L’Acció Sindical Global a la Negociació Col·lectiva

 

Isidor Boix

CCOO-Indústria

 

 

Sembla que estiguem tots d’acord en la significació de la globalització, en el seu fort impacte en les nostres condicions d’ocupació i de treball, de vida. I, en canvi, resulta difícil respondre a una senzilla pregunta: “com podem incidir-hi des de la nostra acció sindical?“.

Una jornada d’acció tan important pel seu títol com és el 7 d’octubre, ni més ni menys que una “jornada d’acció sindical mundial pel treball decent“, passa en realitat desapercebuda en la majoria de centres de treball. Per què? És possible que ens sembli difícil influir en les condicions de treball en altres països (alguns a gran distància geogràfica, social i política), fins i tot en les dels treballadors de les cadenes de subministrament de les “nostres” empreses. No obstant això, de tant en tant ens adonem que el que passa en els “nostres” proveïdors pot acabar tenint molta repercussió en les nostres condicions de treball.

Per tot això permeteu-me insistir, un cop més, en la imprescindible necessitat que en la nostra acció sindical diària tinguem present el seu component global. I, en la mesura que la negociació col·lectiva és un instrument clau de l’acció sindical, cal que en ella estigui present l’acció sindical internacional, global. En totes les empreses, però particularment en les empreses capçalera de multinacionals, grans o petites, és a dir en totes aquelles les cadenes de valor, de producció, distribució i vendes de les quals van més enllà del nostre centre de treball. També en aquelles filials amb incidència (empresarial i/o sindical) en l’engranatge de multinacionals.

Vull assenyalar en primer lloc que això s’ha de projectar tant en l’acció sindical en la pròpia capçalera (en les seves relacions amb la direcció empresarial multinacional), com al llarg de tota la seva cadena de valor. Tres són els àmbits en què això és possible, i necessari: 1) en el dels convenis o acords de la capçalera empresarial, 2) en els acords (particularment en forma d’Acords Marc Globals) de la multinacional amb les estructures sindicals supraempresa, essencialment les federacions sindicals europees i internacionals (globals), i 3) en la interlocució social a cada país de la cadena de valor.

Algunes, encara que poques, experiències al respecte són una referència útil.

Per als acords o convenis d’àmbit espanyol cal citar els acords de Michelin sobre la seva cadena de subcontractació relatius a les empreses que la integren, les característiques i les condicions de treball en aquestes. Els de Repsol sobre la seguretat i salut de les contrates de les seves refineries de Puertollano i Tarragona. I els Convenis Generals de la Química (arts. 69 i 70) i ​​del Tèxtil-Confecció (art. 76), en els quals s’estableixen drets d’intervenció sindical en relació amb els compromisos de Responsabilitat Social de les empreses del sector, amb la qual cosa aquests passen així d’unilaterals a negociats en els seus continguts i particularment en la seva aplicació. En el cas del de la Química, essencialment en relació amb els temes mediambientals, i en el Tèxtil-Confecció en relació amb la producció pròpia i la subcontractada. Segurament el principal problema de tots dos Convenis Generals és l’escàs ús sindical que es fa dels drets que s’hi estableixen.

En la negociació supranacional destaca l’Acord Marc Global subscrit per la Federació Sindical Internacional “IndustriALL Global Union” amb Inditex. No és l’únic, hi ha uns 100 al món amb sengles multinacionals, però probablement és el que major abast té pels seus continguts i, sobretot, per la seva aplicació i per la intervenció sindical en la mateixa. Després de 10 anys de la seva signatura i d’alguns més d’acció sindical per part de CCOO (primer FITEQA-CCOO, després CCOO-Indústria) des d’abans de la seva signatura, aquesta experiència pot resumir-se en:

