Inés Sabanés
Regidora de l’Ajuntament de Madrid
L’Ajuntament de Madrid s’ha compromès a reduir les seves emissions d’efecte hivernacle per evitar l’escalfament del planeta per sobre dels 2,5 º. Entre els compromisos assumits a nivell internacional destaquen la Declaració de ciutats de la cimera COP 21 de Paris, el pacte d’alcaldes promogut per la UE i la iniciativa de Greenpeace ratificada per l’Ajuntament en la setmana de la mobilitat, per la qual assumim el compromís de reduir un 50% les emissions derivades del trànsit per 2030 respecte de l’any 2012 i un objectiu d’una economia descarbonitzada 100% renovable el 2050. Les ciutats hem de liderar el canvi necessari per frenar el canvi climàtic perquè més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats i són les ciutats les responsables de fins al 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials.
Madrid ha heretat un sistema d’infraestructures de transport hiper desenvolupat i sobredimensionat que ens ha deixat la ruïna de les autopistes de peatge, rescatades per l’Estat i l’endeutament de Madrid equivalent al 50% del de tots els municipis com a conseqüència de l’ampliació i soterrament de la M30.
D’altra banda, incomplim la Directiva Europea de Qualitat de l’Aire i estem fent un enorme esforç per posar la salut per sobre de la manera en què se satisfà la necessitat de mobilitat. És la nostra obligació satisfer simultàniament el dret a la salut i per tant a respirar aire net amb el dret a desplaçar-se de forma eficaç per la ciutat.
Hem activat el Protocol de superacions per diòxid de nitrogen en períodes d’alta contaminació i ho hem actualitzat. Amb això el greu problema que suposa la mort prematura de 2.000 persones l’any a Madrid per les malalties respiratòries i cardiovasculars i el cost sanitari per tractaments i baixes laborals de la població afectada ha començat a conèixer-se. La reacció de la ciutadania ha estat exemplar quan ens hem vist obligats a restringir l’estacionament i la mobilitat per garantir la salut de la població. Un 20% de la població madrilenya és major de 65 anys i vulnerable, per tant, als efectes de la contaminació. Com també ho són la infància, les dones gestants i els pacients de malalties respiratòries i cardiovasculars.
Una ciutat moderna i intel·ligent, una Smart city aposta per la recuperació de l’espai públic per a les persones, per passejar i anar en bici o transport públic. La qualitat de vida a les ciutats depèn que es democratitzi l’espai públic reduint l’ús del cotxe, de manera que totes les persones puguem desplaçar-nos eficaçment a peu, en bici i en transport públic. I que quan necessitem un cotxe recorrem al cotxe compartit, al cotxe elèctric. Avui dia no té sentit tenir un cotxe en propietat a la ciutat que estarà aturat i ocupant espai la major part del temps. Molt més intel·ligent recórrer a BiciMAD, metro, rodalies, busos i eventualment un cotxe compartit quan sigui imprescindible, com Car2go, Bluemove, Respir i altres formes de carsharing.
En pocs anys Madrid ha donat un gran salt en treure les bicis al carrer. La bici és tendència mundial i Madrid no podia quedar al marge. Els col·lectius ciclistes han vingut fent un esforç heroic per fomentar la bici com a mitjà de transport des dels anys 80 del segle passat amb l’associació Pedalibre. Al 2004 amb el naixement de la BiciCrítica l’activisme ciclista es dispara al carrer i moltes persones s’animen a agafar la bici i fer bicicletades improvisades. Moltes d’elles acaben usant la bici diàriament. Aquest esforç es va veure recompensat amb l’aprovació del Pla Director de Mobilitat Ciclista al 2008, que tot just va arribar a executar-se i amb el naixement del servei de bicicletes públiques BiciMAD. Estimem que l’ús de la bicicleta a Madrid ja arriba al 1,5% dels desplaçaments, una xifra encara baixa però molt visible i amb un gran potencial de creixement.
BiciMAD ha tingut un enorme èxit, arribant ja als 65.000 abonats anuals i 311.000 trajectes mensuals. També s’han produït importants incidències en el servei que han afectat negativament a la capacitat del sistema per atendre eficaçment una demanda creixent. L’acord aconseguit per l’empresa BonoPark i l’EMT per a la cessió del contracte de gestió, permetrà estabilitzar el servei i emprendre la seva eventual ampliació. D’aquesta manera EMT es consolida com un gestor integral de transport intel·ligent.
Ara Madrid treballa en una estratègia per a la recuperació de l’espai públic augmentant la mobilitat de vianants i ciclistes i el transport públic en el repartiment modal enfront d’un excessiu i insostenible ús del vehicle privat que enverina els nostres pulmons, atordeix les nostres oïdes i ocupa l’espai públic amb cotxes aparcats i encallats.
Madrid té un potent sistema de transport públic que no obstant això no sempre respon eficaçment a la demanda de mobilitat. Si bé els desplaçaments entre la perifèria i el centre estan resolts amb un sistema molt radial, no passa el mateix amb els desplaçaments entre dos punts de la perifèria. A això s’afegeix la falta d’una cultura moderna de la mobilitat i l’abús sistemàtic del cotxe per a trajectes que estarien molt millor resolts en bici o transport públic.
