Els mitjans públics que volem

 

 

Secció sindical de CCOO a TV3

 

 

 

Uns mitjans oberts al conjunt de la ciutadania que és plural política i socialment, Amb participació professional dels treballadors en la gestió de les empreses, Uns mitjans moderns, i amb  un pressupost estable i suficient.

Uns mitjans oberts al conjunt de la ciutadania que és plural política i socialment

Als mitjans públics s’ha d’acabar amb el control governamental i han de defugir l’uniformisme que els resta credibilitat i competitivitat. És urgent la reforma de les lleis que regulen els ens públics de mitjans audiovisuals i s’han de recuperar consensos polítics per aconseguir autonomia de funcionament a les corporacions públiques audiovisuals, que són molt més que televisió i ràdio, són indústria de producció de continguts audiovisuals.

Més participació professional dels treballadors en la gestió de les empreses

En aquest sentit s’han d’incorporar fórmules de cogestió a les estructures de direcció de les empreses per millorar la professionalització dels mitjans, i també s’han de promoure els Consells professionals d’Informatius i de Producció. El sector audiovisual està en contínua evolució  i el paper dels sindicats i dels comitès d’empresa ha d’avançar en la participació en diferents àmbits estratègics, s’han d’encarar els canvis atenent les necessitats de formació dels treballadors, l’adaptació de nous perfils professionals i la necessària incorporació de gent nova al sector públic.

Uns mitjans moderns

Ara la tecnologia permet obrir molt més el ventall de continguts, i per tant és possible diversificar l’oferta per atendre la diversitat social. Es pot veure i escoltar tot el que es vulgui quan es vulgui. S’ha de produir per a les xarxes socials, per a internet i per a totes les plataformes existents, i en aquest camí està el futur dels mitjans públics: en la producció de continguts per a tots els formats.  Estem veient com conviuen en l’oferta audiovisual existent productes de gran qualitat, amb processos de producció molt exigents, com les sèries per les quals aposten tan les grans cadenes incloent Netflix i HBO com aquells països que en fan una aposa estratègica i també trobem altres continguts amb producció molt simplificada, als quals els mitjans públics s’hi han d’adaptar i estar atents als canvis de tendències sense caure amb el “tot s’hi val”.

Pressupost estable i suficient

Hi ha diversos models de finançament dels mitjans públics, però la majoria, sinó tots, reben una aportació directa dels pressupostos públics. El model de la CCMA, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és el doble finançament: aportació pública, més ingressos per publicitat i venda de producció.

Agafant la referència del pressupost públic molt ajustat dels darrers anys veiem que l’aportació pública és de 235 milions d’euros. Això representa 31 euros l’any per ciutadà. Amb aquests diners tenim 4 canals de televisió (TV3, 324, 33/S3, E3), 3 emissores de ràdio, més les xarxes. D’aquest pressupost també surten diners per a la producció audiovisual i cinematogràfica catalana. Convé recuperar un finançament estable i suficient que ens acosti l’aportació pública a les mitjanes europees de dimensions similars per a poder fer producció de qualitat i ser motor del sector audiovisual com a sector econòmic estratègic.

Barcelona, 18 d’octubre de 2017