Alguns impactes del Dr. Cafta a Guatemala

de fans de dólares de dinero se deposita

 

 

Lesbia Mesquita

Moviment Sindical, Indígena i Camperol Guatemalenc (MSICG)

 

El DR-CAFTA1 és un pas més en la consolidació dels interessos dels EUA per estendre el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA, segons les sigles en anglès) a l’hemisferi americà i per crear una Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques que permeti imposar de manera unilateral els interessos econòmics i geopolítics dels Estats Units.

El TLC, a part de no tenir en compte les asimetries existents entre les diferents economies, de no incloure un tracte especial i diferenciat (com el que es planteja de manera discursiva a la Ronda Doha de l’Organització Mundial del Comerç) ni uns mecanismes que puguin ajudar a anivellar les condicions per garantir un comerç amb mínims de justícia i equilibri, impulsa un model d’obertura comercial, de desregulació de serveis, inversions, privatització dels béns públics i recursos naturals, i de precarització de les condicions de treball, entre altres aspectes, que porten a una desregulació que altres països en desenvolupament s’han negat a acceptar, fins i tot, en l’Organització Mundial del Comerç, especialment pel que fa a temes com l’agricultura, la propietat intel·lectual i les inversions.

Després de gairebé una dècada de subscripció del TLC, es pot afirmar que les promeses respecte de fomentar l’atracció d’inversions productives permanents, d’impulsar la generació d’ocupació i fonts de treball decent, de protegir els drets dels nacionals i de promoure els sectors de petits i mitjans productors, han quedat desvirtuades a tota la regió.

En el cas específic de Guatemala, el nombre de treballadors i treballadores sense contracte de treball o que treballen amb contractes de naturalesa no laboral que simulen la relació de treball existent, sense accés a la Seguretat Social, a la sindicació, al pagament del salari mínim fixat legalment, és a dir, sense el gaudi dels seus drets laborals més bàsics, va passar de representar el 68% l’any 2003, al 74% l’any 2012 i el 70,4% l’any 2013.2

Les taxes d’atur van passar de representar el 2,8% l’any 2004 al 3,5% l’any 2010 i el 2,9% l’any 2013.3 Aquesta dada ha de ser avaluada tenint en compte que en països com Guatemala l’assegurança social només cobreix precàriament els riscos de malaltia comuna, supervivència, accidents, invalidesa, vellesa i maternitat, és a dir que cap persona treballadora gaudeix d’assegurances d’atur. En conseqüència, la pèrdua de l’ocupació obliga a la incorporació immediata del treballador o treballadora a alguna activitat per compte propi.

També, després de l’entrada en vigència del TLC, el nombre de persones pobres a Guatemala s’ha incrementat, segons dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística  (INE) respecte a l’Enquesta nacional de condicions de vida (ENCOVI). Així, l’any 2006 el nombre de persones pobres al país ascendia a 6.625.891 (51% de la població), i l’any 2011 el nombre de pobres era de 7.861.257,17 (53,7% de la població), sent els més pobres les dones i les persones que viuen a l’àrea rural.4

Un altre impacte important ha estat l’alarmant deteriorament de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores per accedir als béns de consum que componen la cistella bàsica vital amb el salari meritat mensualment. Les dades oficials posen en evidència que els treballadors i treballadores van passar de guanyar de mitjana mensualment el 64,85% del cost de la cistella bàsica vital a meritar l’equivalent al 37,14% l’any 2013.5

Gráfico 1. Art. Guatemala perspectiva núm. 1

 

 

 

 

Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Aquesta realitat està íntimament relacionada amb una sèrie de subsidis salarials facilitats i establerts pel mateix TLC. Després de l’entrada en vigència del Tractat, per ampliar les subvencions a l’activitat d’exportació, el Govern de Guatemala –encara que el salari mínim al país no arriba per cobrir tan sols el 50% del cost de la cistella bàsica vital (CBV)– va implementar un salari mínim diferenciat i inferior al salari mínim establert, per a les activitats agrícoles i no agrícoles aplicable a les denominades activitats de maquila i exportació, a les quals fins a aquest moment es reconeixia com a salari mínim el que es fixava per a activitats no agrícoles.

