Pau Llorens
Secció Sindical Alliance Healthcare (Polinyà)
El Tractat de comerç transatlàntic i d’inversions (TTIP, segons les sigles en anglès) és una proposta de crear l’àrea comercial i econòmica més gran del món. Ho estan negociant el comissari europeu de Comerç, el Sr. Karel de Gutch, i el secretari de Comerç dels EUA, el Sr. Michael Froman. Actualment, ja s’han celebrat sis rondes negociadores, els continguts de les quals han estat confidencials fins fa molt poc. Tanmateix, ja s’han produït mobilitzacions ciutadanes en contra de la seva aprovació, així com una opinió a favor del Partit Demòcrata als EUA i dels grups popular, socialista i liberal al Parlament Europeu.
Actualment les exportacions europees als EUA són de 356.800 milions d’euros, i les dels EUA a la UE, de 457.100 milions d’euros. El think tank ECIPE diu que les exportacions europees creixerien entre un 7 i un 18%, i les nord-americanes, entre un 8 i un 17%. El 2012, a Espanya, van exportar als EUA 23.400 empreses, de les quals 18.015 van vendre menys de 50.000 euros.
L’augment de les exportacions mútues no suprimiria els aranzels duaners, que ja són molt baixos. Els EUA deixarien d’ingressar 67.100 milions d’euros, i els estats de la UE, 68.600 milions d’euros, amb la consegüent pressió sobre el pressupost d’Hisenda. El major augment de les exportacions vindria per l’harmonització regulatòria i de certificacions a partir del principi de “reconeixement mutu” pel qual cada part dóna per bones les garanties de l’altra.
La Fundació Bertelsman diu que la renda dels europeus creixeria un 6,6% i que a Espanya es crearien uns 150.000 llocs de treball i a la UE, 2.000.000.
La indústria farmacèutica espanyola va vendre als EUA, l’any 2012, un valor de 595.567.000 euros.
El principi de “reconeixement mutu” faria un gran favor als costos d’investigació i producció americans, ja que aquests són més baixos que els mateixos requisits a la Unió Europea.
Els nord-americans volen tenir patents per més de vint anys, retardar l’entrada de genèrics, limitar la informació dels assaigs només a la seva eficàcia, reduir requisits per a noves patents, introduir-se en els organismes de l’Estat que fixen preus de medicaments i, fins i tot, establir normes pròpies per al registre, la qualitat i la seguretat al marge de l’OMS i, per fi, crear un comitè entre la indústria i els governs per fer un seguiment del tractat.
Tot això talla la política actual del Govern de control, limitació i eficàcia del servei públic de medicaments, ja que deixaria en mans privades els preus i l’abastament d’aquests, i suprimiria, per tant, un dret universal al nostre país.
No només hi ha desigualtat de costos per investigació, també en costos salarials. Si bé els costos espanyols són una mica més baixos que els americans, és cert que els EUA no han signat sis dels vuit acords fonamentals de l’OIT i, a més, si la seva producció estigués deslocalitzada a Mèxic (amb qui tenen signat un altre tractat de lliure comerç) no hi hauria comparació possible. És a dir, la desregulació i els salaris poden ser un element de desigualtat en contra de la UE, és a dir de dúmping.
Si els laboratoris productors poden augmentar lliurement el preu dels medicaments i servir-los a qui vulguin, el paper del magatzem majorista de farmàcia quedarà afectat pel que fa al finançament dels estocs i a possibles desproveïments, a la vegada que hi haurà una disminució en la seva xifra de vendes. També haurà de fer front a una caiguda de la demanda de la Seguretat Social pública i a un menor poder negociador davant de les grans multinacionals.
La liberalització dels mercats també pot portar-nos les cadenes de farmàcies de propietat d’asseguradores o inversors, amb el consegüent enfonsament del model actual de farmàcia a Espanya. Els grans fons d’inversió, de pensions i altres inversors poden voler l’apetitós pastís del medicament espanyol.
Les farmàcies espanyoles gaudeixen d’una protecció legislativa coherent amb un sistema públic i universal de sanitat. Si el tractat s’aprovés, cal esperar la seva conversió en empreses que competiran entre elles i també amb els grans inversors i les asseguradores, és a dir, s’enfronten a la desaparició del model actual.
El TTIP farà irreversibles les privatitzacions parcials fetes fins ara i s’obrirà a la competència un sector públic que està sent molt mal tractat pel Govern del PP i CiU, cosa que comporta unes perspectives molt negres si no ho impedim.
El TTIP imposarà la llei del més fort, el de les multinacionals, majoritàriament nord-americanes.
El TTIP farà més gran el negoci d’alguns grans inversors i PERJUDICARÀ LA SALUT PÚBLICA UNIVERSAL I DE QUALITAT.
DIGUEM NO AL TTIP!
VOLEM UN REFERÈNDUM EUROPEU!
SÍ A LA SANITAT PÚBLICA UNIVERSAL I DE QUALITAT!
NO A LES PRIVATITZACIONS!