Manuel N.
Sindicalista y músic
Actualment hi ha un gran contracte entre la cultura i el món del treball, sent cert que al nostre país va existir durant l’última meitat del segle XX, una cultura compromesa amb els anhels de llibertat, progrés i democràcia de la classe treballadora del nostre país .
El 1990 Germán Coppinii de Golpes Bajos publicava el tema “Malos Tiempos para la Lírica” que és la perfecta avantsala de la nova hegemonia cultural que havia de venir. Posteriorment a principis dels 2000 va aparèixer “Operación Triunfo” fent una esmena a la totalitat del que s’estava fent anteriorment, que no era precisament socialisme cultural, però sí que va introduir el gen neoliberal basat en allò immediat i allò comercialment rendible.
Tornant al present i en plena efervescència de la generació “Millenials”, amb tot el que això comporta; noves maneres de relacionar-se a través de les xarxes socials, nous gustos culturals i sobretot una nova subcultura musical molt relacionada amb la sexualització, derivada directament d’una educació sexual per imitació dels “ensenyaments” de la pornografia, i que genera un marge estret per a grups que vulguin plasmar missatges que estiguin relacionats amb la problemàtica quotidiana de la classe treballadora. Gèneres com el reguetó que contenen la majoria de temes lletres extremadament masclistes, són els més hegemònics entre la població més jove i encara que sembli mentida segueixen creixent, mentre que la nostra societat actua de contrapès reclamant un format social molt més igualitari basada en els principis feministes .
Un dels principals problemes és que la cultura ha abandonat el món del treball o la reivindicació social buscant nínxols de mercats rendibles no per iniciativa pròpia sinó més aviat com l’únic camí amb certes certeses d’èxit. Aquest fenomen està estretament relacionat amb la desubicació social de la majoria de la població del nostre país, per què cantar a l’obrer, si ningú no es reconeix com a tal?, deixant tota la temàtica en significants comuns com són l’amor, el sexe, etc.
És molt important des del món el treball generar moviments culturals basats en la relació entre iguals, que reivindiqui les necessitats que tenim com a classe i que conclogui en corrents culturals concrets que serveixi com a vehicle dinamitzador entre artistes i societat.
Julio Anguita va dir en una entrevista “que els polítics som fills de la societat que ens pareix”, i el món de la cultura no pot ser menys. És més necessari que mai, que com a treballadors generem les condicions perquè la cultura tingui un espai amb perspectiva de classe i viceversa. En un moment històric tan important com l’actual és més que necessari disputar aquests espais culturals perquè si no és així la ultradreta vindrà per censurar-la o per contra per importar-ne el prototip de cultura.
Per acabar m’agradaria fer una petició, i no és altra que donar suport a una cultura alternativa que existeix i és molt viva, però que potser no tingui l’impacte mediàtic que mereixen per contradir l’ideari dominant, i que necessita una empenta per part de la societat que no es resigna, i que cerca alternatives per a la relació entre éssers humans. I no oblidar els molts artistes que segueixen compromesos amb la nostra classe i m’agradaria acabar amb una frase que va dir Noni dels Lori Meyers en una entrevista a Youtube “Vox és una marca d’amplificadors i tota la resta és pur feixisme”.
Novembre 2021