Juan Del Campo Vera
Membre de la Comissió Executiva de la FSC estatal
No podem començar aquesta anàlisi sobre el transport públic sense fer esment a una de les premisses defensades per la Unió Internacional de Transport Públic – UITP, i amb el qual coincidim plenament des de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO.
La inversió en el transport públic defineix
la mobilitat del futur i genera un valor que
triplica o quadruplica la inversió inicial.
En parlar de transport públic, la majoria de nosaltres entenem per tal “el transport de viatgers” d’un lloc a un altre, en el qual els propis usuaris no són propietaris d’aquests mitjans de transport, i per tant estan subjectes a la xarxa de transport, rutes, horaris i freqüències prèviament establertes. Les definicions donades per autoritats i experts en la matèria, afegeixen a més al propi transport de viatgers, el transport “béns”. En tot cas, cal remarcar que el transport públic i en el seu cas el transport privat, està lligat i és totalment dependent de les infraestructures existents en cada país, de manera que les decisions polítiques dels governs sobre l’aposta per una o una altra modalitat de transport, condicionarà la qualitat i amplitud del servei públic de transport.
Hi ha raons socials, mediambientals, energètiques i econòmiques, que justifiquen que el transport ha de ser un servei públic, i per tant ha de formar part de les polítiques que posin en marxa el Govern per afavorir la integració social i el creixement equilibrat a tot el territori, potenciant i mantenint les infraestructures i mitjans que permetin el seu desenvolupament i creixement. Entre altres raons podem assenyalar les següents:
- Sense un transport públic, els sistemes de trànsit tant de viatgers, com de béns es col·lapsarien sobretot a les grans ciutats, es reduiria la mobilitat i perjudicaria clarament la qualitat en el nostre nivell de vida, i especialment del medi ambient, contribuint de forma fefaent a la reducció dels gasos hivernacles.
- El transport públic garanteix la cohesió social, afavorint la mobilitat per a totes les ciutadanes i ciutadans a preus assequibles, permitidores la seva plena participació en la vida social, i el gaudi dels drets i deures que tenim com a persones.
- A més garanteix la participació en la vida social de col·lectius amb dificultats, incapacitats, majors d’edat…, mitjançant unes infraestructures i vehicles adaptats a les seves demandes específiques, que pel seu cost d’inversió i manteniment han estat cobertes per les diferents administracions.
- El transport públic afavoreix el creixement i dinamització econòmica, contribuint de manera efectiva a reduir els costos associats a la congestió del trànsit sobretot en les grans ciutats.
- Les inversions necessàries per crear i mantenir unes infraestructures que permetin un transport eficient i intermodal és font d’una generació d’ocupació directa, i no hi ha dubte d’ocupació indirecta per l’augment de la competitivitat que s’injecta de manera transversal a la capacitat productiva del país .
Davant d’aquestes raons cal que el Govern i les administracions responsables, amb competència en el disseny del model de transport públic que volem defineixin:
- Una política global a nivell estatal sobre les diferents modalitats de transport, la intermodalitat i la combinació d’aquests per garantir un transport públic eficient i de qualitat, conformant un xarxa de maneres i línies complementàries, que podrien incloure línies rendibles i no tan rendibles .
- Avaluació de necessitats i priorització pressupostària, tenint en compte que el disseny d’una xarxa de transport públic es basa en criteris de solidaritat.
- L’aposta pel reconeixement del paper del transport públic, tant en l’àmbit rural com urbà, en la vida social i econòmica dels nostres pobles i ciutats.
- Establiment dels paràmetres que defineixin la qualitat, quantitat del servei a oferir, i la fixació de l’índex de cobertura en funció de les tarifes i preus a aplicar en el seu ús.
- La combinació d’una xarxa de transport públic, amb l’aparició de nous hàbits relacionats amb l’economia col·laborativa i l’ús del transport compartit.
- L’aposta per polítiques d’innovació i desenvolupament, que implicaran canvis tecnològics en els vehicles, fent-los més segurs i requerint dels conductors altres habilitats i competències, probablement molt diferents als requisits actuals per a l’exercici de l’ocupació laboral de conductor o pilot ja sigui d’avions, trens, autobusos, vaixells o cotxes.
Arribats a aquest punt de l’anàlisi, és obvi que l’aposta per un transport públic que garanteixi la mobilitat, el manteniment i creixement de pobles i ciutats necessitarà d’aportacions i finançament públic per poder oferir aquest servei a uns preus assequibles per a la ciutadania, que requereix una anàlisi equilibrada en la imputació del cost/benefici, tant per raons econòmiques (gestió de plusvàlues, menor accidentalitat, hores perdudes en embussos, creació d’ocupació i generador de creixement econòmic), com per raons socials (distribució de la renda, fixació de la població, economies familiars precàries).
Tampoc podem obviar els reptes que suposarà per al sector del transport, i per al disseny d’una xarxa de transport públic, les implicacions de la digitalització econòmica, el big data, l’Internet de les coses i la interconnexió dels diferents terminals que suposaran avenços en la seguretat i independència dels vehicles, capaços de conduir autònomament reconeixent recorreguts i aprenent a actuar davant les diferents circumstàncies que puguin sorgir-li en la conducció. El paper dels treballadors i treballadores en el sector i la seva qualificació variés radicalment passant de ser un subjecte actiu, a exercir un paper de supervisió i avaluació.
En tot cas és a la figura del “conductor o pilot”, en qualsevol modalitat de transport ja sigui marítim, aeri o terrestre, sobre la qual cau la responsabilitat de les nostres vides quan ens convertim en viatgers. Treballadors i treballadores als quals cada vegada se’ls exigeixen més requisits i titulacions per al desenvolupament de la seva activitat laboral, mentre que els vehicles són cada vegada més segurs i independents. Als que les empreses del sector, especialment les que operen en àmbits internacionals els obliguen a treballar sota normatives i condicions laborals del país que més convingui a l’empresari, és el conegut dúmping social, sotmetent-los a rutes, horaris i càrregues de treball que difereixen dels estàndards recomanats per a un transport segur i unes condicions laborals dignes. Empreses en els quals els objectius de rendibilitat tenen prioritat sobre els criteris de qualitat i seguretat, tant per als viatgers com per als treballadors i treballadores.
Per a la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, l’aposta per una xarxa de transport públic ha d’anar acompanyada del desenvolupament d’un disseny eficient i de qualitat, i així mateix, sota el respecte i potenciació d’unes relacions laborals que garanteixin la prestació del servei amb unes condicions que afavoreixin la màxima seguretat tant per als usuaris com per als treballadors.
Madrid, 6 d'octubre de 2016