Manifest pel treball i la cultura

Perquè estem convençuts que el món del treball és el factor més important a l’hora de generar una consciència cívica.

Perquè la dignitat laboral és inseparable de la dignitat democràtica d’una societat.

Perquè el desemparament, la por i la inseguretat en les condicions de vida són una invitació a escudar-se als instints irracionals.

Perquè hi ha dinàmiques fundades en el descrèdit de la raó, la veritat, el coneixement, la ciència i les institucions.

Perquè ens cal una convivència capaç d’oposar-se amb hegemonia cultural a l’irracionalisme en defensa dels valors d’un progrés comú.

Perquè és imprescindible una cultura democràtica que legitimi el poder i les institucions capaces de defensar la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Perquè són molt perilloses les invitacions a confondre la llibertat amb la llei del més fort.

Perquè són molt perilloses les invitacions a oblidar que la justa convivència necessita marcs socials que regulin les condicions d’igualtat per a la ciutadania.

Perquè ens neguem que la fraternitat es menyspreï i es confongui amb la ingenuïtat i l’engany.

Perquè la bondat i la solidaritat són el resultat del coneixement i l’educació en els valors humans.

Perquè ens neguem a la mercantilització de la història, la vida i el temps.

Perquè desconfiem dels mercaders del temps que ens volen vendre com a novetats els seus privilegis de sempre.

Perquè desconfiem dels mercaders del temps que desqualifiquen com a somnis traspassats les aspiracions a un món més just.

Perquè estem convençuts que l´aposta per la cultura és una aposta per la justícia i per la llibertat.

Perquè estem veient que a les societats consumistes es confonen els desitjos egoistes amb els drets i l’avarícia amb la productivitat.

Perquè estem veient que els fanatismes autoritaris tornen a assaltar les seus sindicals i els edificis que encarnen la sobirania popular de les nacions.

Perquè la cultura no és un luxe, un adorn o un caprici elitista, sinó una invitació a conèixer la realitat del món i a comprendre el dolor aliè.

Perquè la cultura pot evitar la fragmentació de les identitats en reivindicacions minoritàries que utilitzin les ofenses pròpies i les afirmacions particulars per provocar una renúncia al bé comú.

Perquè la defensa millor del bé comú d’una societat és la defensa d’un treball decent, raonable i respectat per a tota la ciutadania.

Perquè vam aprendre amb Albert Camus que és tan important la dignitat en el temps laboral com en el temps de lleure.

Perquè vam aprendre amb García Lorca que és important alimentar-nos alhora amb un tros de pa i amb un llibre a les mans.

Perquè vam aprendre amb Teresa de Jesús que la veritat de cadascú va entre les olles de cada cuina.

Perquè vam aprendre amb Juana Inés de la Creu que la vida és tan sàvia com valerosa.

Perquè les primeres aliances obreres van sorgir quan la cultura rural va ser substituïda per la cultura urbana i les humiliacions de classe van desembocar a les grans borses de pobresa i a les explotacions sense escrúpols.

Perquè estem vivint ara una transformació digital del món que ha d’obrir camins a la dignitat humana i no a noves formes d’injustícia, desregulació i desemparament.

Perquè les conquestes de la ciència i la tecnologia han de ser conquestes socials i no noves formes de precarietat i explotació.

Perquè no podem permetre que hi hagi persones d’un sol ús, sobrants, prescindibles o condemnades a la humiliació.

Perquè coneixem la nostra història i quan la dictadura a l’Espanya dels anys 60 va voler agermanar el desenvolupisme amb la repressió va néixer un sindicat com a CCOO per afirmar que no hi ha economia justa sense llibertat, ni llibertat sense una economia justa.

Perquè estem orgullosos de la nostra història, i dels nostres compromisos, i de les nostres certeses, i dels nostres dubtes, i del nostre present, i de la nostra manera de recordar el passat per continuar caminant cap al futur.

Perquè creiem que la consciència crítica és imprescindible per no sotmetre’s a la por i les condicions humiliants de l’ordre injust.

Perquè una consciència crítica no s’ha de confondre amb un fanatisme trencat que acabi manipulat pels enemics.

Perquè el respecte al coneixement ajuda a buscar la informació i evita les caigudes a les trampes comunicatives de les mentides, les calúmnies i les falses notícies.

Perquè la dignitat en els nostres oficis i feines impedeixen que els poderosos ens facin còmplices de les seves ordres injustes, les seves mentides, les seves calúmnies i les seves falses notícies.

Perquè creiem en el cinema que denuncia el dolor evitable, en les imatges que ens mostren les realitats que volen ser emmascarades, als llibres que ens ajuden a comprendre les altres vides, a les meditacions que es neguen al fanatisme del mateix i a les músiques que ens reuneixen per cantar, ballar i celebrar la vida en comú.

Perquè els bons arguments ens ensenyen sempre a cuidar i a ser cuidats.

Perquè la diversitat no ha de ser una fragmentació, ja que és possible una convivència amb respecte comú a la multiculturalitat.

Perquè la pobresa és una forma de contaminació moral i la lluita necessària contra el deteriorament del planeta no pot generar noves formes de pobresa.

Perquè la paraula derogar és de vegades tan important com la paraula constituir.

Per tots aquests motius i per altres que tenen a veure amb cadascun dels nostres cors, les nostres perspectives, les nostres experiències, les nostres abraçades, els nostres llums, els nostres coixins i els nostres despertadors:

Nosaltres, homes i dones de CCOO, afirmem una vegada més al llarg de la nostra història, en aquest 12è Congrés Confederal, que creiem en l’aliança de les forces del treball i de la cultura. Ens agrupem així en una lluita col·lectiva que vol posar fi a qualsevol tipus d’opressió.

Volem que el món canviï de base i que els fruits de la terra es reparteixin igual entre els éssers humans. I volem veure’l més aviat que tard. Millor avui que demà, millor el mes que ve que d’aquí a un any, millor amb aquest govern que amb el següent.

Companys i companyes, que així sigui.

Octubre 2021