Oportunitats i desafiaments de les noves tecnologies en el periodisme

 

Félix Iglesias
Responsable de Comunicació. Sector Mitjans de Comunicació i membre. Agrupació Periodistes de CCOO

 

 

 

La irrupció de les trucades noves tecnologies, com en el seu moment va succeir amb la impremta, la rotativa, la ràdio i la televisió, posa a prova a tota la societat, no només al periodisme. L’accés a la informació és un ben democràtic, al que la censura i el monopoli aguaiten contínuament i amb cimbells de tota mena. Internet, igual que els avenços esmentats, ha suposat per a la cultura i el coneixement, torpedes a la línia de flotació del monopoli exercit durant segles per poders com l’Església, els governs i les empreses de comunicació. Davant aquest nou desafiament el periodisme s’està posicionant amb encerts i errors. Sense perspectiva suficient per albirar totes les seves possibilitats i amenaces, només cal donar-li la benvinguda.

No obstant això, acollir internet com la panacea de la supervivència del periodisme és tan quimèric com pensar que la dinamita només servís per construir carreteres. Per descomptat, les redaccions s’han transformat alhora que els periodistes han fet apilament d’una ingent quantitat d’instruments per fer un periodisme de qualitat, … si l’hi permetessin. Ara per a qualsevol comunicador difondre una informació immediatament està a l’abast d’un dit, accedir a milers de dades en pocs minuts és entrar en terra promesa, esquivar el bloqueig i filtre dels gabinets de premsa és una obligació, tenir contacte amb els lectors no només és factible sinó just.

Aquestes noves oportunitats haurien de reforçar els compromisos dels comunicadors amb la societat. Enfront de comoditat de tenir accés des de qualsevol dispositiu telemàtic a milers de dades –ja existeixen robots que redacten notícies- i informacions sense abandonar l’espai de confort de la redacció, el periodisme deu, a més de sortir al carrer a buscar la informació no institucionalitzada, tamisar i tamisar milers de dades, contrastar les fonts, evitar la manipulació de les trucades “fake news”. No en va existeixen avançats programes informàtics que manipulen les veus i imatges per posar en boca i en imatges de personatges coneguts paraules i actes de tota mena, sense que a simple ull i oïda es pugui apreciar la manipulació. En definitiva, es tracta, per simple precaució tornar-se més desconfiat que mai per fer informació veraç, objectiva, responsable i de qualitat. De l’ús periodístic de les noves tecnologies per controlar al poder donen bon compte alguns dels nous mitjans digitals de comunicació, els consorcis internacionals de periodisme de recerca i els periodistes de dades.

D’altra banda, la implantació i ús de les noves tecnologies per les empreses de comunicació no només han generat desfasaments (vegeu la complexitat de cobrar en internet per les informacions) sinó que ha llançat a molts mitjans a construir una informació buscant els impactes de les visualitzacions, prevalent la commoció per sobre del rigor informatiu, amb la consegüent devaluació de la funció social i democràtica del periodisme, convertint la informació en mera mercaderia a cotitzar pels “imputs” i donant ales a l’espectacle morbós i la corrosiva demagògia.

Sent cert que la immediatesa d’internet és una gran basa per evitar que es “cuinin” esdeveniments incòmodes per al poder polític, econòmic i mediàtic, també converteix als mitjans de comunicació en cavalls de carrera només interessats a arribar els primers a la meta, quan en el periodisme tan important és arribar com no arribar desfonat.

Precarietat laboral i sindical

Editors i directors han vist el cel obert per prevaler només els seus interessos econòmics i de gestió de les redaccions amb l’anomenat periodisme multimèdia. Certament aquesta nova modalitat laboral és imprescindible en espais on els recursos són limitats, cas de guerres, manifestacions o successos. No obstant això, el periodista que redacta, fotografIa, filma i interactua en internet lluny de ser una panacea és una sentència de mort de la informació de qualitat. Què pensaria un pacient a entrar en el quiròfan i comprova com el cirurgià també assumeix les funcions de l’anestesista, de l’ajudant, de l’instrumentista i de l’infermer?: simplement que té poques possibilitats de sortir viu després de la intervenció.

Amb l’ús que les empreses de comunicació estan donant a les noves tecnologies també està afectant l’ocupació i al treball sindical. La possibilitat que redactors, fotògrafs i dissenyadors treballin des de casa està portant al buidatge de les redaccions, on únicament queda una petita plantilla amb salari i drets més o menys dignes per gestionar l’edició de les informacions que subministren cada minut desenes de col·laboradors autònoms, als quals, sense capacitat de negociació col·lectiva, se’ls imposen unes condicions mercantils indignes. Amb el consegüent buidatge de les redaccions en les empreses de comunicació, l’acció sindical es ressent notablement en un sector on l’acció sindical és ja per si mateix complicada en alt grau.

Periodisme de saló

“Vegin el gran ambient que hi ha en el pavelló en aquest descans del partit. Els seguidors en la graderia continuen animant als seus equips, en aquests moments en els vestuaris. La festa del bàsquet no decau ni un instant”. Això es va poder sentir en una televisió pública fa uns anys quan les noves tecnologies ja permetien retransmetre esdeveniments esportius sense estar en el camp, la pista o el circuit. El televident que va sentir i va veure aquesta retransmissió es trobà l’endemà amb titulars com a “Enfrontaments entre pro-palestins i aficionats israelís”, “La política salta a les graderies”. Què havia ocorregut? Simplement la televisió ja no desplaçava al comentarista ni les càmeres al pavelló. S’havia instal·lat un circuit tancat de càmeres i micròfons dirigits des del centre producció de la televisió i el periodista relatava el que veia. El que no va veure és que en el descans un grup d’activistes a favor de Palestina es va enfrontar verbalment als seguidors a l’equip israelià que s’enfrontava en una competició continental a un club espanyol.

Amb aquesta anècdota es visualitza perfectament una de les temptacions que despleguen les noves tecnologies davant el periodisme: el periodisme de saló, de trinxera en la redacció, de parapet davant de l’ordinador.

Gener de 2019