Xavier Navarro
CCOO, planteja passar a l’ofensiva, una necessària ofensiva, però quin és l’abast, què es considera per ofensiva? D’acord amb les paraules de Javier Pacheco (nou secretari general de CCOO de Catalunya), de diferents membres de la direcció de la Confederació de CCOO amb Ignacio Fernández Toxo al capdavant, i d’Unai Sordo (candidat a la secretària general de la Confederació ) estaríem davant d’una proposta que va més enllà del que, potser, alguns hagin entès o volgut entendre.
Segons les paraules d’algun dels anteriorment nomenats, el concepte d’ofensiva que es planteja, fa referència a diversos elements, tots ells d’acord amb “l’ésser” de CCOO, però seria molt necessari explicitar-ho molt més.
Elements que conformen l’ofensiva:
- Recuperació de les condicions laborals: recuperar el salari i el conjunt de drets deteriorats i que, en molts àmbits, alguns d’aquests drets estan en la seva mínima expressió. Es tracta d’aconseguir convenis col•lectius, pactes i acords, que permetin la recuperació del conjunt de condicions laborals i socials. És el moment de recuperar el que se’ns havia arrabassat.
Fer possible aquest objectiu requereix una organització mobilitzada, tensionada, amb dosis de més federalitat i confederalitat ja que un conflicte, per petit que sigui, és el conflicte de tots i totes, i sobretot necessita una organització més àgil. El binomi mobilització-negociació és més necessari que mai. Combatre la precarietat, la desigualtat, totes les desigualtats i generar ocupació és part molt important d’aquest aspecte de l’ofensiva.
Avancem, potser no tot el que voldríem, però hem de ser capaços d’entendre i comprendre la importància d’aquests avenços, tant per allò aconseguit com pel que signifiquen de fallida del negacionisme de la negociació col•lectiva i els drets laborals. És en aquest context que hem de valorar l’Acord per a l’ocupació pública assolit el març, el qual, a més del seu contingut, marca una tendència en la línia del que planteja el sindicat. L’organització amb majúscules, el sindicat, mobilitzat, ha de fer possible seguir avançant, perquè regals no n’hi haurà.2- Drets de ciutadania: el sindicat ha d’elaborar, proposar i actuar en els àmbits socials i de polítiques generals, la dels drets de la ciutadania. Mai ha deixat d’actuar però ha de rellançar i emfatitzar la seva actuació. Seguir actuant des de la confluència social i política, elaborant propostes, buscant el consens ampli, des de la mobilització. Proposta, consens, mobilització per recuperar, consolidar i desenvolupar drets. Aquest és el paper sociopolític del sindicat, paper que tant preocupava, des dels orígens de CCOO, als nostres antagonistes.
Per enfortir aquesta actuació, absolutament necessària, el sindicat ha d’estar mobilitzat i tensionat, però sobretot ha de portar el debat polític, de les polítiques necessàries, als diferents centres i àmbits laborals.3- Disputar l’hegemonia cultural i ideològica: teixir aliances, impulsar diàlegs amb diferents sectors capaços de generar opinió. Un diàleg des de la crítica lleial, per afavorir que el treball, el món del treball, recuperi la centralitat en el debat polític i social. Generar les suficients complicitats amb l’àmbit universitari per dotar les diferents propostes el valor i el caràcter intel•lectual i la respectabilitat acadèmica, i ser capaços d’influir socialment i políticament, disputant l’hegemonia als nostres antagonistes.
El món de la cultura, de la creació, de l’elaboració de pensament, ha de veure en el sindicalisme de classe un veritable aliat, i el sindicalisme de classe ha de mantenir amb ells un diàleg constant, afavorint aquesta aliança.4- Afavorir l’alternativa política: el sindicat, amb la seva mobilització, la seva activitat sociopolítica i el seu treball en la disputa de l’hegemonia ha de poder afavorir les alternatives necessàries per al canvi polític. El sindicat no pretén ser ni crear una opció política, però sí generar, amb la seva actuació, l’efecte catalitzador dels diferents agents polítics que han de conformar el canvi i l’alternativa política.
Mobilització social, intervenció sindical i política no poden mirar-se de reüll, s’han de reconèixer i interactuar des de l’autonomia de cadascú. Podem anar derrotant, amb la força mobilitzadora i la negociació col•lectiva, aspectes de les reformes laborals, però necessitem l’acció política per a la seva derogació.5- Construir l’alternativa social, un nou model social: avançar cap a la construcció d’un altre model social, sumant idees, propostes, experiències, elaborant propostes de cogestió de sectors econòmics, de democratització profunda de l’economia, de més democràcia, d’una democràcia ampliada , ja que a més democràcia, més drets i avenços socials. No en solitari, evidentment, però sí impulsant el debat, la proposta. El sindicat ha de formar part, ha d’impulsar el debat i la proposta. Aquest és un objectiu estratègic del sindicalisme de classe. Sumar, avançar, disputar l’hegemonia, construir l’alternativa.
Hem de ser conscients dels profunds canvis que es produeixen en les forces productives i les relacions de producció. La globalització i la digitalització són fets inexorables, irreversibles. Aquest és el marc en el qual ens trobem, on hem d’intervenir amb actuacions que permetin canviar el nostre present i iniciar el treball per a un futur diferent. Un món globalitzat, on s’han produït i es produiran profunds canvis de caràcter tecnològic, social, econòmic i cultural, on el neoliberalisme és absolutament hegemònic; el posicionament i la intervenció de l’esquerra social, del sindicalisme, ha de ser fruit de l’anàlisi respecte de les afectacions en totes les esferes de la quotidianitat. És imperiós.
Amb aquest nou número de PERSPECTIVA (Núm. 10) dedicat a “la globalització” volem aprofundir en l’anàlisi, en el debat necessari, i ser útils per a l’elaboració de la proposta i l’acció. Un debat, en el qual conviuen postures diverses, algunes de les quals no compartim, ja que el simple desenvolupament de les forces productives no ens porta al postcapitalisme com afirmen alguns, simplificant la seva argumentació. No obstant aquestes postures existeixen, es publiquen i s’argumenten, i no les anem ni a negar ni a obviar.
El conjunt d’articles plantegen elements importants a considerar, a rebatre en algun cas, però tots ells fan aportacions des d’àmbits diferents (el món acadèmic, la política, el sindicalisme, l’activisme), i analitzen diferents aspectes, amb la intenció de ser útils per a la construcció d’una alternativa programàtica i pràctica a la globalització neoliberal que és la que s’està desenvolupant.
Barcelona, 24 de Mayo de 2017