Aquest subsidi en costos laborals, implementat des del 2008, s’ha mantingut de manera progressiva a través de la diferenciació del salari mínim usant com a criteri no el tipus, la naturalesa, la intensitat o el risc del treball, sinó la destinació dels productes, l’activitat exportadora del patró i els subsidis fiscals de què ell mateix gaudeix.

La mesura ha incrementat de manera permanent un subsidi a través de la reducció dels costos laborals per a aquells que realitzen activitats d’exportació i de maquila. La regulació no es limita a la maquila tèxtil i de confecció, sinó que abasta una gamma gairebé il·limitada d’activitats, la qual cosa ha permès que els subsidis, tant el fiscal com el laboral, s’hagin posat a l’abast de moltes empreses sòlides i tradicionals.

Aquest subsidi laboral ha significat que els ocupadors que ja es beneficien fiscalment de no pagar impostos en virtut del Decret 29-89 del Congrés de la República, Llei de foment i desenvolupament de l’activitat exportadora i de maquila; del Decret 65-89 del Congrés de la República, Llei de zones franques i de tots els que es dediquen a l’exportació, hagin obtingut un avantatge basat en una competència deslleial sobre la base de l’estalvi en costos laborals traduït en una càrrega al salari de les treballadores i treballadors d’aquests patrons.

Si bé és cert que a Guatemala no hi ha, actualment, estadístiques oficials respecte de la quantitat de treballadors i treballadores que treballen en les anomenades activitats d’exportació i de maquila, cal il·lustrar allò que aquest subsidi ha implicat, en concepte d’estalvi en costos laborals, als patrons d’aquestes activitats exportadores. Tenint en compte que, com ja s’ha indicat, aquest salari no només abasta la maquila tèxtil, sinó les empreses subjectes als subsidis fiscals previstos en el Decret 29-89 i en el Decret 65-89 del Congrés de la República, i totes les activitats que es dediquin a l’exportació, els càlculs es faran sobre una base ínfima de 100.000 treballadores i treballadors, fent l’aclariment que aquest nombre inclou únicament, segons dades publicades pel sector empresarial, els que treballen en la maquila tèxtil i de confecció i no en la totalitat d’activitats d’exportació i maquila a qui se’ls apliquen aquests subsidis.

Sobre aquesta base, es pot estimar que els subsidis atorgats amb motiu de la ratificació i entrada en vigència del DR-CAFTA han representat un subsidi salarial als empresaris dedicats a l’exportació i maquila que, sent conservadors, l’any 2008 van ascendir, almenys, a Q. 34.126.000,00 (USD $ 4.375.128,21); el 2009, Q. 193.379.000,00 (USD $ 24.792.179,49); el 2010, Q. 193.379.000,00 (USD $ 24.792.179,49); el 2011, Q. 193.379.000,00 (USD $ 24.792.179,49); el 2012, Q. 250.255.000,00 (USD $ 32.083.974,36); el 2013, Q. 262.641.000,00 (USD $ 33.671.923,08), i el 2014, Q. 274.674.000,00 (USD $ 35.214.615,38).

En altres paraules, des de l’any 2008 fins a l’any 2014, els empresaris de les activitats d’exportació i de maquila s’han beneficiat d’un subsidi que ascendeix almenys a Q. 1.401.833.000,00 (USD $ 179.722.179,49), que ha estat directament carregat a les remuneracions que perceben les treballadors i treballadores.

A això, s’hi suma un nou mecanisme d’increment de la precarització del salari, després de l’aprovació, amb la participació de les organitzacions sindicals designades pel Govern com a part de les comissions paritàries i la Comissió Nacional del Salari, la fixació per a l’any 2015 de salaris mínims per circumscripció municipal, els quals, segons les propostes que s’han fet públiques fins ara, pretenen reduir de mitjana un 50% els salaris mínims actuals.

