Carmen Juares
Responsable de Noves Realitats del Treball i Precarietat. CCOO Catalunya
Com sabem, vivim un moment en què estan apareixent noves formes de treball en el marc d’un mercat laboral fragmentat. Fruit d’aquest context estan apareixent en bastants sectors situacions de neocorporativisme. L’altre dia una periodista em preguntava si existia encara un model de sindicat capaç d’agregar els interessos diversos des de la realitat múltiple de centre de treball, fins a convertir-lo en una proposta d’acció confederal i solidària de classe. Em va semblar que era una pregunta vàlida i d’actualitat, i intentaré llançar algunes breus idees com a resposta.
Un exemple del context a què em referia anteriorment ho estem trobant durant les nostres actuacions en el sector del repartiment de plataformes digitals. Es caracteritza per unes dures situacions de precarietat laboral, en el qual els treballadors no tenen un centre de treball, la majoria no es coneixen entre ells i en el que ni tan sols existeix el reconeixement de la relació laboral per part de l’empresa.
En aquest sector hi ha diverses associacions de treballadors de repartiment que diuen defensar els drets de les i els treballadors de el sector. Aquestes associacions defensen un model neocorporativista, i estan a favor d’aquesta nova modalitat d’externalització dels costos i els riscos laborals a les persones treballadores. Amb la seva visió túnel només centrada en el treball de repartiment en plataformes digitals, no són capaços de veure com aquest model depredador de model de negoci de plataformes de repartiment avança ràpidament cap a altres sectors, precaritzant les condicions laborals i fent competència deslleial a empreses del mateix sector, i amenaçant el nostre sistema de seguretat social i de benestar.
És freqüent observar en aquestes associacions corporativistes una manca de visió global sobre els diferents aspectes que afecten la vida de les persones treballadores, a més de personalismes i relacions de dependència i subordinació cap a l’empresa. Part de la seva activitat se centra en contribuir a generar una imatge distorsionada i errònia dels sindicats de classe entre les persones treballadores, per generar desconfiança i recel per part de les persones treballadores.
El model que defensem des de CCOO es basa en un sindicalisme de classe, general i no corporativista, ens permet tenir una visió global sobre què inclouen les problemàtiques laborals de centre de treball, però també aquelles qüestions que tenen incidència en la qualitat de vida de la persona treballadora. Ser un sindicat de classe que prenem tots els sectors laborals ens permet tenir presència sindical en nombrosos centres de treball, podent utilitzar tot aquest coneixement i força sindical per convertir-nos en generadors de drets d’aquells sectors laborals que pateixen condicions laborals dures i de manca de drets.
Un exemple d’aquesta solidaritat i de la defensa dels interessos generals de les i els treballadors van ser les diferents accions que la nostra representació legal en empreses de restauració van dur a terme durant la pandèmia. L’objectiu era ajudar a reduir des dels seus centres de treball el risc de contagi per COVID-19 en treballadors i treballadores de repartiment de plataformes digitals.
Aquestes iniciatives van incloure la sol·licitud des de la nostra secció sindical a les direccions de les empreses per sol·licitar que en cas que un treballador de repartiment ho necessités, se li poguessin proporcionar guants, gel desinfectant i màscares, així com que se’ls permetés accedir al local perquè poguessin rentar-se les mans. Algunes empreses van respondre a la sol·licitud, van proporcionar EPIs a les persones treballadores i van permetre l’accés al local per rentar-se les mans.
La precarització del món del treball i la fragmentació de classe, de què el cas dels riders és un exemple contundent, conforma el context en què ens movem actualment, i que té molt a veure amb els intents per part del neoliberalisme per reduir el paper del sindicalisme com a agent sociopolític. Considero que integrar la diversitat del món del treball davant el nou corporativisme i les tendències individualistes és un dels nostres majors reptes que afrontem. Hem de ser capaços, des de l’acció confederal i solidària de classe que representa CCOO, de generar propostes que serveixin per encarar les dificultats que suposen les noves formes de treball i un mercat laboral fragmentat i en permanent canvi, donant-los forma d’acció sindical col·lectiva.
Maig de 2021
Deixa un comentari