L’Espanya ‘buidada’ i el 5G


Miguel Jurado
Sindicalista FSC-CCOO

 

 

 

A Espanya, per desgràcia, s’està produint la despoblació dels pobles, el que s’anomena “l’Espanya buidada”, provocant que grans zones del nostre territori es quedin buides i només petits grups de persones les habitin, donant-se la circumstància que aquests mínims col·lectius són d’una edat avançada i molt allunyats de les noves tecnologies.

Sembla evident que aquesta despoblació és un problema que demana una solució amb caràcter immediat, però no creguem que aquesta tasca es podrà realitzar en un curt període de temps, hem de mostrar-la amb una perspectiva a llarg termini i que afectarà diverses legislatures. Això farà necessari que es plantegi una estratègia integral que afecti des de la productivitat i l’ocupació d’aquestes zones fins al seu atractiu social i la recepció dels serveis públics.

Basant-se el padró municipal a 01.01.2019 realitzat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 51,52% dels municipis espanyols comptaven amb menys de 1.000 habitants, és a dir 5.002 amb una població total de 1.459.845 habitants, un 3,12% de la població total d’Espanya. Si ens fixem en aquells municipis de menys de 50.000 habitants estaríem parlant de 7.983 municipis amb una població total de 22.150.046 habitants, gairebé la meitat de la població espanyola.

Per això, és imprescindible començar a definir estratègies d’actuació i començar a posar-les en marxa, prioritàriament avançar en les millores de les infraestructures (carretera, ferroviàries i de telecomunicacions), així com garantir la cobertura dels serveis públics i també de serveis bàsics.

Si important és avui dia poder desplaçar-se amb unes mínimes garanties de seguretat, més important pot arribar a ser la connexió d’Internet o la trucada telefònica. Una carretera uneix pobles, però la fibra òptica et connecta amb el món, per això -sense obviar la imprescindible necessitat de millorar les infraestructures de carretera i de ferrocarril- les infraestructures de telecomunicacions en el món de la digitalització es fa encara més necessàries, sense que l’objectiu de la rendibilitat econòmica sigui l’única font de decisió.

L’aposta de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO (FSC CCOO) és la de la digitalització de la societat adequadament regulada, acordada i en un escenari en què els beneficis siguin compartits, de manera que disminueixi la desigualtat social i s’incrementi la cohesió social per a tots i totes les ciutadanes espanyoles.

L’ús encertat de la digitalització ha de contribuir a reduir les desigualtats econòmiques i socials, de manera que també hem denunciat aquelles actuacions que poguessin posar en perill el repartiment equitatiu dels beneficis de la digitalització de l’economia.

Ningú dubta que la digitalització és imparable. Això ens situa en l’avantsala d’una nova era a nivell global, ja que ens trobem en una nova fase en l’extensió de les TIC a la qual s’uneixen l’augment de la capacitat de computació i de la connectivitat. Les dues formen part d’unes transformacions econòmiques basades en guanys de productivitat, competitivitat i l’enfortiment de l’adequació a la demanda i a les necessitats de la ciutadania.

El desenvolupament de les infraestructures de telecomunicacions juntament amb l’impuls de la R+D+I són les peces bàsiques i imprescindibles per garantir l’avanç en la digitalització de l’economia. Per això, s’ha d’obrir un marc negociador que fixi les estratègies del desenvolupament d’aquestes infraestructures, buscant disminuir i eliminar la important bretxa digital entre territoris que existeix a Espanya.

Des de l’FSC de CCOO entenem que no es pot vincular l’impuls d’aquestes infraestructures només a la rendibilitat econòmica de les operadores de telecomunicacions, sinó que les administracions han d’habilitar mecanismes que garanteixin que la cobertura universal de les xarxes d’alta velocitat sigui real.

Les noves tecnologies podrien tenir el potencial de promoure una major participació de la ciutadania, treballadors i treballadores en el disseny i la prestació dels serveis, però només si s’apliquen de manera que enforteixin la prestació de serveis públics orientada al bé comú i no a la rendibilitat. D’aquesta manera, la digitalització podrà millorar la responsabilitat democràtica i enfortir uns serveis públics de qualitat.

Actualment, ho indica la pròpia Comissió Europea, la fibra òptica és el mitjà recomanat per connectar la xarxa bàsica amb les xarxes secundàries finals per l’accés sense fil 5G i que necessiten xarxes de molt alta capacitat, és a dir velocitats almenys d’1Gbps, per garantir la cohesió territorial, perquè tots els ciutadans en totes les comunitats de tota Europa puguin participar i beneficiar-se del mercat únic digital.

Així mateix, la CE indica que en la majoria de les àrees rurals i remotes, la connectivitat a Internet pot tenir un paper fonamental en la prevenció de la bretxa digital, l’aïllament i la despoblació, en reduir el cost del lliurament dels béns i serveis i compensar parcialment l’allunyament.

Les empreses poden reduir costos mitjançant les videoconferències, l’accés en línia als serveis de l’administració, el comerç electrònic o l’emmagatzematge de dades en el núvol. El desenvolupament rural i l’agricultura moderna es recolzen cada vegada més en aplicacions en línia que serveixen per al seguiment de cultius mitjançant sensors o de suport per al sector turístic i l’ús de drons en el comerç i l’agricultura.

Segons dades de l’anàlisi geogràfica dels serveis de banda ampla i desplegament NGA a Espanya de la CNMC de l’any 2018, a Espanya -encara que som un dels estats amb major extensió de fibra òptica d’Europa- també hi ha aquesta grandíssima diferència entre nuclis de població, l’anomenada bretxa digital de les infraestructures. A títol d’exemple la penetració dels accessos de fibra òptica (HFC DOCSIS 3.0) a Madrid o Barcelona estan sobre els 30 accessos per cada 100 habitants, mentre que en els nuclis urbans de 10.000 a 50.000 habitants està escassament al 10,61% i en els municipis amb menys de 1.000 habitants és del 0,6%.

Com podem comprovar amb aquestes dades, les diferències són abismals i el pitjor és que segueixen augmentant. Per això, des de l’FSC de CCOO, hem proposat en diferents àmbits polítics i socials la necessitat d’implementar mesures per pal·liar aquesta situació. Les administracions públiques, que són les garants d’universalitzar les infraestructures TIC que permeten l’accés als serveis de la digitalització a Espanya (el 5G), han d’apostar per assegurar la xarxa capil·lar bàsica d’aquestes infraestructures.

Però no pot ser només base de subvencions com el Pla PEBA, amb una dotació en l’any 2019 de 150 milions d’€, que només garanteix que s’assoleixin els 30 megues en el 90% dels municipis de menys de 5.000 habitants, ja que aquesta estratègia deixa fora de molts aspectes de la digitalització a aquests municipis.

És necessària la implementació de la fibra òptica (FTTH) en la totalitat dels municipis espanyols, apostar pel futur directament sense passos intermedis que suposin una inversió en infraestructures automàticament obsoletes i que no garanteixen l’accés a les condicions òptimes.

Per a la qual cosa, l’Administració General de l’Estat ha de garantir aquesta cobertura apostant per la qual, des del nostre punt de vista, és l’opció menys costosa i més rendible: dissenyar i realitzar -mitjançant la col·laboració públic-privada (Estat-operadors de telecomunicacions), tota la xarxa de fibra òptica, que garanteixi que aquesta arriba a tots i cada un dels 8.116 municipis que conformen l’Estat Espanyol.

Març de 2020