D’altra banda, s’han generalitzat subsidis fiscals a favor dels capitals exportadors en detriment de la capacitat de recaptació de l’Estat. Segons les estimacions de la Superintendència d’Administració Tributària (SAT), els subsidis fiscals atorgats a les empreses que es dediquen a l’exportació van implicar una despesa tributària per a l’Estat de Guatemala, durant els anys 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009, en concepte dels principals impostos que els van ser exonerats (entre ells els impostos sobre la renda), de Q. 104.068,4 milions de quetzals, que representen una mitjana per a cada any de al voltant del 7% del PIB. La gràfica que es presenta a continuació il·lustra millor l’impacte que aquests subsidis tenen per a l’Estat i el desenvolupament de les polítiques públiques.

Gráfico 2. Art. Guatemala perspectiva núm. 1

 

 

 

 

 

 

 

Elaboració pròpia amb dades de la SAT

 

D’altra banda, hi ha i hi continua havent fortes pressions per part del Govern dels Estats Units per desregular les proteccions que l’Estat pugui proporcionar als seus ciutadans ciutadanes i per desregular la legislació nacional en diversos àmbits.

En els anys 2005 i 2006, el Govern dels Estats Units va pressionar els parlaments dels estats part del TLC perquè aprovessin una sèrie de modificacions a les legislacions nacionals que asseguressin que aquestes no prevaldrien sobre les disposicions del primer i que la intervenció de l’Estat seria nul·la en tots els assumptes que s’hi referien.

Exemples d’això, en el cas específic de Guatemala, el constitueixen les reformes aprovades en el Decret 94-96 del Congrés de la República, Llei general de telecomunicacions, mitjançant la qual es prohibeixen la regulació i l’aprovació estatal de tots els aspectes relacionats amb les telecomunicacions; les reformes a la Llei de propietat industrial, Decret 57-2000 del Congrés de la República, mitjançant les quals es van modificar les regulacions respecte de la denominació d’origen, marca i indicació geogràfica i que, a la pràctica, obliguen l’Estat a atorgar les patents sol·licitades; reformes del Decret 33-98, Llei de drets d’autor i drets connexos, en el mateix sentit que l’anterior; s’introdueixen, a més, una sèrie de tipus penals per assegurar l’aplicació de les disposicions del TLC i se sotmeten els conflictes derivats de la seva aplicació en un fur internacional. Això ha afectat, particularment, l’accés de la població als medicaments genèrics, perquè aquests han passat a ser propietat d’un grup reduït de farmacèutiques.

El 26 de juny del 2014 va ser publicat en el Diari de Centroamèrica el Decret, 19-2014 del Congrés de la República, Llei per a la protecció d’obtencions vegetals, mitjançant el qual es regulava la privatització de totes les espècies vegetals existents al país. Contra aquesta llei, el Moviment Sindical Indígena i Camperol Guatemalenc (MSICG) va lliurar una dura batalla en tots els nivells. En primera instància, va acudir davant la Cort de Constitucionalitat a plantejar la inconstitucionalitat general total de la llei; s’aconseguí que el màxim tribunal del país suspengués la seva entrada en vigència de manera provisional, el que va obrir les portes perquè, a través de diverses mobilitzacions massives, el Parlament l’acabés derogant. No obstant això, el MSICG encara manté accions legals i de mobilització perquè es deroguin disposicions introduïdes per pressions derivades del Tractat en la Llei de propietat industrial que conté regulacions similars.

De la mateixa manera, es va exigir a l’Estat que ratifiqués diversos instruments internacionals, i les pressions legislatives es mantenen constantment no només en aquests àmbits, sinó també per l’exoneració generalitzada d’impostos, la desregulació de les relacions laborals, la baixada de salaris i la desregulació de les lleis ambientals.