Els residents del centre de la ciutat anem molt majoritàriament caminant, en bici i transport públic. Són en gran mesura el milió de vehicles que entren cada dia a Madrid els que fan que incomplim la Directiva Europea de Qualitat de l’Aire. Volem recuperar el cel net de Madrid, els seus bulevards i passejos. Una ciutat que ja camina molt, que ha agafat la bici i desitja un transport públic més eficaç i accessible. Acabar amb l’embús i llevar-nos la boina. Aquest ha de ser el nostre objectiu i el procés ha de ser compartit i participatiu.
La revisió i actualització el Pla Director de Mobilitat Ciclista 2008-2016 per una banda i un nou Pla de Mobilitat de vianants per l’altra ens permetran reduir emissions i contaminació augmentant els modes no motoritzats.
Una reducció de l’ús del cotxe, permetrà a la vegada augmentar l’eficàcia del transport públic en superfície. EMT es prepara per als canvis que vindran i potenciaran la companyia de transports municipals com un agent de transport potent.
EMT va incorporar els seus primers autobusos de propulsió elèctrica l’any 2008, amb l’adquisició de 20 minibusos elèctrics (emissions zero) que es van incorporar a prestar servei en dues línies de nova creació a les zones més cèntriques de la ciutat: la M1 i la M2 . Aquesta aposta per la propulsió elèctrica va continuar al 2012 amb l’adquisició de 23 autobusos de propulsió híbrida (Gas natural comprimit i electricitat) als quals es van sumar altres 4 vehicles dièsel que van ser transformats en híbrids.
La transició cap a una EMT més neta i més sostenible passa, necessàriament, per apostar per l’electricitat en les diferents fórmules que ofereix actualment el sector de l’automoció d’autobusos. D’una banda, els vehicles elèctrics purs, alimentats per bateries: en aquest sentit, EMT ha realitzat nombrosos assajos i experiències pilot amb diferents fabricants; de l’altra, els vehicles híbrids: als 27 autobusos d’aquest tipus existents actualment a la flota d’EMT s’uniran abans de finals de 2016 altres 30 unitats híbrides (dièsel+elèctric) amb un reduïdíssim nivell d’emissions contaminants; finalment, EMT posarà en marxa, a principis de 2017, una línia d’autobusos elèctrics amb sistema de càrrega per inducció que permetin obtenir l’autonomia suficient carregant les bateries en les capçaleres de línies. EMT, pionera des de 1994 en l’ocupació d’energies netes i combustibles menys contaminants (GNC, fonamentalment) torna a convertir-se en l’empresa líder en innovació de sistemes de propulsió nets amb aquesta iniciativa de línia elèctrica carregada per inducció (fins ara, només hi ha un sistema similar a la ciutat sueca de Göteborg i a Barcelona, que els acaba de posar en marxa, encara que en aquest cas la càrrega es realitza per catenària).
Després de diversos anys d’aturada en l’adquisició d’autobusos, EMT ha reprès el procés de renovació de la seva flota per aconseguir tenir una flota més moderna, més eficient, més neta, més ecològica i més sostenible. Al llarg de 2016 s’incorporaran 200 autobusos nous (170 propulsats per GNC i 30 híbrids); al 2017 i 2018 s’adquiriran altres 400 busos, tots ells propulsats per GNC. D’aquesta manera, a principis de 2019, EMT comptarà amb 1.400 autobusos de GNC, híbrids o elèctrics, el que representa el 75 per cent de la flota. En aquest moment, els autobusos restants d’EMT, el 25 per cent, seran dièsel de baixes emissions perquè només quedaran a la flota vehicles de normativa Euro V o superior. Per a finals d’aquesta legislatura, el 100 per 100 de la flota d’autobusos municipals de la capital serà ‘flota verda’ o ‘flota neta’. Cal recordar que, actualment, EMT compta amb prop de 800 busos de GNC (el 42% de la flota): aquests vehicles contaminen, de mitja, un 77 per cent menys que un dièsel.
El paper d’EMT en la mobilitat de la ciutat de Madrid és fonamental: més d’1,5 milions d’usuaris es mouen diàriament (dia laborable) en els 1.900 autobusos i les 204 línies de l’empresa municipal. Imaginem per un moment que totes aquestes persones deixessin d’usar el transport públic i utilitzessin un vehicle privat: el caos estaria assegurat. Els autobusos d’EMT podrien ser molt més eficients encara (i, per tant, atreure nous usuaris) si reduíssim la presència del cotxe en els nostres carrers: a menys cotxes, menys congestió i millor funcionament de les xarxes de transport públic urbà de superfície. En aquest sentit, volem treballar en nous projectes de prioritat semafòrica per a autobusos; millora i ampliació de la xarxa de carrils bus; augment de la intermodalitat, i estudis de reestructuració de la xarxa de línies (basada en una matriu origen-destí), per aconseguir un servei més eficient, més eficaç i més útil per a la ciutadania.
