament fonamental en la política global del comerç que se centrés en la creació de relacions comercials justes, és a dir, un marc regulador i polític més equitable per a la globalització en interès de la mà d’obra i els consumidors, en comptes de només incrementar les pressions competitives a través de la desregulació i la liberalització del mercat.

Sota cap concepte poden reduir-se els nivells de protecció per al medi ambient, per als treballadors i treballadores, i per als consumidors i consumidores, ja sigui de forma directa o indirecta. No ha d’haver-hi un reconeixement mutu de normes, que no són equivalents pel que fa a efectes reguladors o de funcions. L’objectiu ha de ser l’harmonització de les normes de medi ambient, treball i consum al nivell més alt possible, la qual cosa exclouria la competència basada en el dúmping. És més, qualsevol acord ha de contenir una clàusula de revisió que faci possible corregir desenvolupaments erronis i indesitjables.