Esther Avila
Secretària General FSC Extremadura
Per a una societat que se sustenta cada vegada més sobre la contínua competitivitat en qualsevol àmbit de la vida, seria una quimera pretendre que aquesta madurés obviant el corporativisme. La nostra cultura del reconeixement, de necessitats imposades no essencials i d’allò irracional més i més sense saber molt bé per què, ens aboca a la recerca de suports que ens facilitin la consecució dels nostres èxits.
En qualsevol nivell al llarg de la nostra vida tenim la possibilitat de veure’ns reflectits en aquests exemples, encara que no necessàriament per imposició social, normalitzant de manera superlativa allò del “primus inter pares” fins al punt d’incentivar a l’individu des de la més tendra infància pel simple fet d’aconseguir-ho, en lloc de el sa foment de la participació i del gaudi del seu desenvolupament i la indicació de la resta de possibilitats que aporta la vivència del procés.
Una vegada que aquesta necessitat de reconeixement, valoració pública, necessitats materials o immaterials es troba tan interioritzada com per convertir-se en part indissoluble de la persona, és evident que influirà decisivament en les decisions necessàries que portin a aquest fi i les accions que desenvolupi al llarg de la seva vida en aquest sentit. Així les coses, és inqüestionable que qualsevol persona que tingui definit aquest objectiu buscarà l’obtenció d’aquesta recolzant-se en altres actors sempre que això garanteixi o faciliti la seva consecució.
D’altra banda, cada dia comprovem que un grup de persones organitzades i ben orientades pot aconseguir un gran nombre d’encerts en benefici propi o de tercers. No obstant això, reconeixent en això el corporativisme, el biaix de la defensa d’interessos (del grup o sector professional) que li són propis i que a priori no hauria de tenir una altra connotació més enllà de la de ser una altra reivindicació, s’allunya, per pròpia definició, d’una causa favorable a tercers en no considerar les implicacions o perjudicis que poguessin causar-los.
I en aquest punt comença a assenyalar-se la prosperitat de la confrontació que deriva de l’auge d’aquests corporativismes, que portats a l’àmbit sindical augmenten exponencialment a l’atzar no només de les condicions laborals que es reivindiquen, sinó també d’altres interessos quan es tracta de sindicats corporatius.
Aquest corporativisme, fins i tot en l’àmbit intern d’un sindicat de classe, encara pot contribuir a la consecució dels principis bàsics del moviment sindical, sempre que no s’abandoni la lluita pels interessos de la classe obrera (tota), la unitat sindical, i a més mantingui la seva independència política i la indispensable democràcia interna en la seva estructura i funcionament. El parany de l’individualisme i la competència han debilitat en excés aquests principis bàsics del moviment sindical, que han de continuar sent la rosa dels vents a la nostra carta de navegació, permetent-nos mantenir la identitat de classe de què ens nodrim.
No obstant això, no és tasca senzilla unir l’interès conjunt de molts col·lectius immersos en la rutina de primer allò meu, coneixedors de la seva capacitat com a lobby de pressió en àmbits determinats i immiscuïts per la inèrcia social al món més individualista que fins avui s’ha conegut. Convindria per tant buscar la manera de tancar l’aixeta que s’obre amb aquesta actitud de defensa a ultrança de la solidaritat interna dels interessos dels membres d’alguns col·lectius, que podria retallar les possibilitats respecte d’altres amb els quals es compartís àmbit o context reivindicatiu. Avui se segueixen assenyalant determinades diferències entre persones treballadores on no hauria d’haver i hem d’evitar en tot el possible, traslladar a l’intern del món sindical la confrontació, la crispació i els extrems que s’han instal·lat a la societat, que més enllà d’intercedir per un bé comú de i per a la ciutadania, ho fan just pel contrari.
Som fidel reflex de la societat en què vivim i ens queda per realitzar un intens treball pedagògic, dins i fora de l’organització, que ens reverteixi a la importància del significat de la solidaritat dins la nostra pluralitat (intrínseques ambdues al sindicalisme de classe que a estones hem perdut de vista entabanats pel sistema) i dels principis sobre els quals se sostenen les CCOO.
Maig de 2021