Laura Campos
Alcaldessa de Montcada i Reixac
Retards, afectacions, talls, incidències, avaries… dissortadament aquestes paraules han passat a formar part del vocabulari diari dels usuaris del transport públic, concretament del servei de Rodalies i Regionals arreu del territori.
Catalunya compte amb 457 km de vies i 109 estacions que necessiten d’inversions i manteniment periòdic que no s’està fent. De fet, la xarxa ferroviària actual és pràcticament la mateixa que hi havia fa 20 anys!! Els 4.000 milions d’euros de l’ambiciós Pla de Rodalies 2008-2015 havia de donar resposta a molts dels problemes endèmics de la xarxa i anava a servir per modernitzar les infraestructures, construir noves estacions i intercanviadors, descongestionar alguns colls d’ampolla, donar cobertura a 80.000 habitants més, augmentar la capacitat comercial, reduir el temps dels viatgers…Però la realitat ha estat que el Pla de Rodalies va quedar en un calaix i el grau de compliment d’aquestes inversions a dia de d’avui és de tan sols un vergonyós 16,20%. Insuficient i inacceptable.
Aquest llistat d’incompliments sistemàtics de les actuacions previstes, sumat a la manca de manteniment, ha agreujat, encara més, el ja delicat estat de salut de la nostra xarxa pública ferroviària. Afeblida i envellida, qualsevol petita incidència suposa el col·lapse total del servei. I és que com bé diu el refranyer català “del gos flac no s’apeguen més que puces” i aquests darrers mesos se’ns han “apegat” en concret, 126 “puces” més: els 126 Punts de Limitació Temporal de Velocitat (LTV) que de forma continuada provoquen les principals incidències.
A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú se li escapa que la greu i caòtica realitat que patim a diari a Catalunya no és fruit de l’atzar ni és gratuïta, sinó que més aviat és la conseqüència directa d’una clara voluntat i intencionalitat política i per tant també una qüestió de prioritats. Els darrers plans d’infraestructures del Ministeri han estat només catàlegs de grans obres faraòniques que en molts casos responien més a interessos especulatius que no a donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Malgrat que la majoria de la població es desplaça en tren per anar a treballar, les polítiques d’inversions han prioritzat l’ AVE i els aeroports en els que no aterren avions, en detriment del transport que utilitzem el 95% de la població. Les dades parlen per sí soles: 48 milions de passatgers anuals utilitzen les xarxes de Rodalies en front dels 2,42 milions que utilitzen la llarga distància.
Milers de treballadors i treballadores del país pateixen aquests greuges diaris en el que considero és una agressió als drets més bàsics de la classe obrera i dels sectors populars contravenint a més el principi, l’objectiu i la funció primordial d’un servei bàsic com el transport públic: permetre la lliure circulació de persones.
I és que els treballadors i treballadores són el principals afectats d’aquest despropòsit que sovint es tradueix en la pèrdua de plusos de puntualitat, en haver d’allargar les jornades laborals dificultant així la conciliació familiar (te’n vas més aviat de casa i tornes més tard del que tocaria), l’angoixa per la por de perdre el lloc de treball agreujada per la vulnerabilitat laboral en la que es troba bona part de la ciutadania amb contractes precaris i temporals… són només alguns exemples de les conseqüències directes al conjunt de treballadors i treballadores dels incompliments de les inversions.
A més, la manca de fiabilitat i desconfiança en el servei, està provocant un significatiu augment del vehicle privat. És necessari doncs per reduir la contaminació a l’Àrea Metropolitana i combatre el canvi climàtic millorar el nombre d’usuaris del transport públic i per tant la qualitat del servei de Rodalies.
Així mateix el desenvolupament industrial de Catalunya exigeix un servei ferroviari pel transport de mercaderies eficient amb el Corredor del Mediterrani com a projecte emblemàtic.
Per tant, la mobilitat sostenible és un dret de la ciutadania, una qüestió de salut pública i qualitat ambiental i un objectiu estratègic pel desenvolupament econòmic del país.
Per sort cada vegada són més les veus que se sumen al clam i a la necessitat més que urgent de donar una resposta a aquesta situació durant tant de temps enquistada. Veus que denuncien un servei ferroviari obsolet que frena les possibilitats de progrés econòmic i social d’aquest país.
Catalunya i la seva ciutadania no pot esperar més. Ha arribat l’hora de posar la mobilitat al servei de la majoria i no tan sols d’uns quants privilegiats, d’abandonar les infraestructures faraòniques i fomentar i invertir en un transport públic de primer ordre, digne i de qualitat al servei de la classe treballador que al cap i a la fi són els que creen la riquesa d’aquest país. Primer Rodalies!
Barcelona, 6 d'octubre de 2016