Joaquín Nieto
Director de l’Oficina de l’OIT per a Espanya
La globalització ha obert una nova era per a l’economia, el treball i la societat; una època de turbulències i de ràpides transformacions que generen desafiaments sense precedents per al món del treball.
El món s’enfronta dificultats econòmiques, ambientals i socials molt severes, la pobresa i la desigualtat semblen difícils d’eliminar, hi ha una recrudescència de les tensions geopolítiques i una exacerbació dels conflictes. La sensació d’inseguretat és palpable en diversos punts del planeta. Tot això en un context de crisi climàtica i mediambiental que de no resoldre’s pot portar al planeta un col·lapse socioambiental de proporcions inimaginables.
L’Organització Internacional del Treball ha tractat de respondre inicialment a aquests desafiaments amb les polítiques emanades de la Declaració OIT sobre la Justícia Social per a una globalització equitativa, adoptada a Ginebra per la Conferència Internacional del Treball de caràcter tripartit al juny de 2008. La Declaració reafirma els valors OIT i el paper que desenvolupen per contribuir al progrés i la justícia social en el context de la globalització i promou el treball decent a través de quatre objectius estratègics: ocupació, protecció social, diàleg social i principis i drets fonamentals en el treball. És un punt de partida, però segurament insuficient.
La situació requereix a més en primer lloc un enfocament multidimensional i una agenda global, els problemes de la feina no es resoldran sense canvis en les polítiques econòmiques socials i mediambientals. I requereix també una perspectiva de futur en el mitjà i llarg termini per definir el futur de la feina que volem.
Quant al primer, des de 2015 hi ha un programa multidimensional i multilateral de desenvolupament: tots els països del món, a través del sistema de Nacions Unides s’han compromès a donar una resposta de conjunt als desafiaments del nostre temps amb una Agenda comú per a 2030: els Objectius de Desenvolupament sostenible, que busquen la pau i la prosperitat per a les persones en un planeta ambientalment sostenible. Són 17 objectius i 169 metes que inclouen compromisos per afrontar la pobresa, les desigualtats de tot tipus, els drets laborals, la protecció ambiental… que conformen el programa més transformador que mai hagi adoptat la humanitat al llarg de la seva història. En aquest programa, en el qual tots els objectius i metes estan interconnectats, l’objectiu de treball decent per a tots ocupa el lloc que mereix centrant les metes previstes en l’Objectiu núm. 8. Però és una agenda que només es complirà si la societat civil a totes les regions i països del món és prou exigent com per aconseguir que els governs compleixin amb aquests compromisos.
Pel que fa al futur del treball, començarem per constatar que la feina està en una cruïlla. D’una banda persisteixen els efectes de crisi recents que han deixat un rastre d’atur persistent amb 200 milions de desocupats, 74 milions joves menors que busquen una feina i no en troben, i d’ocupació vulnerable, amb un 60% de treball informal; mentre encara hi ha situacions intolerables, com la dels 168 milions de nenes i nens atrapats en el treball infantil o les 21 milions de persones sotmeses a l’esclavitud moderna del treball forçós. Algunes d’aquestes situacions venen millorant, com el treball infantil que està remetent, d’altres com la desocupació semblen haver arribat per quedar-se.
En aquest context, s’estan donant canvis molt profunds que caracteritzen la societat del nostre temps, que preocupen i generen incertesa.
L’impacte de les noves tecnologies, l’envelliment de la població, els fluxos migratoris, els efectes del canvi climàtic, els canvis en les relacions de treball, els nous rumbs de la globalització i els seus efectes sobre l’ocupació i la producció són alguns dels factors de canvi que alimenten les discussions sobre el futur del treball.
D’on sortiran les ocupacions del futur? Com seran aquests llocs de treball? Arribaran per a tothom? Viurem millor? Les preguntes són moltes i l’interès per respondre-les és creixent, ja que el treball és un component essencial en les vides de les persones i fonamental en l’organització de la societat.
En aquest món amb 200 milions de desocupats, 74 d’ells joves, cada any s’incorporen al mercat de treball 40 milions més de joves. Es necessiten crear uns 600 milions de nous llocs de treball per atendre aquesta demanda. No és tasca fàcil, però aquest és, al costat del canvi climàtic, el desafiament més decisiu del nostre temps.
Espanya no és aliena a les incerteses sobre el futur del treball. Després de sis anys de crisi l’economia espanyola porta catorze trimestres consecutius de recuperació econòmica encaminant cap a una recuperació econòmica rellevant, que en breu arribarà a les xifres de PIB d’abans de la crisi i ha permès reduir la desocupació, si bé els reptes encara són importants. La desocupació és encara elevat i persistent, falta molt per arribar als nivells d’ocupació previs a la crisi; preocupa la disminució en la qualitat dels llocs de treball; i la pobresa i la desigualtat continuen latents. Així doncs, es presenta un panorama de recuperació econòmica sense recuperació social.