Actualment, a l’Estat de Guatemala, s’ha obligat a imposar reformes al Codi de treball per inutilitzar la Inspecció General de Treball, exigint als inspectors i inspectores funcions conciliatòries davant de violacions de les lleis de treball i un procediment lent i ineficaç de sancions per violacions de les lleis laborals. Aquestes reformes es recullen dins de la Iniciativa de llei 4.703. S’imposa també l’aprovació de la Iniciativa de llei que disposa aprovar el treball per hora sense cap tipus de protecció social i laboral, i una nova Llei d’inversió i ocupació per generalitzar que els empresaris i els transnacionals que operin a Guatemala no paguin impostos.

De moment, tant la iniciativa de Llei d’inversió i ocupació com les altres iniciatives han aconseguit ser frenades pel MSICG, després de múltiples diàlegs establerts amb els diferents blocs legislatius, però, al final, són imposicions que, segons addueix el Govern, emanen del TLC i per les quals hi ha moltes pressions sobre els estats.

Cal ressaltar que, encara que els TLC amb Estats Units incorporen clàusules laborals, aquestes se circumscriuen a la declaració de bones intencions dels estats part de complir i fer complir els convenis fonamentals de l’Organització Internacional del Treball i la legislació laboral nacional, i addueixen que el seu incompliment provocarà la instal·lació d’un panell arbitral per evitar el dúmping social.

Tanmateix, això és part també del doble discurs dels Estats Units, com ho ha provat el MSICG després de documentar, durant diversos anys, davant d’aquest Govern, les greus i les sistemàtiques violacions als convenis de l’OIT i el curs d’acció i inacció sostingut pel Govern de Guatemala per deixar d’aplicar la seva legislació laboral en detriment del comerç entre les parts, obtenint, fins ara, després d’enfrontar una exclusió arbitrària de casos i situacions, en restringir l’aplicació del mecanisme a empreses que comercien directament amb els EUA, obviant les violacions incorregudes pel mateix Estat de Guatemala, una negativa absoluta del Govern dels Estats Units per instal·lar el panell arbitral corresponent, perquè, al cap i a la fi, el TLC està dissenyat, com ha quedat il·lustrat, per abaratir les mercaderies a través de la sobreexplotació dels treballadors i treballadores, del sacrifici fiscal de l’Estat i de la transferència dels recursos naturals al país hegemònic.

Aquesta situació s’ha agreujat amb l’aprovació i amb la posada en vigència de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que no conté ni tan sols la minsa clàusula social que preveu el DR-CAFTA, encara que s’observa una composició molt similar a aquest en termes d’exigències “facilitadores” del comerç.

L’experiència de Guatemala, pel que fa a l’aprovació de tractats bilaterals o multilaterals de lliure comerç, permet concloure que aquests produeixen una recrudescència de les asimetries entre economies amb diferent grau de desenvolupament en privilegiar l’aspecte comercial sobre les decisions sobiranes dels estats que puguin propiciar el benestar dels seus habitants.

En termes de desenvolupament industrial, aquest tipus d’instruments aprofundeixen la desigual redistribució del treball a escala regional i global, limitant les expectatives dels països menys desenvolupats a la producció de matèria primera, de productes sense major valor afegit o d’explotació de recursos naturals no renovables; empenyent a esdevenir reservoris de mà d’obra barata, i forçant la fugida de recursos humans més qualificats a països més desenvolupat a la cerca d’oportunitats que no troben al seu país.

No hi ha dubte que els grans perdedors dels TLC som els treballadors i les treballadores, i que un cop aquests s’aproven, l’esperança de construir un millor futur per a totes i tots s’allunya més. I cada dia és una batalla legal i política decidida prèviament per les transnacionals i per estats que no són els nostres sobre quin és el nostre destí i el nostre paper en la cadena d’eixamplament de la riquesa d’uns quants.

 

1 D’aquí en endavant esmentat com a TLC o Tractat indistintament.
2 Enquestes nacionals de feina i ingrés (ENEI) 2002, 2003, 2004, 2010, 2011, 2012, 2013.
3 Ibíd.
4 Enquestes nacionals de condicions de vida, 2000, 2006 i 2011.
5 Dirección de Índices y Estadísticas Continuas, Instituto Nacional de Estadística.