  • 15 anys de treball sindical amb les treballadores i treballadors de les fàbriques d’Inditex a Galícia i els centres de logística de tota Espanya perquè compartissin els objectius de defensa del treball decent en tota la cadena de producció d’Inditex (més d’1.5 milions de treballadors en unes 6.000 fàbriques de 50 països, des de l’Argentina i el Brasil fins al Vietnam i la Xina, passant per Portugal, Bulgària, Romania, el Marroc, Turquia, Índia, Bangladesh, Cambodja…). Perquè assumissin que la solidaritat amb els treballadors de la cadena de producció és també una defensa de les seves pròpies condicions d’ocupació i de treball, i donessin suport al treball sindical federal i internacional al respecte.
  • Informació per part d’Inditex a IndustriALL Global Union (a tota la seva estructura al llarg de tota la cadena de valor) a través de la Coordinació Sindical General exercida per CCOO, de la relació d’aquestes 6.000 fàbriques.
  • Treball amb els sindicats locals dels principals països d’aquesta cadena de producció per organitzar l’acció sindical d’intervenció en l’aplicació de l’Acord Marc, per a la solució dels problemes que es produeixin, així com per a l’exercici del dret reconegut en l’Acord marc d’accés sindical a tots els centres de treball.
  • Visita, conjuntament amb els sindicats locals, d’unes 100 fàbriques (reunions amb les direccions empresarials, amb els representants dels treballadors i individualment amb treballadors) dels països d’aquesta cadena de producció, per conèixer directament aquesta realitat des de les estructures sindicals supranacionals, i establint a més un mètode de treball sindical permanent en cada un d’aquests països.
  • Solució dels problemes detectats relatius a: llibertat sindical (readmissió de sindicalistes acomiadats), problemes de seguretat (prevenció d’enfonsament i incendi de fàbriques, indemnització de víctimes dels accidents produïts), temps de treball (hores extres per sobre dels límits fixats per l’OIT), salaris (abonament dels salaris legals o convencionals del país i obertura de la negociació per salaris “vitals”, indemnitzacions i ocupació en tancaments de fàbriques, cotitzacions a la Seguretat Social)…
  • Seminaris de formació sindical en aquests països per impulsar la iniciativa sindical en l’aplicació de l’Acord Marc. I amb directius de les empreses perquè el coneguin i apliquin correctament.
  • Iniciatives socials i sindicals globals, com l’Acord de Rana Plaza a Bangladesh, al voltant del Sumangali a l’Índia, els refugiats sirians a Turquia…

Partint de les consideracions anteriors, i de la referida experiència sindical, crec que es pot plantejar un esquema per a la iniciativa sindical (per a la reivindicació i negociació amb les direccions empresarials) on major és la nostra responsabilitat, és a dir en l’àmbit de les empreses espanyoles amb projecció transnacional (capçalera o part important de multinacionals), amb l’objectiu d’avançar cap a Acords Marc transnacionals:

  • Mapa industrial i comercial: informació de tots els centres de treball que integren la cadena de valor.
  • Mapa dels Grups d’Interès (col·lectius sobre els quals impacta l’activitat empresarial, en primer lloc els treballadors i les seves organitzacions sindicals) de la multinacional al llarg de tota la seva cadena de valor.
  • Mapa de riscos socials i mediambientals en l’àmbit corresponent.
  • Canals d’interlocució i negociació en tota la cadena de valor, concretant els drets d’intervenció sindical al llarg d’aquesta.
  • Solució de les violacions detectades dels drets bàsics del treball, socials i mediambientals, a través de la interlocució amb els Grups d’Interès afectats, amb permanent presència sindical.
  • Balanç periòdic de l’aplicació dels compromisos empresarials (unilaterals i/o pactats) de Responsabilitat Social.

I per tancar aquestes notes permeteu-me dir en veu alta un desig, i una esperança: que aviat, a més de parlar sobre la globalització i el treball decent en el món puguem presentar ja balanços de l’acció sindical al respecte des de totes les empreses espanyoles en les que podria desenvolupar-se, que són bastantes.

Barcelona, 24 de maig de 2017