CCOO, ETUI i la Fundació Eticas col·laboren per abordar el paper dels sindicats davant dels reptes tecnològics

 

 

Gemma Galdon Clavell, PhD

Eticas Research & Consulting – Barcelona office – www.eticasconsulting.com

 

 

Els sindicats han estat protegint els drets dels treballadors i les treballadores des de fa segles. És gràcies a la negociació col·lectiva i a les protestes dels treballadors i les treballadores que moltes persones avui gaudeixen del dret a reclamar augments salarials, a accedir a serveis de salut i a millorar les condicions de treball, per exemple. Però els sindicats, als països desenvolupats, actualment operen en un món “fracturat”. La disminució de l’afiliació sindical, l’heterogeneïtat creixent en les relacions laborals entre els països i el debilitament de la negociació col·lectiva han compromès la dimensió de les relacions laborals del model social europeu i han conduït a una major desigualtat i a una menor solidaritat.

A més, la possibilitat que els robots substitueixin la força de treball humana fa dècades que està alimentant utopies i distopies relativament llunyanes. Amb l’avanç de l’automatització i de la intel·ligència artificial, i la seva entrada progressiva en espais domèstics i de treball, aquesta possibilitat sembla cada vegada més real, i el rum-rum de veus tant de fascinació com d’alarma pel seu impacte en el treball s’han intensificat.

Les veus que auguren la desaparició de més del 80% dels treballs no qualificats i de més del 30% dels de coll blanc en les societats avançades a causa de l’automatització, indubtablement, s’han de tenir en compte. Però sense oblidar que el treball continua sent la base de l’organització social moderna, i el salari, encara que es cobri via app i en la més absoluta precarietat de l’ economia de feinetes.—gig economy—, és l’única forma de suport de la majoria de la població. Així doncs, tot i que emergeixen nous reptes i noves dinàmiques, també es mantenen aspectes importants. Un bon diagnòstic dels elements de continuïtat i de canvi, entendre què és nou i què no, és clau per comprendre els reptes del present i del futur. Abordar l’impacte de la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial en el món del treball requereix, primer, un exercici d’aclariment de conceptes i de realisme en els fulls de ruta possibles, tan sovint contaminats de tecno-optimisme.

Davant de reptes creixents com la digitalització, l’automatització, la intel·ligència artificial o l’externalització a través de plataformes de treball remot, el propòsit i la utilitat dels sindicats estan sent qüestionats. Poden els treballadors i les treballadores organitzats ser efectius en un moment en què el treball es transfereix a les màquines? Quins drets tenen els treballadors i les treballadores quan l’eficiència dels robots supera els humans? Els drets dels treballadors i les treballadores importaran quan ja no li quedi feina a la gent?

Així doncs, és urgent avaluar l’impacte dels nous i dels vells processos tecnològics a tots els sectors laborals així com definir estratègies a llarg termini que permetin identificar i mitigar els efectes negatius. D’altra banda, és important definir on han de posar-se els límits i què és i què no és acceptable en les pràctiques tecnològiques actuals, generant recomanacions específiques que ajudin persones ocupadores i desenvolupadores a crear solucions i especificacions tècniques en línia amb els marcs laborals actuals.

Hi ha indicis que els sindicats es prenen això seriosament: alguns han començat a organitzar els treballadors i les treballadores informals i autònoms i han aconseguit avenços substancials tant en la prestació de serveis com en la creació de noves iniciatives (IG Metal, per exemple, proporciona un lloc virtual anomenat fair crowd work per als seus treballadors i treballadores freelance; el sindicat de radiodifusió, entreteniment, cinematografia i teatre del Regne Unit representa tant els empleats i les empleades com els treballadors i les treballadores autònoms del sector; als Estats Units el sindicat de treballadors i treballadores independents ha signat recentment un acord amb Uber). No obstant això, les formes d’organització d’aquests sectors encara són precàries, i les seves estratègies són relativament primitives i improvisades (caixes de resistència, escarnis, etc.). També a Espanya han existit esforços reeixits de regular l’ús de les tecnologies en el món de treball, incloent la desconnexió digital en alguns convenis o aconseguint el reconeixement de la relació laboral entre plataformes i falsos autònoms.

En relació amb l’automatització, malgrat que no existeix cap investigació empírica que proporcioni una imatge general i homogènia de com els sindicats de tot el món s’estan preparant per assumir-la, hi ha exemples de sindicats que intenten mantenir-se al dia d’aquests canvis (la Federació Italiana de Metal·lúrgics, per exemple, recentment va realitzar un estudi sobre l’automatització i el seu impacte en els sistemes de producció així com el paper que tenen els sindicats).

A pesar d’aquestes iniciatives, moltes organitzacions sindicals es debaten entre la incomprensió i la inèrcia, i renuncien a contribuir o a liderar la conceptualització i la resposta a aquests reptes. La digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial obliguen a repensar processos interns (dissenyats fins avui per a una organització territorial i presencial cada vegada és menys hegemònica), a ampliar reivindicacions (per incloure la privacitat, entre d’altres), a ampliar capacitats tècniques (creant espais de relació i de defensa virtuals, i creant tecnologies de defensa de drets), a desenvolupar diagnòstics i agendes tecnològiques pròpies (que estableixin límits i estàndards també en especificacions tècniques) i a repensar la proposta de programa social del sindicalisme per incloure la redistribució i el sistema impositiu en un món globalitzat i robotitzat, o la formació i la bretxa de gènere en els treballs tècnics.

Aquest projecte crearà eines perquè aquestes organitzacions, així com la societat, estiguin millor preparades per abordar els reptes esmentats.

Gener de 2019