Pavlina R. Tcherneva
Bard College i Institut Econòmic Levy
Al 1944, Franklin Delano Roosevelt va advertir: “Les persones que tenen gana i no tenen feina són la matèria de la qual es fan les dictadures”, i va demanar una Carta de Drets Econòmics que assegurés, entre altres drets, el dret a un treball per a cada persona. Aquest dret està gravat en la Declaració Universal de Drets Humans i en les constitucions de moltes nacions, però el mandat segueix sense complir-se.
La Garantia d’Ocupació és una política pública que respon en aquesta crida proporcionant oportunitats d’ocupació amb salaris dignes a qualsevol persona que busqui feina en projectes de servei públic. A diferència dels programes del New Deal de Roosevelt dels anys 30, la Garantia d’Ocupació és un dret permanent. Respon directament a l’eterna amenaça de la desocupació, tant en temps de crisi com en temps relativament pròspers. És un dret d’ocupació legalment exigible per a qualsevol persona que busqui feina i una poderosa política estructural. Estableix sense compromís un nivell de salari digne per a tots els llocs de treball de l’economia i relega l’atur massiu i les recuperacions sense ocupació a les galledes d’escombraries de la història.
La desocupació és una força silenciosa i poderosa en el mercat laboral. Soscava silenciosament la posició de la gent treballadora, motiva les pràctiques de salaris baixos, permet el robatori de salaris, la discriminació, l’assetjament i les males condicions de treball. Quan els llocs de treball són escassos i milions de persones no poden trobar cap oportunitat d’ocupació, les proteccions a l’ocupació i les lleis de salari mínim es debiliten.
La Garantia d’Ocupació aborda aquests problemes, establint una opció pública d’ocupació, una xarxa de seguretat laboral per a aquells que no poden trobar feina en el sector privat. Com a tal, el paquet de beneficis salarials que proporciona es converteix en la norma laboral per a l’economia en el seu conjunt. Aquells que pateixen pobresa salarial i condicions de treball difícils, tenen una “sortida”, una oportunitat d’ocupació alternativa en el sector dels serveis públics. El salari de Garantia d’Ocupació pressionaria a les empreses privades perquè igualin el conjunt de beneficis salarials que figura en el programa per retenir els treballadors. Eleva el salari mínim, millora la distribució dels ingressos i enforteix el poder de negociació col·lectiva.
La Garantia d’Ocupació és també una poderosa política d’estabilització macroeconòmica. Sota l’status quo, els treballadors són sempre les primeres víctimes quan els beneficis, les vendes i el creixement s’alenteixen, ja que perden els seus treballs i ingressos. La Garantia Laboral elimina la desocupació involuntària en proporcionar una oportunitat d’ocupació amb un salari base en espera. El programa s’ampliaria a les recessions (a mesura que els aturats accepten treballs d’ocupació en el sector públic) proporcionant l’estímul necessari per recuperar l’economia, i es reduiria en les expansions (a mesura que les persones fan la transició cap a l’ocupació a el sector privat). Actualment, els treballadors perden els seus llocs de treball en massa durant les recessions i esperen sense feina durant les llargues i prolongades recuperacions trobar oportunitats d’ocupació, que mai arriben en nombre suficient per donar feina a tots els aturats. Amb una garantia d’ocupació, les economies ja no toleraran la desocupació massiva i els enormes costos socials que comporta.
Abordar la desocupació és responsabilitat del sector públic. Els costos en què ja incorre són molt grans: des dels costos financers directes dels programes de lluita contra la pobresa, passant per la pèrdua de producció i ingressos, l’augment de la mortalitat i el deteriorament de la salut dels aturats i les seves famílies, fins el retard en el creixement i els resultats educatius dels seus fills.
Mentre tolerem l’atur massiu, les societats s’enfronten a necessitats agudes i urgents. Hi ha deserts de salut pública a Europa i deserts de menjar als Estats Units. La crisi climàtica està devastant tots els racons del món amb inundacions, incendis, sequeres i tempestes sense precedents, i no hi ha escassetat de treball important que es necessiti fer. Ja estem pagant els costos socials i econòmics de la desocupació i la negligència mediambiental. I el preu és molt alt. És hora d’abandonar l’statu quo. La desocupació és una opció política i podem triar de manera diferent garantint oportunitats d’ocupació amb salari digne a aquells que ho necessitin.
Pavlina R Tchernevam, El Cas per a una Garantia d’Ocupació (2020) Cambridge, UK, Premsa Política
Octubre 2020