En aquest context, si el futur del treball és un assumpte d’interès a tot el món, ho és encara més a Espanya. El debat sobre el treball i el seu futur és part de les converses diàries i de les preocupacions de moltes persones; segons les dades del CIS, la més important.
Des de l’OIT afrontem amb realisme les noves idees, conceptes i desafiaments en el món del treball i en la seva governança. El mercat de treball en el 2017 és molt diferent al que hem viscut en les passades dècades. No obstant això, no és moment per al pessimisme que transmet la idea que la tecnologia i la robotització suposaran la fi del treball, i que els canvis demogràfics faran impossible la protecció social i el sistema de pensions. Menys encara és el moment d’acceptar la desigualtat com a inevitable.
Les transformacions tecnològiques en curs, incloent-hi la robotització, obren també les possibilitats per fomentar un altre model de desenvolupament, no basat en el creixement il·limitat de l’ús dels recursos ambientals i energètics, sinó en l’atenció a les persones, la creació d’ocupació i la possibilitat de resoldre problemes socials de fons. Tot dependrà de si es redistribueixen o no els beneficis de derivats de l’augment de productivitat dels avenços tecnològics i la robotització, i de si s’organitza o no una transició justa a través del diàleg social.
Caldrà començar identificant els riscos, per evitar-los; i les oportunitats, per aprofitar-les. Aquest és el sentit de la Iniciativa del centenari de l’OIT relativa al Futur del Treball, que té com a objectiu no només identificar els factors de canvi i els seus possibles efectes, sinó també trobar el camí per donar-li forma al futur de la feina que volem.
L’OIT, després de gairebé cent anys d’història que es compliran el 2019, s’ha plantejat molt seriosament la necessitat d’impulsar la reflexió sobre el futur de la feina, buscant conclusions i resultats sòlids que permetin renovar el seu mandat en favor de justícia social per al món del treball per als propers cent anys. Fins ara, la resposta a la Iniciativa ha estat molt reveladora sobre la importància que té aquest tema, ja que en almenys 160 estats membres ja s’han realitzat diàlegs sobre el futur del treball. La temàtica és immensa, per això s’han ordenat en quatre les converses per facilitar el debat:
- Treball i societat. La primera conversa, sobre treball i societat, tracta sobre el lloc del treball en les persones i en la societat i sobre la influència i l’impacte dels canvis socials, tecnològics, demogràfics i mediambientals sobre el treball, que estan convulsionant la connexió tradicional entre treball i societat. Aquesta conversa examina també, des d’una perspectiva d’equitat i justícia social, com les societats podrien gestionar les diferents possibilitats del futur en un món d’individus les diferències dels quals en gènere, edat, educació, estatut de migració, recursos financers, i moltes altres característiques són tan decisives.
- Treball decent per a tothom. La segona conversa gira com crear treballs decents per a tothom. Els aspectes qualitatius i quantitatius de les ocupacions són la major preocupació. Aquesta conversa revisa les interaccions entre les innovacions tecnològiques, les transformacions estructurals, el desenvolupament econòmic i el canvi social i com aquests processos interconnectats poden donar forma al futur del treball, en particular en relació a la necessitat de tenir polítiques de llarg abast per crear més i millors llocs de treball.
- L’organització del treball i la producció. La tercera conversa és sobre l’organització del treball i de la producció. Si bé noves formes de producció i les cadenes de subministrament global poden generar major eficiència en els negocis i oportunitats per als treballadors, també poden contribuir a la precarització de l’ocupació.
- La governança del món del treball. Finalment la quarta conversa, sobre la governança de la feina, com la societat pot respondre a l’erosió dels marcs regulatoris establerts, en particular considerant quan es necessiten noves o diferents estructures de governança per regular el món la feina de forma efectiva; i el paper que hauran de dur a terme els agents tripartits, l’administració laboral, les lleis i institucions laborals, les organitzacions d’ocupadors i de treballadors, la negociació col·lectiva i el diàleg social.
La Iniciativa sobre el Futur del Treball de l’OIT, cal reiterar-ho, no pretén quedar-se en un diagnòstic sociològic de la situació i de les seves tendències per brillant que sigui, sinó comprendre la dinàmica dels canvis en aquest món globalitzat i canviant per configurar el futur del treball que volem.
Barcelona, 24 de maig de 2017