Janet Sanz
Tinenta d’Alcalde d’Ecologia, urbanisme, infraestructures i mobilitat
Barcelona és avui una destinació turística global. És un fet indiscutible amb el qual convivim. Les conseqüències són dues cares de la mateixa moneda, un no pot deslligar-se de l’altra. El turisme aporta, sí, però també té costos. D’una banda, la ciutat obté beneficis en determinades activitats a nivell econòmic, rep ingressos fiscals o genera ocupació. D’altra banda, el turisme provoca l’augment del preu de l’habitatge, especulació, gentrificació, monocultiu econòmic i precarietat laboral, problemes de convivència a l’espai públic o un fort impacte mediambiental.
El fet que el turisme sigui una suma de beneficis i costos per a la ciutat ens obliga a intervenir per garantir que aquests beneficis es reparteixin equitativament i els costos no recaiguin sempre en els mateixos col·lectius i barris. Els beneficis privats no poden convertir-se en costos públics. El turisme ha d’ordenar-se, no pot ser una barra lliure sense control. La nostra experiència com a ciutat ens diu que la manca de regulació pública és garantia de conflictes, de privilegis per a uns pocs i de pèrdua d’identitat com a comunitat.
Per tenir un turisme sostenible socialment, entès com aquell que respecta i no agredeix la ciutat i als seus veïns i veïnes, s’ha de tenir la valentia de gestionar-lo i regular-lo; responsabilitat que durant molt de temps les institucions públiques no van fer. Per això, Barcelona té des del 2015 una estratègia i proposta. Un exemple és la persecució de pisos turístics irregulars (5.000 clausurats) o el PEUAT, instrument que ens ajuda a evitar la sobresaturació hotelera al centre de la ciutat. El control sobre el creixement d’allotjaments turístics o generació. Impulsem mesures perquè les persones puguin seguir vivint en els seus barris i no veure’s expulsats per la pressió turística i especulativa.
Quan parlem d’un turisme regulat, també parlem d’un turisme sostenible en termes ecològics. Ens trobem en un procés d’emergència climàtica i amb uns nivells de contaminació que generen conseqüències molt negatives sobre la ciutat, els seus habitants i la seva salut. Els poders públics han de posar totes les eines al seu abast per revertir aquesta situació. Dins d’aquesta conjuntura, un turisme de masses no regulat és un factor que va completament en contra dels objectius que ens hem marcat com a ciutat sostenible. Els impactes que té aquest tipus de turisme sobre la mobilitat a la ciutat o el consum de recursos com l’aigua o energia així ho indiquen.
Per tenir un turisme sostenible des de tots els àmbits és important entendre que se li ha de posar límits i regulacions, que és la forma de garantir el dret a la ciutat, a no ser expulsat del teu barri. És rebutjar el dogma del creixement il·limitat (del port i de l’aeroport, per exemple) on l’única finalitat que es persegueix és el benefici econòmic sense considerar l’impacte negatiu per a la ciutat i al planeta.
La posició de Barcelona és clara: el turisme no pot estar ni per sobre dels drets dels barcelonins i barcelonines a un habitatge digne com tampoc de la defensa de medi ambient. Seguirem sent una ciutat amb turisme, a què donem la benvinguda. Alhora, no deixarem de treballar perquè les seves conseqüències siguin democràticament gestionades. És hora de treballar junts i juntes en un mateix sentit: la sostenibilitat turística i la sostenibilitat ambiental.
Barcelona, 22 de novembre de 2019