D’altra banda, EMT continuarà el seu procés de conversió cap a un operador integral o global de la mobilitat en superfície de Madrid. Al seu servei d’autobusos, s’uneix la gestió del servei d’Ajuda a la Mobilitat i la futura gestió del sistema de bicicleta pública de Madrid, així com la seva participació en els futurs plans de desenvolupament de la xarxa d’aparcaments dissuasoris de la capital.
Madrid ha emprès un important projecte amb finançament europeu per a l’estudi i foment de la mobilitat en una zona perifèrica.
L’Ajuntament de Madrid i l’Empresa Municipal de Transports de Madrid lideraran el projecte Eccentric-Civitas, afavorit per la Comissió Europea dins del programa ‘Horizon 2020’, en què participen, a més de Madrid com a coordinadora, les ciutats d’Estocolm ( Suècia), Munic (Alemanya), Turku (Finlàndia) i Ruse (Bulgària). A més, es preveu que hi hagi un grup de ciutats “seguidores” que aprendran de les solucions i bones pràctiques que es desenvolupin dins d’aquest programa; entre elles es troben Berlín, Xangai, Delhi i Sao Paulo.
El pressupost total del projecte ascendeix a 17,9 milions d’euros, dels quals una mica més de 4,5 milions estan destinats a “l’equip” que desenvoluparà la proposta de Madrid; aquest està integrat per l’Ajuntament, l’EMT, el Consorci Regional de Transports de Madrid (CRTM), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), AVIA Enginyeria i Disseny, FM Logistic Iberia, ICCA_Ingeniería i Consultoria per al Control Automàtic SL i la consultora Grup d’Estudis i Alternatives 21 (GEA21).
En el cas de Madrid, la proposta aborda de manera integral la millora de la mobilitat en l’arc Est-Sud-est exterior a la M-30 de la ciutat abastant els districtes perifèrics de San Blas, Vicálvaro, Moratalaz, Puente de Vallecas, Vallecas Vila , Villaverde, Usera, Carabanchel i Latina. L’àrea laboratori d’actuació ha quedat definida per als districtes de Puente i Villa de Vallecas, considerant l’arc sud-est de Madrid com a zona general d’acció.
Aquest projecte de mobilitat, que durarà quatre anys, és un dels més ambiciosos en els quals s’ha involucrat l’Ajuntament en els últims anys. La proposta coordinada per l’empresa municipal i el consistori preveu un pla integral de mobilitat que inclourà bicicleta, autobús, logística, flota neta, intermodalitat, planificació urbana, etcètera. Les accions previstes són el desenvolupament d’una plataforma multimodal d’informació de mobilitat i serveis; el disseny de corredors de bus d’alta capacitat en els districtes esmentats; la incorporació de busos híbrids o elèctrics en aquests corredors, i la promoció de flotes elèctriques. L’EMT comptarà amb un pressupost de 900.000 euros a aquest efecte.
La distribució té actualment un impacte negatiu sobre la ciutat en termes de contaminació, ocupació de l’espai i deteriorament de les calçades en el viari. Cal desenvolupar un sistema més eficaç i sostenible per al repartiment de mercaderies. El repartiment de l’última milla amb petits vehicles elèctrics i bicicletes des de punts logístics de distribució podria contribuir eficaçment a reduir l’impacte de la càrrega i descàrrega a la ciutat.
Metro i rodalies tenen un gran protagonisme en la ciutat, el que ens obliga a treballar buscant la cooperació institucional amb el Govern de la Comunitat, el Ministeri de Foment i RENFE, així com a recuperar capacitat en el Consorci de Transports. L’Ajuntament mai hauria d’haver perdut el Metro a favor de la Comunitat. El problema actualment és que la tornada de l’Ajuntament de Madrid a l’accionariat de Metro requeriria, entre d’altres coses i amb caràcter previ, una recapitalització de METRO DE MADRID, SA per part de la Comunitat de Madrid d’almenys 650 milions d’euros, que en les condicions pressupostàries actuals de la Comunitat es preveu molt difícil.
L’estratègia de mobilitat de la ciutat necessita un marc metropolità en el qual participin de forma equilibrada l’Ajuntament de Madrid, els municipis de l’àrea metropolitana, la Comunitat de Madrid i tots els actors incloent als propis usuaris del transport. D’aquí la necessària potenciació del Consorci Regional de Transports de Madrid, recuperant la seva funció de planificació del transport públic a la Regió i la d’Autoritat Regional de Transport.
Madrid no només és “moderna” i “smart” i juga en el tauler global (Eccentric-Civitas) per fer de Madrid una ciutat més sostenible, sinó que també mira per la gent, sobretot per a la gent gran i vulnerable, treballant per una ciutat més amable, que cuida les persones i l’espai públic que compartim, que ha de ser un ecosistema urbà saludable sota un cel celeste i net.
Madrid, 6 d'octubre de 2016